Editorial Divendres, 24 de Maig de 2013
Opinió
Opinió.
03/08/2012
QUO VADIS CATALUNYA
"S’obre un període nou perquè, a la vista dels esdeveniments, podem entrar en un escenari de “frontisme” o de “blocs nacionals” inèdit fins ara en la política catalana"
La radiografia de la votació del pacte fiscal al Parlament té més significat pel canvi de paradigma que pot suposar en la política catalana que pel propi contingut de la proposta que tant Rajoy com Montoro ja s’han encarregat de deixar clar que no anirà massa més enllà del contenidor de paper reciclat del Palacio de la Moncloa.
Per primer cop, en la votació més important que ha fet el Parlament després de l’aprovació del malaurat Estatut del “30 de setembre”, l’anomenat per alguns “tripartit nacional”, és a dir, CiU, Esquerra i ICV-EUiA, als quals cal afegir-hi els diputats Laporta i Maragall, es contraposa als qui van votar en contra o abstenir-se sobre la hisenda pròpia, com van ser, PSC, PPC i Ciutadans, és a dir, partits agermanats, subordinats o, com vulguin dir-los, amb forces polítiques espanyoles, o algún directament amb una clara vocació espanyolista. El cas de Solidaritat, també amb vot contrari, suposo que cal llegir-lo en clau de les convulsions de part del món independentista que els duen a fugir de qualsevol coincidència amb Convergència, Esquerra i encara més amb Laporta.
S’obre un període nou perquè, a la vista dels esdeveniments, podem entrar en un escenari de “frontisme” o de “blocs nacionals” inèdit fins ara en la política catalana. I caldrà veure la traducció que el resultat de la votació tingui en les pròximes eleccions i en les aliances de govern. El vot de Maragall és simptomàtic i encara més les declaracions del president del grup socialista, Joaquim Nadal, afirmant que fins a una desena de diputats del PSC podien haver votat en el mateix sentit que l’ex-conseller. Ja saben que Nadal, com diuen en castellà, “no da puntada sin hilo” i les seves paraules són també un avís que el PSC pot quedar-se en un costat de la ratlla francament incòmode.
Pujol va governar amb majoria absoluta i després amb el suport del PP, amb resultats com el 15 ó el 30 per cent de l’IRPF, a les antípodes de corregir el dèficit fiscal, i alguns traspassos emblemàtics; el tripartit de Maragall va abanderar un Estatut amb la secreta esperança de resoldre definitivament l’incòmode eix Catalunya-Espanya i al qual se li va passar el “cepillo” que l’inefable Alfonso Guerra ja havia anunciat; el tripartit de Montilla lluia la bandera “de les esquerres” i va rebre sonats cops de porta del “govern amic” de Zapatero i va haver d’encaixar la “castració química” de l’Estatut en la sentència del TC, i, finalment, Mas ha fet el primer tram de la legislatura amb el suport del PP amb una escalada de tensió per intentar traure del “coma profund” les finances de la Generalitat.
El cop de porta que, de fet, ja ha rebut el pacte fiscal, iniciarà una llarga precampanya electoral on, per primer cop, els nostres partits hauran de parlar més clar que mai perquè tant la situació econòmica, que serà pitjor, com la paciència dels ciutadans, que ja s’ha esgotat, situaran el llistó molt alt. I no n’hi haurà prou amb la recepta, que sembla majoritàriament compartida, sinó que, d’una vegada per totes, ens hauran d’explicar com pensen fer-ho, quins camins ens proposen...
Per primer cop, en la votació més important que ha fet el Parlament després de l’aprovació del malaurat Estatut del “30 de setembre”, l’anomenat per alguns “tripartit nacional”, és a dir, CiU, Esquerra i ICV-EUiA, als quals cal afegir-hi els diputats Laporta i Maragall, es contraposa als qui van votar en contra o abstenir-se sobre la hisenda pròpia, com van ser, PSC, PPC i Ciutadans, és a dir, partits agermanats, subordinats o, com vulguin dir-los, amb forces polítiques espanyoles, o algún directament amb una clara vocació espanyolista. El cas de Solidaritat, també amb vot contrari, suposo que cal llegir-lo en clau de les convulsions de part del món independentista que els duen a fugir de qualsevol coincidència amb Convergència, Esquerra i encara més amb Laporta.
