Hi ha poques institucions que representen de manera tan absolutament perfecta la seva idiosincràsia provincial com el Cercle d’Economia. És la sublimació de l’esperit regional, del seny –entès com a renúncia- i el sentit d’estat –espanyol, naturalment- encara molt present en certs àmbits del nostre país.

Recordo la polèmica, després d’anys de democràcia, sobre si calia canviar el nom de Círculo de Economía pel del Cercle. D’altra banda, ben comprensible. Si es llegeix en el seu web quina és la seva funció social, literalment fa referència a: “El Cercle d’Economia va néixer amb la voluntat de modernitzar i dinamitzar la societat espanyola i en l’actualitat segueix animat pels mateixos objectius”. Un petit detall que ajuda a situar aquesta associació en el camp de joc del tauler Catalunya/Espanya de manera precisa i clara.

Bé, d’una institució que vol dinamitzar la societat espanyola no cal fer-se massa interrogants sobre quina pot ser la seva opinió del pacte fiscal que Catalunya intenta plantejar amb la voluntat de modernitzar la societat catalana, i no pas l’espanyola. I potser més que modernitzar-se, seria millor deixar-ho senzillament amb la voluntat que la societat catalana pugui sobreviure.

M’he llegit amb atenció el document que s’ha fet públic aquesta setmana sobre l’esmentat pacte fiscal. És un peça memorable i que serà recordada en la futura Catalunya independent. Els nostres fills se’n faran creus que un document així, emès per una associació que pretesament aplega un nombre important d’economistes i empresaris, pogués sortir a la llum un temps abans que Catalunya es convertís en un nou Estat.

Caldrà explicar-ho molt bé a les generacions futures, perquè fins i tot a nosaltres se’ns fa difícil de creure. El document fa mans i mànigues per intentar no dir res i situar-se sempre en un espai central entre les “necessitats” d’Espanya i les “exigències” de Catalunya, però, esclar, al final alguna cosa ha de dir. Per descomptat que no esmenta les enquestes que actualment donen suport de manera abassegadora al pacte fiscal entès com a concert, ni la causa pel que es considera necessari aquest nou pacte: el dèficit fiscal (per què no citar les xifres que va donar el conseller Mas-Collell?). Es limita a parlar de què “hem d'avançar cap a un model que respongui a les nostres singularitats”, rebutja la solució d’un concert anàleg al de Navarra i el País Basc per inconstitucional (i es despèn del text que el Cercle està a favor de la seva eliminació per a bascos i navarresos), i fa pivotar la solució que proposa en el concepte de “lleialtat” institucional que reclama a l’estat i a Catalunya, esperant que així les coses vagin fent. Cito textualment: “Hi ha múltiples fórmules que haurien de sorgir de la negociació, encara que la diferència bàsica entre un sistema tributari basat en l'atribució de la gestió i recaptació a les Comunitats i el sistema vigent seria la mateixa que disposar o no de la “clau de la caixa”. En un marc de lleialtat constitucional, hauria de ser el mateix”. Només una pregunta: a juliol de 2012 hi ha qui pugui esperar cap “lleialtat institucional” per part del Regne d’Espanya?

Un pot entendre que el Sr. Piqué defensi un document així, però i la resta de la Junta Directiva? Estan també d’acord amb aquest document? Tots els vicepresidents i vocals hi estan d’acord? I els socis del Cercle, què hi diuen?

M’agradaria pensar que hi ha qui defensa que Catalunya pugui ser alguna cosa més que una província espanyola condemnada a un dèficit fiscal demencialment insuportable.