Política

El passat 3 d’abril CpC va donar el tret de sortida a la recollida de signatures de l’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per debatre al Parlament una proposta de Llei Electoral. Quina valoració feu de la campanya?
Estem treballant amb una xarxa de cent federataris i molts voluntaris. Durant aquests quatre mesos establirem diferents punts de recollida de signatures. En aquests moments no estem gaire lluny de les 10.000 signatures. Estem complint els plans previstos.

Si en el Parlament CpC forma part del grup PSC-CpC, grup majoritari del govern, per què heu presentat una ILP?
Aquest és un retret molt comprensible. Nosaltres només intentem continuar la feina dels partits davant la sospita que aquesta podia quedar aturada.

Per què aquesta sospita?
En primer lloc, creiem, i en això tots estem d’acord, que és una vergonya nacional que Catalunya encara no tingui una llei electoral pròpia. Els partits, una i altra vegada, van posar aquest tema en els seus programes electorals, però, una i altra vegada, van ser incapaços de complir amb aquesta promesa. Però aquesta vegada, els partits van optar per una estratègia brillant. Cada grup va triar un expert i aquests van fer un informe.

La proposta de CpC es basa en aquest document...
Ens sembla una proposta plena de virtuts. Ens va sorprendre molt positivament. Aquest posa sobre la taula les llistes obertes, exposa que la Sindicatura Electoral vagi més enllà d’una mera Junta Electoral, que es compleixin els drets dels electors amb transparència... I l’informe fa una cosa molt meritòria, també fa una proposta de consens sobre el tema de la proporcionalitat.

Si l’informe és acceptat pels partits per què la vostra temença d’innacció?
CpC no organitza la ILP de forma premeditada. Quan els experts ens expliquen l’informe ens diuen que aquest tema corre el perill de quedar abandonat. Els partits, incloc també Ciutadans, vivim la creació d’una Llei Electoral amb certa contradicció. Volem i dolem. Des de Ciutadans pensem que els partits per primera vegada han estat valents, però quan han tingut l’informe s’han arronsat. Aleshores, pensem que cal animar els partits i evitar que l’informe quedi en un calaix. I això només ho poden fer els ciutadans a través d’una ILP.

Però vosaltres no sou ciutadans, formeu part del Parlament.
Una ILP sobre la Llei Electoral no hagués sortit mai de la ciutadania de forma espontània perquè és un tema massa complicat. En canvi, com que CpC és mig partit i mig plataforma cívica pot fer-ho. Demanem als ciutadans de Catalunya que obliguin els polítics a acabar la feina.

Només calen dos partits per a crea una ponència parlamentària sobre aquest tema. ERC era favorable, no hagués estat més fàcil convèncer el PSC?
Els trets partits de govern no tenim cap problema en constituir una ponència, però no volem aixecar una expectativa falsa. Es tracta de constituir la ponència amb garanties que aquesta arribarà a bon port. A més, si Ciutadans no hagués presentat una ILP el tema de la Llei Electoral no hauria tingut la repercussió mediàtica que ara té. No s’hauria generat un debat social i polític sobre aquest tema.

Ara CiU sí pensa donar suport a la ponència. Els dos processos –creació d’una ponència parlamentaria i la ILP- poden evolucionar de forma paral•lela?
És un tema de tramitació. Potser primer ens agradaria discutir el text de la ILP al Parlament i després constituir la ponència, però si la ponència arriba abans políticament serà molt bonic. Paral•lelament al treball de la ponència, hi haurà debat al carrer. És difícil, però, que aquesta ponència es formi abans de l’estiu.

Diversos polítics han considerat impossible que s’aprovi una Llei Electoral aquesta legislatura perquè el país té altres prioritats.
Quan la majoria de partits polítics van incloure aquest tema en els seus programes electorals se suposava que era per aquesta legislatura, no?

Però no tots els programes es compleixen...
Tots els partits, en aquest moment històric, estem tan baixos... és tanta la desafecció que només que cada partit perdi una petita bugada, tots hi guanyarem. El desprestigi d’un partit ens arrossega a tots. Si els partits féssim un gest de posar-nos d’acord amb un tema tan important com la Llei Electoral -un gest de democratització i de confiança amb els ciutadans- tots guanyaríem en legitimització. Ens beneficiem junts o perdem junts.