S’obre un període nou perquè, a la vista dels esdeveniments, podem entrar en un escenari de “frontisme” o de “blocs nacionals” inèdit fins ara en la política catalana. I caldrà veure la traducció que el resultat de la votació tingui en les pròximes eleccions i en les aliances de govern. El vot de Maragall és simptomàtic i encara més les declaracions del president del grup socialista, Joaquim Nadal, afirmant que fins a una desena de diputats del PSC podien haver votat en el mateix sentit que l’ex-conseller. Ja saben que Nadal, com diuen en castellà, “no da puntada sin hilo” i les seves paraules són també un avís que el PSC pot quedar-se en un costat de la ratlla francament incòmode.
Pujol va governar amb majoria absoluta i després amb el suport del PP, amb resultats com el 15 ó el 30 per cent de l’IRPF, a les antípodes de corregir el dèficit fiscal, i alguns traspassos emblemàtics; el tripartit de Maragall va abanderar un Estatut amb la secreta esperança de resoldre definitivament l’incòmode eix Catalunya-Espanya i al qual se li va passar el “cepillo” que l’inefable Alfonso Guerra ja havia anunciat; el tripartit de Montilla lluia la bandera “de les esquerres” i va rebre sonats cops de porta del “govern amic” de Zapatero i va haver d’encaixar la “castració química” de l’Estatut en la sentència del TC, i, finalment, Mas ha fet el primer tram de la legislatura amb el suport del PP amb una escalada de tensió per intentar traure del “coma profund” les finances de la Generalitat.
El cop de porta que, de fet, ja ha rebut el pacte fiscal, iniciarà una llarga precampanya electoral on, per primer cop, els nostres partits hauran de parlar més clar que mai perquè tant la situació econòmica, que serà pitjor, com la paciència dels ciutadans, que ja s’ha esgotat, situaran el llistó molt alt. I no n’hi haurà prou amb la recepta, que sembla majoritàriament compartida, sinó que, d’una vegada per totes, ens hauran d’explicar com pensen fer-ho, quins camins ens proposen...
(24 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Nacionalment són el mateix, sí. En relació amb Catalunya són si fa no fa el mateix. Però la manera que ha tingut Espanya d'aconseguir que els catalans votin una d'aquestes dues Espanyes intercanviables ha consistit precisament en satanitzar diferencialment l'altra. Que els telenotícies de TV3 siguin propaganda progre no em preocupa perquè li fa mal al sucursalisme popular sinó perquè li fa bé a un sucursalisme sociata que llavors ja només ha d'apel·lar al dòberman per demanar el vot útil.
Que jo deliro?...Martí, xato. Com encara no t'afaites, és lògic que no ho comprenguis. Quan creixis una mica, comprendràs que aquests progres i el PP són exactament el mateix. Són tan espanyols els uns i els altres, com d'un telenotícies amb un telediario. Els dos tenen la mateixa ració de Rajoy i Montoro, el refregar-te per la cara el medaller espanyol de Londres, i sobre tot, sobre tot, espanya i més espanya. Això sí, acompanyat amb una mica de “peculiaridad regional”
Els telenotícies de TV3 programats pel ministeri de l'Interior? Tu delires. Aquest ministeri ara està en mans del PP mentre que els telenotícies de TV3 continuen sent de propaganda progre estricta. Aquí no ha canviat res. Espanyolistes? Sí. Però espanyolistes progres. No sé per què fem eleccions, la veritat.
A CAP LLOC!!! Mentre uns polítics absolutament inútils, (Esquerres, Dretes, espanyolistes, Catalanistes, Ecologistes, Independentistes) consenteixen com els veïns pròxims de la SAGRADA FAMILIA, potejats pel fastigós turisme de masses i saturació, hagin de literalment fugir de Barcelona!!!..És una autentica vergonya com el COMPLEX MAFIOS: TURISME PER SATURACIÓ i TRAFICANTS D'ILEGALS, puguin expulsar als indígenes de la ciutat fent-lis la vida impossible. Ho fan, degradant la ciutat amb sorolls, merda, massificació i contaminació. Amb aquests mètodes, aconsegueixen substituir els indígenes de la ciutat pels il·legals procedents de tots els continents disposats a treballar a peu d'obra d'un brut, gegantesc i sense personalitat parc temàtic, encara anomenat Barcelona..Em sorprèn extraordinàriament, com el mon independentista o Catalanista, no s'adoni de que aquest criminal model econòmic: totxo/turisme/traficants, està construint un tipus societat sense cap personalitat ni autoestima per lluitar per la independència. Em sorprèn molt que no s'adonin, que els nostres millors joves, que mai voldran prostituir-se, netejar la merda dels hotels o fer de cambrers de per vida, s'en vagin cap Estats Units, Canada o cap a la Europa del nord.
