Editorial Divendres, 17 de Maig de 2013
Política
07/07/2012
La Marxa per la Independència arriba a Osona
L'etapa ha començat a Sant Pere de Torelló, municipi on l'estelada oneja permanentment al consistori
Unes 100 persones han iniciat avui a Sant Pere de Torelló la Marxa per la Independència, que es va iniciar la setmana passada a Lleida.
Osona se suma així a un conjunt d'actes organitzats per la societat civil arreu del país a través de l'Assemblea Nacional Catalana que culminaran l'11 de setembre a Barcelona amb una manifestació que portarà el lema 'Catalunya, proper estat d'Europa'.
La coordinadora de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Osona, Eulàlia Espona, ha explicat que el moviment vol empènyer des de la societat civil "que el Govern català faci el possible per aconseguir la independència". ANC es marca com a objectiu després de la Marxa per la Independència, la convocatòria d'un referèndum sobre la independència a nivell municipal, a tots els municipis de Catalunya.
Durant els discursos i la lectura del manifest, s'ha parlat del full de ruta de l'ANC, que passaria per forçar, l'any vinent, eleccions anticipades al Parlament de Catalunya amb la independència com a principal tema de debat.
Segons Espona, "l'únic camí és la independència". En aquest sentit, ha reivindicat la tasca de l'ANC, que neix del sí la societat. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que, en aquest context "d'urgència nacional", la independència és "més necessària que mai" i ha instat la societat a anar cap a la "confrontació amb Espanya de manera pacífica i democràtica i amb la desobediència civil".
La marxa ha començat en aquesta població com a homenatge al municipi, que va ser el primer de la comarca que va decidir no despenjar l'estelada de l'ajuntament fins que se celebrés un referèndum per decidir el futur de Catalunya.
L'alcalde, Jordi Fàbrega, ha assegurat que l'estelada "recorda cada dia als vilatans que el país encara no és independent".
Osona se suma així a un conjunt d'actes organitzats per la societat civil arreu del país a través de l'Assemblea Nacional Catalana que culminaran l'11 de setembre a Barcelona amb una manifestació que portarà el lema 'Catalunya, proper estat d'Europa'.
La coordinadora de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Osona, Eulàlia Espona, ha explicat que el moviment vol empènyer des de la societat civil "que el Govern català faci el possible per aconseguir la independència". ANC es marca com a objectiu després de la Marxa per la Independència, la convocatòria d'un referèndum sobre la independència a nivell municipal, a tots els municipis de Catalunya.
Durant els discursos i la lectura del manifest, s'ha parlat del full de ruta de l'ANC, que passaria per forçar, l'any vinent, eleccions anticipades al Parlament de Catalunya amb la independència com a principal tema de debat.
Segons Espona, "l'únic camí és la independència". En aquest sentit, ha reivindicat la tasca de l'ANC, que neix del sí la societat. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que, en aquest context "d'urgència nacional", la independència és "més necessària que mai" i ha instat la societat a anar cap a la "confrontació amb Espanya de manera pacífica i democràtica i amb la desobediència civil".
La marxa ha començat en aquesta població com a homenatge al municipi, que va ser el primer de la comarca que va decidir no despenjar l'estelada de l'ajuntament fins que se celebrés un referèndum per decidir el futur de Catalunya.
L'alcalde, Jordi Fàbrega, ha assegurat que l'estelada "recorda cada dia als vilatans que el país encara no és independent".
(4 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Ai, nom, Weimar és precisament el meu referent. El problema de Weimar no era la seva Constitució, sino els combats entre els extrems, la por de la burgesia, i la totalment inconstitucional presa de poder de Hitler. No per una Constitució mássa forta va fallar Weimar, sino per una de massa fluixa. I pel seu abús per part dels Nazis. També rebentaven el sistema des de dins.
