Cultura

Ha tocat un tema espinós.
El tema central de la novel·la no és el català. Aquest llibre tracta la contraposició entre diners i cultura, entre especulació immobiliària i creació literària.

Però el títol és explícit.
La referència a una possible desaparició de la llengua em serveix per parlar del present. En ocasions, una reflexió sobre la mort és una reflexió sobre la vida. El futur és incert per a tothom, però les persones autoritzades per debatre el futur de la llengua són els lingüistes, jo només sóc un humil novel·lista.

Vostè inventa un escriptor, protagonista de la novel·la, que situa l’últim home que parlava català a l’any 2150. Per què aquesta data?
És simplement un aspecte tècnic. A l'escriptor del llibre no l’interessa fer ciència ficció, no vol parlar d’un món massa llunyà i desconegut. És aquest narrador qui utilitza el recurs literari i, per tant, no sóc jo qui diu que d'aquí uns 150 anys desapareixerà la llengua. No sóc  una persona autoritzada per dir si al català li passarà això o allò altre.

Qui seria el culpable si  a l’any 2150 realment només hi hagués un catalanoparlant?
No m’agrada la idea de buscar culpables ni, molt menys, el fet d’haver de defensar la llengua. Prefereixo parlar de cuidar la llengua, de tenir-ne cura. Això no pressuposa l’existència de cap enemic.

I avui ja en tenim prou cura?
El futur de la llengua depèn de nosaltres, dels catalans. La pèrdua ens afectaria a tots. Avui veig un cert perill d’empobriment, però això no sé cap a on ens pot portar.

Les institucions hi podrien fer alguna cosa més?
Sembla com si tinguéssim pressa per parlar de les institucions. Per un costat volem polititzar el tema de la llengua i per l’altre, si les impliquem a elles, ens exculpem. La responsabilitat és nostra.

Per la seva supervivència del català seria positiu que se sentís a totes les intitucions. Què pensa de les declaracions del president del Parlament Europeu, Hans Pötering, sobre el català?
(Silenci)

A la novel·la dóna alguna pista sobre allò que podem fer perquè no mori la llengua?
No. La referència a la possible desaparició de la llengua és purament teòrica, especulativa.

En el llibre hi ha un escriptor en llengua catalana amb un que s’expressa en castellà. Per què els contraposa?
Aquesta confrontació és la que hem de mirar d’evitar entre tots. Cal estimar les dues llengües que parlem. Si parlem de guerra entre llengües estem parlant d’una guerra que portem nosaltres mateixos a dins. No ens afavoreix i no és real. El que li donem a una llengua no li prenem a l’altre. Això no és un Barça-Madrid, podem guanyar tots.

Per quin moment creu que passa el bilingüisme a Catalunya?
El bilingüisme és enormement complicat. Depèn del contacte que cadascú hagi tingut amb una o altra llengua i, per tant, no hi ha dos bilingües iguals. El bilingüisme comporta una complexitat extraordinària. Modestament ho he intentat reflectir en la novel•la.

Per què utilitza el recurs de crear un escriptor dins la novel·la que tracti el tema de la llengua?
En la novel·la creo una sèrie de filtres. D’entrada no sóc jo qui parla de la llengua, sinó un altre novel•lista fictici. L’humor amb el qual es tracta aquest tema tan difícil podria ser un altre filtre. Imaginar-se la desaparició del català és dramàtic, sense aquests filtres no hi hauria qui s’hi posés.