A cap lloc, sense un mitja de comunicació que faci debats diaris amb patriotes que vulguin conscienciar a la gent de que necessitem un estat propi amb urgència. A cap lloc, sense un mitja que faci uns telenotícies dignes i amb clau catalana, lluny dels infectes telenotícies de la desgraciada tv3, que semblen programats pel ministeri de l'interior.
Si els periodistes en lloc d'informar, informar de tot i de ple, en particular, d'allò més essencial pel que fa a que la ciutadania se n'adoni, se n'assabenti del que la condiciona, també hi fica cullerada mitjançant sos opinions/ pensaments/ criteris/ idees àdhuc, molt sovint, interessos i interessos bastards .. per què no se n'aprofiten de les possibilitats al seu abast per explicar diàfanament el que se'ns fa, el que sofreix Catalunya (l'autor no diu donar ' seminaris ' en diverses universitats?)? PD: tot plegat, ho dic per la pregunta que retola el títol! Nota: car no diguem ' on va ' sinó ' cap on anem ' .. si no hi poseu vostre ressò/ ressonància? Anotació al marge: contar fil per randa la realitat de nostra nació/ PPCC no hauria d'acovardir ningú .. si verament són catalans i, sobretot, periodistes que diuen exercir la llibertat (si no fos així .. n'és sobrer qualsevulla mena d'estudi de res!)!
L'únic de bo, del criminal model econòmic que patim, és que els centenars de milers d'immigrants procedents de tots els continents, per treballar a peu d'obra del complex mafiós del totxo i dels fastigosos galliners turístics, mai podran ser manipulats sentimentalment pels espanyols. Com tampoc ho podran ser per les cavernes mediàtiques feixistes madrilenyes..La independència és inexorable.
Jo SÓC CATALÀ no Sóc ni en sento Espanyol , dic aixo dic LA INDEPENDENCIA Es algu massa Importan per deixarla en homes Borratxos ques tiren ala picina cuan beuen una mica de alcohol . Ho altres que fam pactes amb el P.S.O.E. Fam TRIPARTITS Amb el enemic . Mentres mandi C.IU. No tindren mai una CATALUNUYA LLIURE . LA Independencia de totes maneres no acabaria amb EL ATUR NI LA CRISIS A Catalunya he
No em passa pel cap un català que no vulgui la independència del seu poble. Com no em passa pel cap que cap persona vulgui ser dependent d´una altra. Per altra banda: deixeu-vos d´excuses, el dèficit fiscal és una realitat cruelment palpable. La única excusa per no voler ser independent és per motius emocionals (haver immigrat des de Espanya).
A hores d´ara la única opció que te Catalunya és la independència. O som independents o ens faran desapareixer. És senzill.
Catalunya no es puc reconèixer en aquests temps. Quan vaig arribar aquí ja fa 30 anys sí semblava Catalunya i encara no hi havia començat a tenir influència la política (lingüística, identitària...) Ara hi ha dos moviments socials: 1) els independentistes agressius ( no en conec ningun independentiste cordial), que fan rebutjar a molts ciutadans els seus "ideals" i per por no ho dien. 2) I la realitat de la inmigració que ha convertit catalunya en el que mai hauriem pensat veure. On és la Catalunya reial, autèntica, genuina i estimada que jo vaig conèixer???
Soc el català que no vol la independència. N'Hi ha raons: la primera és que el fet de ser catalá mai m'ha convertit en No espanyol. Estic fart de veure a veritables espanyols que ara ja no ho són, per raons espùries i vergonyants. La identitat no es perd excepte que mai s'hagi tingut. Perdre la identitat per el que "toca" cada vegada en que els politicastres ens facin pedagogia és de tontos. Les altres raons són de caire pràctic i observador: els pitjors polítics que he vist a la meva vida estan a Catalunya i són els qui pretenen vendre-nos els desitgs de independència: han robat tot el que han pogut i ja no tenen d'on fer-hoi això ho anomenan "déficit fiscal". Si haguéssim tingut un pressupost amb més diners, més ens haurien robat. I qui no vol veure això és pur voluntarisme. Els mateixos polítics que ara parlan de País, patria i demés, han estat més espanyols que jo mateix. Dit això, jo també respecto els desitgs de indepencia de molts catalans i de bon segur celebraré amb ells aquesta nova situació si arriba. Però ni una sola paraula de recolçament per aquests lladres de diners i de moral que ens han governat des de fa més de 30 anys....
AIXO MATEIX a VOTAR PER TÚ que jo també estaré amb tú, i....TOTS ELS QUE DE VERITAT ESTIMEM AQUESTA TERRA I NO ENS VENEM COM ELLS!!!! a aqusts ja sols els VOTARAN i s´ajuntaran els GOSSOS ABORREGATS ----DES-ABORREGAT!!!!