Candide, tens tota la raó .. com espanya potencia el català a ca nostra i defora/ ses terres .. com espanya accepta de la nació o PPCC ser escombrats sanguinolament de la faç de la terra .. com espanya mai per mai ha amagat nostra existència al món .. com espanya n'és garantia d'ésser-hi/ de que hi som per allò de la unitat dóna .. com espanya ens respecta, tracta i consent tenir lleis pròpies i diners ídem .. com espanya reconeix un estat fonamentat en la prepotència d'armes o terrorisme institucional .. com espanya ens estima tant . . . . . però de què nassos ens en parles ( nosaltres som a casa pròpia)? PD: quan parles d'opció contrària .. et refereixes a què Catalunya envaís, escopís, pixés i espoliés/ pirategés les terres castellanes broixes de ta espanya? Nota: 1/2 +1 i .. adéu-siau ( cadascú a ca seva i Déu a la de tothom .. políticament parlant!)! Anotació al marge: tu viuries, conviuries amb parella que ' mortifica ' ta ser, ta essència minut rere minut ( no demanis d'un Poble allò que mai per mai podria acceptar sense cap dubte un individu!)?
Disculpa Candile, pero em sembla que ets tú el que utilitza la democràcia, com un model petrificat. Es així que es va pervertir la democràcia, per exemple, allà pels 30 del XX a Alemanya. La Constitució de Weimar, amb tot el seu conjunt d'institucions, inclós el Parlament, van permetre aquesta perversió amb un respecte exquisit a les normes que s'havien donat els alemanys, consideràdes modèliquis dins de la ciència política del moment. Pero això, no va impedir que el del bigotet i el seu partit, fessin de les seves amb el resultat conegut per tothom. Fou així que la línea de defensa dels genocides es va fonamentar en el compliment escrupulós del mandat constitucional. Em sembla que confons les coses, quan atribueixes l'utilització SIMBOLICA per a objectius polítics, i em sembla que la feina i la dinàmica de l'AMI/ANC es fonamenta en el respecte escrupulós al principi rector i previ, a qualsevol Constitució i norma legal, que es el dret a que la minoria no respectada (en aquets cas els catalans) dins de un ordre Estatal del que les"autonomias" i els Ajuntaments en formen part, reclami els drets que considera vulnerats. Perque d'això es tracta i no de petrificar o congelar les institucions nascudes del pacte amb el franquisme. Així, pel broc gros. I no crec que la pràctica de l'AMI/ANC, la puguis comparar amb les dinàmiques que esmentes, amb tant poca traça, perque la que en dius "opció contrària", ja ho fa mitjançant els mecanismes que tú esmentes i pretens petrificar.
Usar les institucions democràtiques per un projecte que està fora de l'ambit d'elles sense haver rebut un mandat específic (consulta local) no és democràcia sinó la perversió de la democràcia amb finalitats totalitàries com ara "forçar" noves eleccions. En una democràcia el parlament no es pot forçar, ni ho podien fer alguns del 15M ni ho pot fer l'AMI/ANC. No es pot faltar el respecte al càrrec electe i a la vegada usar aquest càrrec per simular una oficialitat, ni fer una política que no correspon a aquest càrrec, ni substituir un parlament fins que faci les coses que convenen. La pressió del carrer, que sí és un element essencial de la democràcia, troba els seus límits quan no respecta les institucions democràtiques, i els precedents, tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra, que hem vist en la història ens haurien de posar la pell de gallina. El que fa l'independentisme català actual està molt a prop d'usar la democràcia per a abolir la democràcia. I encara em sonen les paraules de López Tena de voler entrar en el Congrés del Diputats "per rebentar Espanya des de dintre". Pregunteu-vos una cosa: què passaria si els que defenen l'opció contrària fessin el mateix? Què passaria al carrer? I què passaria amb les institucions?
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Estàs d'acord amb la imposició de l'escola en castellà, com diu Wert?
Estàs d'acord amb la imposició de l'escola en castellà, com diu Wert?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida