La llegenda diu que sí que hi ha un hereu. Que un treballador dels germans Anlló, un jovenet que s’hi deixava la pell a un dels hotels, es va convertir en el seu home de confiança. I que un dia, li van llegar l’imperi.

Vuit hotels a Sant Feliu de Guíxols, un pis a Barcelona, aparcaments, trasters… Tota una herència feta a base de molta feina, poc oci i una vida espartana. No en va, enlloc d’anar de menú, l’Anlló gran carregava un fogó de butà i cuinava a la mateixa habitació de Les Noies, on vivia.

El testament es va fer de qualsevol manera. Un document, escrit a mà, en un paperet, diuen al poble. Allò li va semblar poc seriós a l’advocat de la família, que el va estripar a l’espera de redactar-ne un amb cara i ulls.. . Però la desgràcia va ser més ràpida.

El 19 de febrer de 2002 va morir el Joan, l’Anlló petit, d’una embòlia als 74 anys. Ni un any després, el Francisco el va seguir, víctima d’un càncer. Sense descendència, ni família propera, l’imperi quedà abandonat.

Han passat ja deu anys. Allà on abans es sentien els crits dels turistes saltant a la piscina, ara hi ha un edifici abandonat enmig de la muntanyeta, vell, trencat, pintat i cremat... Les restes del que fou el Panorama.

Igual passa amb l’Avenida, Les Noies, el Rex, la Regina, la Regenta, el Mediterrà... Hotels tancats, tapiats, destrossats, malmesos, al cor de la Costa Brava. Esperen una subhasta que des de 2010 es “imminent”. La Generalitat al•lega la complicada gestió de l’herència. L’Ajuntament s’excusa en que és cosa del Govern.

A mi se m’acut que els ganxons ens encomanem als sants. O a l’aristocràcia, que sempre ha tingut mà i casa al poble. Tita, fes alguna cosa!