Els nostres? una merda!!! POLITICS? a favor de castella i PROU!!!!! Ni als BORREGOS podeu enganyar JA!!!
Per català, normalment no m'hi fico amb els comentaris personals però, .. Fa anys vaig coneixa un professor i un company de classe li va dir que semblava Romà, i posant-se tot vermell i alçan't la veu li va contestar: NO SÓC ROMÀ, SÓC ETRUSCAN. Si no la coneix i té temps li recomanu que llegueixi l'història dels Etruscans. Si no volem acabar com ells, tan sols amb un glorios passat, un nom i que no ens confonguin, ens cal la Independència. Li dic amb tot el meu respecte.
Català i no vols la independència? Deus ser un català de Mart...
Catalunya no n'és ni ha estat mai de frontisme o bloc nacional .. tan sols roman tenir-hi estat on desenvolupar lliurement i plena sa personalitat ( i no diguem-ne res davant de tant de maltracte, anihilació i espoli!)! PD: parles de fronts .. l'únic majoritar n'és qui prend nostra terra d'extensió de la seva per fer-hi ' guardiola '! Nota: tothom sap que si espanya pugués .. ens fumia un terratrèmol perquè deixéssim d'existir ( així són d'estúpids i brètols!)! Anotació al marge: com serà que .. àdhuc tant se'ls hi en fum hi hagi de ses terres/ paisans inclús sent anticatalans!)!
Sr Feixes benvingut. Ja que parlar dels polítics jo també vull parlar dels periodistes i líders d'opinió. Ha arribat l'hora també que periodistes i líders d'opinió deixin les mitges tintes a casa i parlin clar. De la mateixa manera que ho ha de fer la TV nacional, TV3.
Independència ja! no costa d'escriure ni de dir sr Freixes!
Català que no vols la independència, quant ingresses a l'any pel fet que Catalunya és manada des de Madrid? Jo hi perdo molts diners, així que ha arribat el dia que això s'aclareixi votant democràticament.
Miri, J; si finalment succeeix tot el que vostè diu, que Catalunya acabi essent una província més d¨Espanya i la nostra llengua, cultura, etc, va a parar al cementiri de la Història, nosaltres mateixos en serem els causants per haver deixat que les coses arribessin a aquests extrems. Encara hi som a temps si exigim als nostres representants, que actuïn pensant tan sols en els interessos de Catalunya, que no són altres que la creació de l´Estat propi, principlaament. Si no és així, se´ns podrà dir allò de "cada poble té el govern que es mereix".
Quo Vadis Catalunya? A cap lloc!!!...A cap lloc sense un mitja de comunicació al servei de l'alliberament nacional i que faci debats diaris del tipus “cavernes feixistes madrilenyes”. Debats diaris per denunciar l'espoli que patim per tots els racons de Catalunya, sent aquesta, l'única manera d'aconseguir la massa critica de gent disposada a lluitar per un estat propi. Penseu que de la desgraciada tv3 ja no podem esperar res de bo, sembla programada pel ministeri de l'interior.
NO VULL LA INDEPENDÈNCIA I SOC CATALÀ, MOOOOOOLT CATALÀ ¡¡¡¡¡
ESPAÑA SI SAP MOLT BE ON VOL QUE CATALUNYA VAGI...
Al cementiri de la historia, volen que la desaparició de la llengua, la cultura i els partits catalans també ensorrament de l'economia catalana que no pugui destacar mai mes, que sigui com una altra Extremadura o Galicia, es a dir la desaparició total i absoluta dels fet diferencial català, es a dir que "Catalunya es resigni a seri una provincia mes de España" tal i com se l'hi va escapar al insigne Maruhenda el director de la Razón.
La alternativa que tenim es INDEPENDENCIA o MISERIA!
el que no proposi la proclamació de la independència immediata després de la constitució del nou Parlament està condemant a l'ostracisme o a ser residual a Catalunya en defensa dels espanyols que quedin a Catalunya i algun que altre immigrant. I m'inclino que cyu (a la que ja no queden més motos per a vendre) no la proposarà, ni el psc (espanyolistes sucursalistes), ni el pp (espanyolistes recalcitrants), ni c's (aquests pretenen que Catalunya desaparegui), ni icv (aquests, entre la pastanaga i el federalisme ja van fent).... erc? potser i SI segur... per qui votaré? per qui votaré? ho endevineu? vull la INDEPENDÈNCIA
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida