Política

El promotor de la idea dels 10 Mil a Brussel•les s’esperava la resposta que ha acabat tenint?
Doncs la veritat és que sí. Ganes de moure’s hi són. La difusió de la xarxa arriba fins on arriba i nosaltres no tenim grans recursos però el retorn està sent espectacular.

Però 10.000 persones són moltes. És aquesta xifra més simbòlica que no pas un repte?
El plantejament en un principi era que evidentment la xifra era simbòlica, però a dia d’avui no tinc ni la més mínima idea sobre en quin punt de mobilització ens trobem. Això sí, he de dir que veig la gent molt engrescada. D’aquí a uns deu dies potser podrem tenir uns certs indicadors perquè començarem a posar a disposició el contacte amb els mitjans de transport que trobem i la reserva de bitllets. Entre el 12 i el 15 de gener estarà operativa la compra de bitllets.

Què hi busquen, a Brussel•les?
L’objectiu d’aquest acte és la internacionalització del conflicte català. Hi ha un desig d’independència a Catalunya, però està tancat dins les fronteres de l’Estat espanyol. És un fenomen no molt conegut internacionalment. I la nostra és una iniciativa més de les moltes que calen per posar al mapa dels conflictes internacional. Cal fer-ho. Cal cridar l’atenció sobre un conflicte pacífic però que demostra que hi ha un munt de gent que vol expressar que existeix com a país i que voldria tenir unes condicions com les del Quebec.

Condicions per poder decidir.
Evident. Nosaltres volem decidir la independència però si resulta que la majoria no hi és favorable volem poder constatar-ho i en cas de perdre volem poder tornar a provar-ho en una altra ocasió.

A dia d’avui troben que hi ha una massa més potent que anys enrere en favor de la sobirania a Catalunya?
El procés estatutari ha marcat un punt d’inflexió en els últims anys. El text que en va acabar sortint, l’amenaça del Tribunal Constitucional i ara el finançament suposen en conjunt la definitiva negació de cap possibilitat d’altra cosa que no sigui el regionalisme envernissat de folklore en l’actual context estatal espanyol. Tot depèn d’una manera fèrria de Madrid i per això cada dia li cau la bena dels ulls a més gent.

Guanya pes, doncs, el sobiranisme com a alternativa més plausible?
Sí, i tot plegat en els últims quatre anys d’una manera forta, casualitat o no, coincidint amb el govern tripartit.

Què vol dir amb això?
Que aquest moment no s’està vivint amb un govern de l’Aznar. L’interlocutor a Madrid en teoria era amic, i la realitat és que hi ha menys possibilitat de negociar amb els hipotètics amics que no pas amb els enemics oficials. Per tant, davant la constatació que a Madrid no hi ha amics de la causa catalana, és normal que el sobiranisme creixi.

Creu que els partits catalans hi respondran?
Aquest és un dels nostres grans objectius. Volem provocar-los. I en el moment que això comenci a agafar forma esperem alguna reacció del govern central respecte el nostre moviment. El clima hi és.

Fins i tot hi és com perquè vostès puguin acabar esdevenint alguna cosa més que un moviment?
Aquesta pretensió no hi és. Però és obvi que hi ha expectativa sobre com reaccionen els partits al moment present i sobre com s’organitzen de cara a unes eleccions. I aquí parlo de Convergència, d’Esquerra i d’un tercer partit, perquè aquí deixo de banda els partits espanyols i a Unió perquè la considero residual. Per tant, hi ha Esquerra, Convergència i hi ha una massa de votants orfes que necessiten sentir-se representats. Nosaltres no tenim cap aspiració a res de polític que no sigui demostrar, per la part que ens toca, que cal que els partits catalanistes es moguin. Han de demostrar que es refien del país i que mereixen que el país ho faci amb ells. Que deixin d’esbatussar-se entre ells i que parin d’engegar a rodar el país. Patim molt de misèries gairebé familiars, de pati de veïns, i el país no pot estar supeditat a aquestes petiteses.

En algun moment han vist amenaçada la transversalitat de la seva proposta? Perquè el cas és que van fer fins i tot un comunicat refermant-s’hi.
No, el primer escrit nostre sobre la iniciativa dels 10 Mil a Brussel•les ja hi constava aquesta idea totalment meva i compartida pels companys. Això és absolutament aliè als partits polítics. S’hi pot sumar qui vulgui, les plataformes més conegudes, per exemple, que ja ho han fet, i també la maquinària dels partits. Hi poden ajudar molt, i si venen polítics com l’Artur Mas o en Joan Puigcercós, fantàstic, però no com a organitzadors.

Per tant, estan oberts a tots els polítics.
Sí, sí, Mas, Puigcercós... Ernest Benach, que per cert és el nostre objectiu...

Per què?
Clar, perquè és el president del Parlament i representa institucionalment el poble de Catalunya.

Heu tingut algun retorn per part del president del Parlament?
De moment no, però és lògic que ell de moment no digui res perquè es deu al Parlament. Ara podria fer-ho només a títol individual, però segurament no pot fer segons quines manifestacions sense comptar encara amb un cert suport majoritari de la mesa del Parlament.

I retorn d’altres polítics n’han tingut?
Jo he tingut contactes amb polítics i tots els parlamentaris tindran la informació personalitzada. He parlat amb polítics de Convergència i d’Esquerra, però de moment a tall de sondeig. L’objectiu és que s’hi sumin a títol oficial, però transversalment.

I amb el PSC hi han parlat?
Nosaltres no negarem res si el PSC o el PP s’hi volen sumar oficialment, però evidentment dubtem que això passi.