Envia una carta a Dani Fernández amb durs atacs contra els maragallistes i exigint mà dura
El director de l'escola de formació del PSC, Xavier Marín, ha enviat una carta al secretari d'organització del PSC, Dani Fernàndez, carregant frontalment contra el sector catalanista del partit, acusant els maragallistes de "xantatgistes" i recomana amputacions.
“Els “Maragalls” mai van creure amb el partit. Utilitzaren les nostres sigles com a plataforma de poder personal”, diu Marín i cita primer a l’Ajuntament de Barcelona, amb l'enfrontament amb la federació socialista d’aquesta ciutat, i després a la Generalitat, “sempre apostant per terceres vies”.
En la carta, a la qual ha tingut accés
El Singular, el dirigent del PSC felicita Fernández per haver-se desempallegat d’un conseller “desastrós” i culpable d’haver fet perdre molts seguidors, en referència a Ernest Maragall. “Milers de vots socialistes se n’anaren per la seva mala gestió”, escriu Marín. I assegura que actuar en contra d'ell era un desig que tenia des de “fa molt de temps la nostra militància de pedra picada”, segons el director de l’escola.
Marín,
que a més es mostra totalment d’acord amb l’article que va publicar l’excap de comunicació de José Montilla, Toni Bolaño, en el mateix sentit, titlla de "banda dels 4" els principals dirigents del sector catalanista, al•ludint els diputats Ernest Maragall i Montserrat Tura, l’exconseller, Antoni Castells, i l’exmembre del PSC i actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i afirma que ara es demostra que la direcció es va equivocar quan els van retenir el 2006.
“Ara estem pitjor que abans. Amb un conseller trànsfuga. Un exconseller en vies de construcció del seu propi partit, per compatir amb nosaltres a les pròximes autonòmiques; i amb els altres dos – ell i ella – esperant esdeveniments per sumar-s’hi. Retardar una operació d’amputació, necessària des de fa molt de temps, pot gangrenar el conjunt del cos”, afirma Marín. I encara envia un darrer missatge a Pere Navarro: “Lideratges forts impliquen saber “tallar pel dret” quan toca”. I ara sí que toca”.