Cultura

El català s’està morint a la universitat ?
Ara mateix no. El problema, però, no és tant la situació actual del català a la universitat, sinó la tendència que s’ha estat seguint al llarg dels darrers anys. Per exemple, a la Universitat Pompeu Fabra durant els últims 5 anys el percentatge de classes en català ha patit un retrocés de 10 punts percentuals i l’estudiant catalanoparlant es troba en situació de discriminació a la hora d’entregar treballs i fer presentacions.

A la llarga però, si segueix aquesta tendència, es podria perdre?
Ara mateix, el coneixement del català per part del professorat no representa cap requisit. És a dir, per un professor estranger que ve a ensenyar a Catalunya significa el mateix pel seu expedient i possibilitats de promoció personal posar-se a aprendre el català que l’urdú. Si seguim amb aquesta tendència de no exigir cap coneixement de la llengua pròpia del país, també seguirem amb la dinàmica de retrocedir el percentatge de classes en català.

I la culpa de qui és?
Aquí el problema no només rau en el retrocés de classes en català, sinó que un estudiant es pugui trobar amb casos de discriminació que, per cert, ja s’han donat. Que un estudiant no pugui entregar un treball o realitzar una presentació en català perquè el professor al•legui desconeixement de la llengua pròpia del país és discriminació per l’estudiant catalanoparlant o que un estudiant pugui tenir un trimestre o semestre sencer sense cap classe en català també és discriminació. Hi ha doncs dues qüestions interrelacionades, d’una banda la llengua en la que s’assigna la docència, i de l’altra el coneixement del català per part del professorat. Seria irresponsable culpar el professorat universitari de la situació actual, ja que al cap i a la fi, compleixen els requisits que se’ls hi demanen. És per això que apuntem més amunt i demanem mesures per part del govern de la Generalitat, adoptant una normativa de màxima potència legal com un decret llei, que obligui al professorat a acreditar un nivell suficient de català per aconseguir plaça fixa a la universitat i un nivell de coneixement passiu pel professorat visitant per evitar discriminacions i vulneració dels drets dels estudiants catalanoparlants.

Però què s’entén per coneixement passiu?
Entenem per coneixement passiu que un professor no pugui rebutjar un treball realitzat en català al•legant que desconeix la llengua. És a dir, que fins i tot un professor que vingui un temps a ensenyar a una universitat catalana assoleixi un coneixement mínim. Ja no diem que el parli, sinó que entengui una mica la llengua que es parla a Catalunya. És una crida al sentit comú, raonable en qualsevol país del món.

La normativa vigent ja estipula que el professorat ha d’acreditar aquest nivell de català, no?
Exacte, al juny de l’any passat es va aprovar un acord entre la comissionada d’Universitats, la Blanca Palmada, i els rectors de les universitats en una reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya. En aquest acord, vinculant, s’establia que els professors haurien de demostrar un nivell de coneixement del català, equiparable al C, per aconseguir plaça. Algunes universitats com la Universitat de Barcelona ja el van començar a aplicar en les convocatòries de plaça posteriors, d’altres universitats com la UAB i la UPF se’n van desmarcar passats uns dies. El que demanem, doncs, és una normativa legal de major potència ja que aquests acords van resultar ser paper mullat per la UPF i la UAB.

Això no va en detriment de la qualitat del professorat estranger?
No, nosaltres no dissociem una cosa de l’altra. Parlem de l’àmbit universitari, on es requereixen unes competències concretes dels professors i, per tant, conseqüentment s’esperen unes bones capacitats en comunicació. Llavors trobem raonable que d’aquests requisits el coneixement del català en formi part. No creiem que l’excel•lència i el coneixement del català siguin excloents. Podríem realment atribuir l’adjectiu “excel•lent” a un professor, si aquest no és capaç d’aprendre el català o, com a mínim, entendre’l en el cas de ser un professor visitant?

Es rebutjaria, per exemple, que vingués a donar classe un professor de renom com l’Stiglitz?
Evidentment la llei ha de contemplar excepcions. De fet, l’acord del juny de l’any passat ja ho preveia. En tot cas en el supòsit que una universitat catalana tingui la oportunitat de fitxar un Nobel es poden relaxar els requisits. Però no ens enganyem, possibilitats com aquestes són comptades i el que no es pot fer –com ara es fa- és seguir amb la tendència que l’excepció sigui la regla i que no es requereixi el català a ningú.

Tot això queda recollit a estudiantspelcatalà.cat . Què és aquesta plataforma?
El moviment neix de l’associació Plataforma Universitària pel Català, que va néixer fa 4 anys a la UPF arran de la preocupació d’un grup d’estudiants al comprovar el retrocés del català a la universitat. Al comprovar que aquesta preocupació era estesa a més universitats del país, vam consensuar un manifest amb tres sindicats més (SEPC, FNEC, Estudiants en Acció) al que tothom es pot adherir a la web www.estudiantspelcatala.cat i aquest dissabte 25 a les quatre de la tarda realitzem un acte a l’aula magna de la casa de cultura de Girona sota el títol “Present i futur del català a la Universitat” on presentarem oficialment el manifest en societat.

I el manifest en què consisteix?
El manifest consta de 14 punts però citaré els principals. Primer, a més del coneixement passiu pel professorat visitant i coneixement suficient pel professorat fix, també reclamem una regulació de les llengües a les universitats i que la informació de la llengua de la docència en el moment de preinscriure’s i matricular-se sigui vinculant. És a dir que si una classe està assignada en català que a la pràctica no es pugui canviar l’idioma perquè, per exemple, un estudiant Erasmus ho reclami. Després, també reclamem que tots els estudiants, sigui quin sigui el seu itinerari universitari, tingui un mínim del 50% de la docència en català i que no es doni el cas que es produeix en carreres com Economia o ADE en universitats com la UPF on el català és residual i es pot donar el cas que en un trimestre no es tingui ni una sola assignatura en català. La resta de punts es poden trobar a la web.

I la presentació en què consistirà?
En un primer moment comptarem amb una presentació a càrrec de Miquel Strubell, a continuació presentarem el manifest exposant la situació del català al conjunt d’universitats amb intervencions dels sindicats que donen suport al manifest. En un segon temps dues taules rodones on intervindran els serveis lingüístics de les diferents universitats assistents i membres de la societat civil com la Plataforma per la Llengua, la CAL i Òmnium Cultural. En el tram final de la jornada agafarà relleu l’essència reivindicativa de la jornada amb la taula rodona -“La necessitat d’una regulació per part del govern”- on intervindran Jordi Matas i Santi Castellà per finalment clourà la jornada amb una reflexió de Josep Maria Terricabras.

I finalment, quina resposta heu tingut per part de l’administració?
Depèn de quina, la veritat. Per part de la Universitat, en el cas de la UPF especialment, la receptivitat al manifest ha estat nul•la i les negociacions no resulten molt satisfactòries. En canvi; per part del comissionat d’universitats hem trobat força sintonia respecte les nostres reivindicacions.