Mariano Rajoy no va tenir miraments en assenyalar les autonomies com a principals culpables de la desviació del dèficit públic quan va arribar a La Moncloa. Aquest raonament, junt amb l’argument de l’herència rebuda de l’anterior Executiu estatal, va servir durant uns mesos per justificar la greu situació econòmica. No obstant això, la tardança en la presa de decisions rellevants a l’espera que se celebressin les eleccions andaluses i, sobretot, el cataclisme de Bankia han destapat el col•lapse de l’Estat.

Davant aquest escenari, Rajoy no ha tingut més remei que recorre a Brussel•les per demanar ajuda -fins a 100.000 milions d’euros per al rescat de la banca i un any d’ajornament del dèficit- a canvi d’aplicar severes reformes. La primera mostra ha estat l’ajust de 65.000 milions d’euros anunciat aquesta setmana i que, en conseqüència, ha estat la constatació fefaent que Espanya ja està intervinguda pel Directori Europeu.

Ara bé, paradoxalment, Rajoy no desaprofita l’ocasió per intentar salvar i enfortir internament l’Estat. En primer lloc, l’únic esforç econòmic de l’Administració General de l’Estat serà la retallada de 600 milions d’euros -de 65.000 milions- en despesa ministerial. Mentre que, en segon lloc, el Govern espanyol potenciarà les diputacions, que assumiran i centralitzaran competències i serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants.

I, com a darrer exemple, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera d’ahir, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va rebutjar la petició de Catalunya de reduir en mig punt l’objectiu de dèficit a les autonomies per aquest any, després que Europa hagi concedit a l’Estat una flexibilització d’un punt. Així doncs, la voluntat de Rajoy és clara.