Política

Un dels objectius fundacionals de Reagrupament era unir diversos grups que tenen com a objectiu la independència de Catalunya. S’ha aconseguit?
No hem unit totes les tribus però a hores d’ara ja estem junts amb el Partit Republicà Català, Unitat Nacional Catalana i Catalunya Estat Lliure també col•labora amb nosaltres. Nosaltres tenim les portes obertes i les ganes de col•laborar amb tothom, però tampoc esperarem a ningú. Tal com està el país no podem perdre el temps.

Quina representació té en aquest moment Reagrupament?
Tenim uns 2.000 associats i anem pujant. Nosaltres no tenim militants, perquè no som un partit. Estem constituïts com a associació i si a les eleccions ens presenten com a partit només serà per una qüestió purament instrumental

Demà, Reagrupament celebra la primera Assemblea Nacional, d’aquesta en sortirà la comissió executiva de l’entitat. Hi ha voluntat que reflecteixi certa transversalitat?
Nosaltres volem que sí, però no presentem cap candidatura oficialista. Nosaltres entenem que sortirà una directiva plural amb gent de diferents territoris, de diferents àmbits... La nostra voluntat és que sigui així, però ho decidirà l’assemblea.

És obvi que la precampanya electoral ja ha començat. L’assemblea de demà marca l’inici oficial de la precampanya de Reagrupament?
Nosaltres també ja fa temps que hem començat la campanya electoral, una altra cosa és que demà fem la constitució formal de l’entitat. Sempre estem en campanya, quan una s’acaba comença l’altra.

Quines aspiracions té Reagrupament de cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010?
Les tenim totes, però som conscients que no disposem de mitjans propers, ni recursos econòmics i ara comencem a tenir força recursos humans, però esperem tenir-ne més. Les nostres propostes són clares i diàfanes i a partir d’aquí ni busquem ser equidistants amb ningú ni intentem ser una cosa que no som. La nostra oferta és clara: independència i regeneració política. Nosaltres estem convençuts que això és el que li convé al nostre país, però els ciutadans manen.

I dues úniques propostes – independència i regeneració política- no són poc per presentar-se en unes eleccions al Parlament?
Si només aconseguíssim aquestes dues coses aquest país seria fantàstic. En un país que està a les últimes, que cada vegada s’assembla més a l’Argentina dels pitjors temps, que tots es tapen les vergonyes, que quan es parla de la política es parla de la política que es fa a Espanya... si això s’aconseguís no seria poc, sinó massa. El problema dels catalans és que estem segrestats mentalment. Aquí parlem d’impostos, però es decideixen a Madrid; aquí parlem de mesures en el mercat, però es fan allà.... Aquí no es fa política, es fa una altra cosa.

Reagrupament a qui molesta?
Molesta a tothom, però nosaltres no estem aquí per agradar a ningú.

I el missatge independentista de Reagrupament molesta més a Madrid o a alguns partits de Catalunya?
Segurament molestem més als d’aquí perquè ens tenen més a prop. A Madrid encara no saben qui som. I si molestem algú d’allà és al servei secret. De moment només deuen estar pendents de nosaltres aquest tipus de gent.

Ahir es va acabar el Debat de Política General al Parlament. En pot fer una valoració?
No l’he seguit perquè jo treballo i no puc seguir aquestes “xorrades”. Un càrrec important del Govern va dir que era un “tostón”. Si en diu això una persona que en viu, imagina’t què en pensem d’aquesta comèdia aquells que no en vivim.

Però vostès aspiren a entrar a fer un paper en aquesta "comèdia"...
Sí, però llavors deixarà de ser un “tostón”.

Estan convençuts que seran una nova força al Parlament?
En un país amb una altíssima abstenció, on més de mig milió de patriotes han deixat de votar i on hi ha milers de ciutadans que no se senten representants... només amb aquesta bossa ja podem tenir representació parlamentària.

Però també deuen comptar amb votants provinents d’altres formacions. El seu passat era Esquerra i amb vostè van marxar més militants i simpatitzants...
El meu passat, però no el meu present, ni el meu futur. També hi ha gent a Reagrupament que ve de Convergència, del PSC o que no venen d’enlloc. Esperem que la majoria de ciutadans de Catalunya vegin que la manera actual de fer política ja no serveix i cal fer foc nou.

Es reafirma en què si no treu deu diputats seria un fracàs?
Sí. El nostre llindar del fracàs seria treure deu diputats o menys. Ara, si no ho aconseguíssim tampoc passaria res. El món és ple de fracassos.

