"Quan era petit només els nens berenaven. Ara berenen el presos i els esquirols tenen dret a fer-se la manicura. Societat infantil, pueril."
A veure, hi ha gent que creu en el progrés de la humanitat. Enhorabona, xiquets. Servidora és més de la filosofia de la tomata. Si tu li preguntes al fruit comestible de la tomatera, de mida molt diversa, globós, ovoide o piriforme, sovint deprimit o lobat i solcat, de pela vermella, rosa o groguenca, dividit per dins en unes quantes cavitats i amb les llavors immergides en una massa mucilaginosa, és a dir, criatura plural allà on n’hi hagi, et dirà, amb posat estranyat i malfiat, que tota la seva vida ha estat tomata: el seu pare ho va ser; l’avi, el besavi... Oh clar! Però una tomata te la pots menjar, però un taxista?
Què està passant a l’univers taxi? Em sap greu, però estic indignat com un pebroter endimoniat. No paro de trobar taxistes tomates. Tu puges i dius: “Vaig a tal carrer”. I ell, vegetalment, et diu: “Donde está? Cómo se va?” Evolució? No! Etimològicament el taxista és el professional de la distància, però n’hi ha molts (arggg! Ho sento pels bons professionals!) que són els professionals de la inoperància. Noi, és feina teva saber portar-m’hi, que per això agafo un taxi, sinó agafaria una somera bòrnia i coixa. Ja ets dins del cotxe-que-t’ha-de-dur-a-un-lloc-però-no-sap-com-anar-hi. Doncs engeguem el GPS (Gran Profeta Sospitós). Pi-pi-pi.... “El GPS me dice que es aquí”. Noi, el GPS et pot dir missa, però que no veus que aquest no és el Carrer de Ja n’hi ha Prou de Tanta Ruqueria. Eh?
Paguem perquè no ens sàpiguen durs als llocs. El taxi, símbol d’una societat confusa. Que no sap on va. Fixa’t si no sap on va que a mitjans
del segle XIX quan es construïa el Canal d’Urgell –una de les obres més bèsties de Catalunya i que ha donat més rèdits al país- gairebé mil presoners hi estaven treballant. Avui, al segle XXI, la societat
està preocupada per si als presos els hi treuen el berenar. L’evolució és gran, immensa. Hem passat del pic i a pala a les galetes amb cafè amb llet. Ja pots sucar si l’ase no vol beure. Sí, quan jo era petit només els nens berenaven. Ara berenen el presos i els esquirols tenen dret a fer-se la manicura. Societat infantil, pueril.
Teo va en taxi, Teo berena... Teo.
A un país normal els taxistes et saben dur als lloc i als presos no els hi cal berenar i la societat no es pixa al llit perquè es quedin sense pastisset de poma. Perquè hi ha països, societats dinàmiques, actives, vitals i societats estàtiques, quietes, mortals: taxistes que no saben tocar vores; presos hipnotitzats per un entrepà de xoriç. Hi ha societats on els presos serveixen per construir el Canal d’Urgell i d’altres que serveixen perquè suquin melindros. Hi ha societats on Teo és un conte i hi ha societats on Teo el fan heroi, superman. Hi ha societats que creuen que Teo ens salvarà de tots els mals mundials, terrenals i siderals i d’altres que saben, com diu la tomata perxera, que “només hi ha dues coses infinites: l’infinit i l’estupidesa catalana”.