Hi ha elements de la vostra proposta positius per tots els partits, com fomentar que la participació, però alguns, com la proporcionalitat del vot –un ciutadà un vot- fan por.
En l’era d’internet i del TGV, la proporcionalitat d’un home i un vot no és discutible. En aquest punt tots els partits s’han de sacrificar una mica. Si algú perd, perd molt poc, en canvi s’evita la confusió de que qui té més vots no tingui més escons. No estem davant d’un problema de partits, sinó davant d’un problema sistèmic.

Si la Llei Electoral s’aprova aquest any ja seria aplicable a les properes eleccions al parlament de Catalunya?
Doncs, no sé si legalment es pot dir que no sigui fins a les pròximes. Si això serveix perquè s’aprovi, endavant. Estem parlant d’una cosa més important que un escó més o menys, parlem de contribuir a renovar el sistema polític.

Però en la desafecció política hi ha altres problemes: manca de líders carismàtics, promeses incomplertes....
Per això la proposta també contempla les llistes obertes, els mecanismes de rendiment de comptes, la creació d’un parlament amb trenta escons variables segons la participació... La Llei Electoral no és la solució a tots els problemes, però pot ajudar a remuntar. Tots aquests canvis hauran d’incentivar els partits a canviar cap a millor.

La proposta de llistes obertes transformarà la professió de polític?
Pasqual Maragall va dir: “A partir d’ara que s’ho treballin!”. Hi ha diputats que treballen molt, però amb llistes obertes la seva feina es coneixerà més. Amb llistes desbloquejades la comunicació entre el ciutadà i el polític canvia.

Fa uns dies, el president Maragall, fundador de CpC, animava a vostè i a la resta de parlamentaris de la formació, a fer valer més la seva presència a la cambra. Aquesta ILP respon a aquesta consigna?
Les seves paraules van ser una mica mal interpretades. Ell ens va recordar que som part imprescindible de la majoria, sense nosaltres aritmèticament no hi hauria majoria. Ell no ens va demanar més, sinó que ens va reconèixer que ja ho estàvem fent.

Han canviat les relacions CpC-PSC des que Montilla és president? CpC ha perdut influència?
No, existeix un protocol escrit de coalició per cada legislatura. Amb el PSC hi ha entesa, compenetració i complicitat. La base d’aquesta bona relació política és la bona relació personal que hi ha entre el president Maragall i el PSC, perquè ell encara ha mantingut contacte amb la majoria de persones que estan al capdavant del partit. Ara som menys diputats, hem passat de 9 a 5, però de forma ponderada en aquests moments tenim igual o més responsabilitat que en l’anterior legislatura.

Un dels grans pilars ideològics de CpC és el federalisme. Vau iniciar la campanya “2014 federal”. Aquesta data, també disputada pels independentistes, encara és important?
L’any passat vam decidir canviar el nom de la campanya per “Via federal”. El federalisme és un tema de fons i creiem que la data del 2014 marcava una caducitat.

Penseu que en aquest moment a l’estat espanyol s’avança cap a un estat federal o unitari?
Si un és federalista, malgrat la situació actual, no es torna centralista. És una qüestió ideològica. Si, com tot apunta, hi ha un acord de finançament rigorós amb l’Estatut, Espanya haurà fet el pas més important cap el federalisme de tota la seva historia des de l’any 1978. La clau d’un sistema federal és el sistema fiscal. Tots els grans països federals ho són perquè el seu sistema fiscal és federal. I si després, el ministre Caamaño, un altre convençut federal, impulsa la reorganització federal de la justícia, déu ni do. Precisament per la seva gran importància, aquests dos temes, hisenda i justícia, tenien capítol propi a l’Estatut.

Però generalment no fem servir aquesta etiqueta...
Perquè a Espanya l’etiqueta federal no gaudeix de prestigi i això és un gran drama. Però el pacte de finançament és vers el federalisme, la reorganització de la justícia és vers el federalisme... Encara, però, quedaran coses importants com la plena cooficialitat de les llengües.

I el finançament arribarà aviat? Si no hi ha acord, el govern català, com va dir el president Montilla, perilla?
Ara és caixa o faixa. Tot indica que el govern central ha entès que les raons de Catalunya no són negociables: no podem rebre per sota de la mitjana. El govern perillaria si hi hagués un mal acord i això no és bo ni per nosaltres ni pel país. Amb un mal acord no guanya ningú. Però si no hi ha acord qui tindrà problemes serà el govern espanyol.