Mas-Colell: "A Espanya li cal una cura d'aprimament"
El conseller rebutja l'intent de Rajoy de tornar a pressionar Catalunya amb retallades
El conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, s'ha oposat avui en rodó a l'intent del president espanyol, Mariano Rajoy, de demanar a les autonomies més retallades, davant les noves exigències que presentarà la UE. "Si ara ens hem d'estrènyer el cinturó, hem de ser tots, començant pel govern central, a qui per cert li aniria bé una cura d'aprimament", ha apuntat. Mas Colell ha admès que podria fer a l'executiu espanyol algunes recomanacions, d'on retallar, però ha precisat que "ja li ho diran directament d'Alemanya".
Segons Mas Colell, una de les contraprestacions amb la UE després de la cimera de fa una setmana, és que vigilaran de forma més especial totes les administracions de l'Estat, però especialment el govern central.
Tot això succeix mentre avancen els contactes pel pacte fiscal, per ara centrats en l'acord entre CiU, ERC i ICV-EUiA. El president Artur Mas ha convocat una segona cimera sobre el pacte el 12 de juliol vinent, que haurà de decidir quin és el marge final d'acord entre els partits abans de la votació al ple del Parlament el dia 24 o 25. "Impressions i informació concreta en tenim molta, però no vull trair mantenir-me en la discreció", s'ha limitat a dir el portaveu del govern, Francesc Homs, per no obrir cap polèmica abans de la trobada.
51% d'independentistes
D'altra banda, Homs ha tornat a valorar positivament l'enquesta del CEO que apuntava a un 51% de vots afirmatius en un referèndum d'independència, i ha considerat que justifica l'aposta del govern "pel dret a decidir". "Començant pel pacte fiscal en la línia del concert", ha precisat.
El portaveu ha vist bé que la candidata del Parlament català Encarna Roca hagi pogut accedir al Tribunal Constitucional, però ha recordat que el judici polític des de Catalunya ha estat molt sever amb aquesta institució. "Ara hi ha un canvi notable. Veurem quina evolució té. Un punt de confiança als nous, els l'hem de donar", ha afegit.
Canvi a les caixes
Mentrestant el govern ha aprovat en la seva reunió d'avui, que les caixes d'estalvi es podran transformar en fundacions de caràcter especial, per preservar l'obra social. Aquestes fundacions seran presidides per un patronat de forma majoritària privat, en un 75%. La resta podran ser institucions públiques, com universitats. El canvi s'ha fet a través d'una modificació de la llei catalana de caixes, i estarà sota control de la conselleria d'Economia. Afectarà Catalunya Caixa, Unnim o les tres caixes que en formen part per separat, així com Caixa Laietana. En el cas de Caixa Penedès, no és segur.
A més el consell executiu ha donat llum verda al pla denominat Serra Húnter que permetrà a les universitats públiques catalanes incorporar més de 500 nous professors, seleccionats amb criteris d'excel·lència internacional. Durarà fins a l'any 2020, i estarà dotat amb 10 milions d'euros. I també ha acordat el programa que desplega la llei de l'occità, per a la Vall d'Aran. // Lluís Bou