Política

Diu que el concepte d’Estat té més validesa que mai. Per què?
Continua sent la unitat essencial del poder públic, malgrat la globalització. Per molt que intentin construir discursos internacionalistes, l’Estat condensa tots els atributs de la coacció del poder. A més, les institucions supraestatals no deixen de ser organitzacions d’un conjunt d’estats.

En tot cas, ha perdut pes?
El contrari. La situació actual ha reforçat el seu paper i encara tindrà un rol més rellevant. La globalització demanda poders públics forts i propers al ciutadà.

I sempre seguirà sent així?
El concepte d’estat continuarà invariable. Encara que penséssim en organitzacions supraestatals de caràcter federal, aquestes institucions arribarien a la condició d’Estat.

En el llibre, denuncia que molts estats actuals han estat construïts a través de la violència...
És la gran paradoxa que vull reflectir. Ningú del molt occidental qüestiona que les democràcies funcionen en els processos interns. En canvi, costa acceptar que la democràcia també sigui aplicada en la definició del perímetre dels estats. La majoria d’estats occidentals no compleixen aquest requisit.

Els més recents ja no han seguit aquest camí...
És cert. Algunes comunitats nacionals han accedit a la condició d’estat a l’Europa de l’Est a través d’un referèndum. Són casos que justifiquen amb major mesura la construcció de l’estat en termes democràtics que altres estats més antics de l’Europa occidental.

Per tant, a partir d’ara, quina serà la forma de construcció?
La democràcia a través d’un procediment que accepti la voluntat de la majoria, generalment, expressada a través d’un plebiscit o per decisió parlamentària. Així mateix, cal garantir el respecte dels drets fonamentals de tota la comunitat.

I serà possible?
Hi ha indicis que indiquen que les institucions supraestatals, com la Unió Europea, no poden tolerar una repressió violenta d’un gest democràtic.

En l’obra, també afirma que el dret a l’autodeterminació està evolucionant cap el dret a plebiscit de secessió...
En el panorama internacional ja parlen més de principi democràtic. El dret a l’autodeterminació va molt lligat a la condició de ser una comunitat nacional. En canvi, ara la idea és que qualsevol comunitat, amb independència dels atributs nacionals, pugui accedir a la condició d’estat, si així ho decideix una majoria dels seus membres.

I quin paper poden jugar les institucions internacionals?
Són la garantia per impedir qualsevol tipus de repressió violenta i per determinar uns estàndards que orientin sobre quines majories calen perquè una comunitat pugui accedir a la condició d’Estat.

Cita els casos de Kosovo i Montenegro. Què poden aportar?
Diuen que la situació sociopolítica no és comparable a una comunitat nacional de l’Europa occidental. Ja ho sabem. Però almenys assenyalen un camí com a precedents jurídics que demostren que en determinades condicions la Unió Europa pot acceptar que un territori per via democràtica accedeixi a la condició d’Estat.

Alguna cosa més?
En el cas de Montenegro, es determinen els llindars de majories. I l’exemple de Kosovo serveix per justificar que en un conflicte entre constitució i democràcia, preval aquesta darrera.

Quins auguris fa per Catalunya?
En algun moment, hi haurà un procés de construcció d’estat a l’Europa occidental. Catalunya - Països Catalans, Euskadi, Flandes i Escòcia són les quatre comunitats nacionals més ben posicionades per accedir a la independència. Quan això passi, la Unió Europa haurà de tenir resposta i els guió ja està traçat en alguns exemples de l’Europa oriental.

I què ha de passar perquè això es produeixi?
Els representats polítics de cada país han de plantejar una opció clara de construcció d’Estat i sumar les adhesions suficients. És evident que amb una majoria social representada al Parlament, ningú podrà aturar la construcció d’un estat propi. Ni el pretext de la Constitució espanyol, ni la Unió Europea, que hauria de tutelar el procés.