Política

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, és contrari a l’ús del catalana en els plens de l’Eurocambra. Què en pensa?
És un error. Però l’arrel de la qüestió no parteix de Pöttering o de les institucions europees. El principal problema és la manca de reconeixement per part de l’Estat espanyol.

No obstant, el màxim representant del Parlament Europeu sustenta que amb “una trentena de llengües el sistema no podria funcionar”...
L’oficialitat del català no significaria un allau de llengües a les institucions europees. No podem suposar que altres comunitats lingüístiques també reclamarien el mateix rang.

I les declaracions de Pöttering poden fomenten l’euroescepticisme?
Evidentment l’insuficient reconeixement de Catalunya i el català a Europa pot fer minvar l’europeisme. És una preocupació que legítimament hem de tenir, però alhora hem de saber fer pedagogia per explicar que el nucli del problema és l’Estat, i no a la Unió Europea (UE).

La delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón, opina que Catalunya “no pot ser un cas empipador a Brussel•les”. Ho comparteix?
És cert. A Europa, les causes particulars incomoden i creen rebuig. No obstant, hem d’intentar presentar la nostra situació sense complexos per poder ser acceptats amb normalitat. Això passa per treure llastos i la pitjor càrrega que ara tenim és l’Estat espanyol.

De fet, un estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) revela que el Govern espanyol incompleix el 90% dels acords que permeten l’ús del català a les institucions europees...
L’Estat actua sense entusiasme i amb desídia. Hem pressionat perquè reivindiqui davant les institucions europees qüestions que no reconeix per si mateix. Les institucions espanyoles no tenen assumit que som un estat plural des del punt de vista lingüístic.

Per tant, seria lògic que primer es pogués utilitzar el català al Congrés i al Senat?
Seria elemental. És molt difícil exigir a Brussel•les aquelles demandes que no aconseguim en el propi Estat. Espanya té el virus de la uniformitat. Cadascú sabrà si ha dedicar més esforços a canviar-lo o si és millor intentar aconseguir-ne un de propi.

En tot cas, els autors de l’estudi denuncien la “inhibició” del l’Executiu català per reclamar al Govern espanyol el compliment dels acords. És així?
Al contrari. Hem treballat perquè el català sigui plenament reconegut a Europa. El problema no havia tingut mai tanta visibilització com ara i, precisament, no és per l’entusiasme de l’Estat.

Terrón ha afirmat que la xifra de l’estudi del CES és falsa.
No m’he dedicat a comprovar què incompleix l’Executiu espanyol. Procurem que els drets lingüístics dels ciutadans, també en la seva relació amb l’Eurocambra, siguin atesos. Hem tapat els forats que hem pogut.

La ministra Mercedes Cabrera ha tornat a reclamar l’aplicació de la tercera hora de castellà a les escoles catalanes. Compliran la demanda?
La decisió correspon al departament d’Educació. En tot cas, el sistema educatiu ha de garantir que tots els estudiants acabin la formació obligatòria amb un domini perfecte, oral i escrit, de les llengües oficials al país.

Ha dimitit com a secretari general del partit que integra Esquerra a Brussel•les, l’Aliança Lliure Europea (ALE). Per què?
Per coherència. Una altra persona encapçalarà la llista d’ERC a les pròximes eleccions europees. El partit ha de replantejar qui ha de ser el representant a l’executiva de l’ALE. No obstant, en continuaré formant part.

Està dolgut per no tornar a ser el candidat republicà a les europees?
No, en absolut. Cal mirar endavant, hi ha molta feina per fer a la secretaria de Política Lingüística. Cadascú des del seu lloc, ha d’intentar fer-ho el millor possible.

Alguns analistes consideren que amb l’elecció dels caps de llista, CiU i ERC plantegen les eleccions europees exclusivament en clau catalana. Què en pensa?
Seria molt negatiu. Sempre ha existit la temptació de convertir-les en les primàries d’alguna cosa. Els temes de dimensió europea són els que haurien de centrar la campanya electoral, però hi ha partits i sectors de la societat que no creuen en Europa.

El dirigent republicà Josep Bargalló veu Puigcercós “amb més dret” que Carod a ser el pròxim candidat d’ERC als comicis catalans, després de guanyar el congrés del partit. Hi està d’acord?
No vull entrar en aquest debat. Però, com a norma general, els partits haurien de reduir la partitocràcia, en favor de la participació més àmplia de la militància i la societat en decisions importants, com la designació del cap de llista.

Puigcercós va dir en una trobada amb militants que a Esquerra “hi sobren ganduls, trepes i friquis”. Ho comparteix?
És una frase que tendeix a fer-se cèlebre. De ganduls, trepes i friquis, n’hi ha a tot arreu. En tot cas, esperem que el friquisme sigui sobre coses interessants, que els trepes esdevinguin bones persones per servir a la societat i que els ganduls es tornin una mica més treballadors.