Opinió. Jaume Clotet
13/07/2012
Les retallades no estructurals de Rajoy
"El govern espanyol no aprofita la crisi per fer cap reforma de l’arquitectura insitucional del país"
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquesta setmana un nou paquet de mesures d’austeritat. Com tots sabeu, bàsicament són l’increment de l’IVA del 18 al 21 per cent, la retallada salarial dels funcionaris, les retallades de les prestacions dels aturats, la finalització dels incentius als emprenedors i la liquidació de la desgravació per la compra de l’habitatge habitual. També va anunciar la supressió per decret d’un 30 per cent dels regidors dels municipis.
Passada la polseguera del moment, i vist amb una mica de perspectiva, queda clar que Rajoy no ha pres cap mesura d’estalvi de caràcter estructural i que totes les mesures que ha pres es podran corregir o modificar quan la situació econòmica ho permeti o quan a ell li surti del barret. Dit d’una altra manera: el govern espanyol no aprofita la crisi per fer cap reforma, alguna de les quals és imprescindible i urgent, de l’arquitectura insitucional del país.
En posaré alguns exemples. Rajoy podria haver aprofitat per suprimir, o com a mínim aprimar, el Senat espanyol. L’any passat va tenir un pressupost de 55 milions d’euros, que no és poca cosa tenint en compte que és una cambra que no té cap utilitat. El president espanyol també podria haver endreçat el mapa competencial i suprimir les diputacions decimonòniques; doncs no, ha fet exactament el contrari i les ha reforçat en detriment dels municipis, que són l’ens democràtic més proper al ciutadà. Ja posats, sí que podria haver forçat la unificació dels municipis petits, però no ho ha fet i hem perdut una ocasió fantàstica de racionalitzar el nostre mapa municipal, tal com fan la resta de països europeus.
Rajoy no ha fet res de tot això perquè, des del seu punt de vista, la crisi econòmica és conjuntural però l’Estat és estructural i no es pot tocar. També són conjunturals les Comunitats Autònomes, que tenen tot just 30 anys, però no pas les diputacions provincials, que en tenen quasi 200. Hi ha les coses passatgeres, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya; i hi ha coses immutables, com la Diputación de Badajoz o la Diputació de Girona. Aquesta crisi no servirà per modernitzar l’Estat ni liquidar-ne les càrregues feixuges; servirà per escanyar les autonomies i recuperar competències.