La secretària d'Estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, enviava ahir un missatge d’advertència a Catalunya després que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, deixés plantat el ministre Montoro al Consell de Política Fiscal i Financera: “La insubmissió no és possible, entre altres coses perquè les comunitats no tenen finançament". Currás interpreta que Catalunya deu fidelitat a Madrid perquè depèn del finançament estatal. Ara bé, segons les darreres balances fiscals publicades per un govern espanyol, Catalunya dóna a Espanya el 8,7% del seu PIB, cosa que es tradueix en un total de 16.000 milions d’euros anuals. Si aquests diners es quedessin a Catalunya, la Generalitat no tindria dèficit de comptes propi i el deute del país es podria liquidar en tres anys. Amb aquest resultat, contradictori amb l’advertència, s’entén que des del 2005 cap executiu de Madrid hagi volgut actualitzar aquestes dades. El seu missatge perdria sentit. La secretària d’Estat de Pressupostos hauria de recordar que si Catalunya no té finançament és perquè aquest passa per Madrid abans de tornar a casa considerablement més reduït i el Parlament de Catalunya, en aquest sentit, acaba d’aprovar una proposta de pacte fiscal. Si els diners no arriben a Madrid, qui tindrà aleshores el problema? Finalment, l'Estat tampoc hauria d'oblidar que, i històricament està demostrat, que com més s’escanya un poble la possibilitat d’insubmissió augmenta.