El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha anunciat que en aquest moment està reflexionant sobre la seva continuïtat al capdavant del sindicat després de 22 anys i sis mandats com a màxim dirigent. No és gaire esperançador ni recomanable que el líder d’una institució pensi en abandonar la capitania del vaixell just quan aquest s’enfonsa. I UGT Catalunya no passa un dels seus millors moments: el paper dels sindicats en aquesta crisi ha estat àmpliament qüestionat, les noves afiliacions han passat de 3.000 a 500 i el sindicat ha hagut d’aplicar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal al 62% de la plantilla i una rebaixa de sou a tots els seus assalariats per manca de liquiditat. Ara bé, malgrat el moment no sigui idoni, si “el sindicat està preparat pel seu relleu”, tal i com ell afirma a l'entrevista, que no dubti en deixar pas a nous noms. Si en política, tant en els càrrecs electes com en els partits, la regeneració és sana – Pujol va ser molt criticat per això mateix-, en els sindicats també. Que un líder sigui elegit democràticament no és excusa per perpetuar-se. Cal obrir les portes de la grandiosa seu que la UGT té al Raval i deixar que corri nou aire fresc. Si finalment aquest hivern Àlvarez decideix passar el relleu a un altre, podria compartir les seves reflexions amb el secretari general de la UGT d’Espanya, Cándidado Méndez, que també porta divuit anys al càrrec.