El 13 d’agost de 1714, en plena Guerra de Successió, les tropes catalanes del Marquès de Poal i les forces espanyoles del Conde de Montemar es van enfrontar a la batalla de Talamanca. Van participar en aquesta batalla uns 10.000 soldats -entre membres de l’exèrcit del Principat de Catalunya i les tropes de Felip V- i la victòria catalana va ser total. De fet va ser la darrera victòria de l’exèrcit català abans de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre d’aquell mateix any.

En aquell moment, Talamanca, juntament amb d'altres poblacions de la muntanya de la Catalunya Central, era un punt de gran importància geoestratègica. Per això tant, el Marquès del Poal, comandant de les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona, com el Conde de Montemar, volien dominar-lo; un per mantenir comunicacions amb la Barcelona assetjada i intentar trencar el setge, i l'altre per tal d'impedir-ho.

El resultat de la batalla fou una indiscutible victòria de les tropes catalanes sobre les borbòniques. L’eufòria dels catalans, però, durà ben poc. Tot seguit, els oficials de l'Exèrcit Català de l'Exterior (respecte de Barcelona) es reuniren en un Consell de guerra a Olesa de Montserrat i decidiren anar a defensar Barcelona, però per molts que foren els esforços la capital va acabar sucumbint al setge borbònic. Aleshores, el mite de Talamanca, com a darrera victòria de l’exèrcit de Catalunya naixia.

Un centre d’interpretació

A partir de l’any 2007, el camp de batalla d’aquest enfrontament va ser excavat pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona amb la voluntat de confirmar les informacions escrites sobre aquesta batalla; el document més precís existent és la carta que una setmana després de l’enfrontament va escriure des d’Olesa el mateix Marquès de Poal i que va enviar als consellers de Barcelona.

Aleshores l’excavació va resultar per ella mateixa una altra gran fita per la història, concretament per tres motius: es tractava del primer camp de batalla del segle XVIII excavat a la Península, del primer camp de batalla de gran superfície excavat a Catalunya (6 quilòmetres quadrats) i per primera vegada es van utilitzar mitjans tecnològics fins aleshores no emprats (geomagnètics, gps i GIS, pensats per georeferenciar les peces trobades, especialment bales).

El 2011 l’Ajuntament de Talamanca i la Universitat de Barcelona ja van decidir construir un memorial en record dels combatents catalans caiguts en aquesta batalla, però també es va considerar necessari exposar els resultats de les excavacions al gran públic. I, amb aquesta finalitat dilluns, 299 anys més tard dels fets, s’inaugurarà el Centre d’Interpretació de la Batalla de Talamanca, ubicat a la sala gòtica del castell.

A més, el centre es caracteritza per disposar d’una tecnologia avançada en la presentació del projecte. Per exemple, si pot veure un audiovisual d’alta definició, una taula interactiva multiusuari i espais expositius dels materials compten amb descripcions digitals de les peces. Un forma pedagògica de demostrar el gran treball que s’ha fet en aquesta zona per recuperar la història de Catalunya.