Una major fragmentació dels partits nacionalistes al Parlament de Catalunya no pot ser contraproduent?
Si tenim en compte que el Parlament de Catalunya en aquest moment només aspira a gestionar la comunitat autònoma perquè quan es presenta una ILP sobre auodeterminació tots voten que no, amb la fragmentació no perdem res. És evident que allà ningú treballa per la independència.

Una de les seves prioritats és que no es pugui pactar un tercer tripartit?
Sí. Intentarem que no sumin. Un altre tripartit seria nefast per Catalunya.

Per evitar un tercer tripartit estarien disposats a donar suport a Convergència?
La Convergència que només intenta recuperar el govern tampoc ens fa cap il•lusió. Però de moment el mal pitjor que ha tingut la nació catalana els darrers temps ha estat el tripartit. Nosaltres no donarem suports gratuïts a ningú, però donarem suport al diable si és per aconseguir la independència del nostre país.

Han avançat les relacions amb Joan Laporta després del festeig que vostè ha mantingut amb ell durant aquestes primeres setmanes de setembre?
La llista de Reagrupament l’encapçalarà qui decideixin els nostres associats després d’una assemblea. Jo vaig elogiar Joan Laporta, però no vaig dir que fos el nostre candidat.

En el fons, més enllà de si finalment és Joan Laporta el candidat de Reagrupament, vol dir que busquen una persona mediàtica per encapçalar la llista per què vostè pugui ocupar una posició més estratègica?
Nosaltres no busquem ningú, però tot el que sigui sumar persones al projecte ens sembla bé. A més, com que les nostres sortides professionals no passen pel món de la política, estem disposats a no haver de ser nosaltres els qui encapçalem tot el trànsit pel desert.

Quina valoració fa de les consultes sobre la independència de Catalunya que s’estan organitzant arreu de Catalunya i quina transcendència creu que poden tenir?
A mi em sembla bé que es relacioni independència, democràcia i votacions. Això sempre és positiu. Les consultes també fan que molts ciutadans ara es preocupin, debatin i es posicionin sobre el tema de la independència. I si tenim en compte que tenim un govern que a l’inici de la legislatura va decidir que no es parlaria de temes nacionals i només de la pura gestió és important que ara s’hagi esberlat aquest tema.

Això demostra que la política en aquests moments a Catalunya no es fa exclusivament al Parlament sinó al carrer i més enllà dels partits?
En un país del món amb un lideratge polític formal, encara que hi hagi problemes, això no passa. Però en un país com Catalunya, que quasi tot encara està per fer, si les coses no les fan els polítics professionals, les ha de fer la gent inquieta. Això evidència un manca de lideratge dels polítics catalans.

S’ha fet un apròpiament polític del tema de les consultes?
Evidentment. Quan veuen que la cosa es desborda es volen apropiar del tema, tot i que se’ls hi veuen les intencions. Això els hi ha passat per davant i tot i que intenten agafar el darrer tren, a hores d’ara ja no és creïble.

Aquest és un primer pas per demostrar que la independència no és una utopia?
Aquesta idea, com moltes d’altres, ens l’han volgut clavar al cervell dels catalans perquè ens quedéssim immòbils. És evident que la independència és possible i només depèn dels catalans. Si nosaltres la volem, la podem aconseguir. Si ho han aconseguit desenes de nacions els darrers anys, perquè no ho podem aconseguir els catalans? La independència és possible, és necessària i és urgent.

Només hi ha un camí per aconseguir la independència?
Sí. Aconseguir una majoria de diputats al Parlament de Catalunya que proclami de forma unilateral la independència i a partir d’aquí començar el procés de reconeixement internacional del nostre país. No hi ha cap altre via possible.

Aviat, segons la presidenta del Tribunal Constitucional, es coneixerà la sentència sobre l’Estatut. Vostè mai ha defensat l’Estatut, però Catalunya ha de reaccionar d’alguna manera?
L’Estatut era un desastre, ja ho vaig dir quan era al govern, però ara ja està mort. El govern de Madrid fa decrets i fa lleis amb l’ajuda de forces suposadament nacionalistes per destrossar aquest Estatut. L’Estatut ni ha blindat les competències, ni ha augmentat el finançament, ni ha augmentat la capacitat d’autogovern, ni ha aconseguit el reconeixement nacional de Catalunya... Aquest Estatut i res és el mateix. Ara es discuteixen si l’obren en canal amb anestesia o sense. La sentència m’és indiferent.

Però una sentència negativa suposadament ajudarà a reactivar el sentiment nacional del país. I això també és positiu per a vostès.
Una obertura sense anestesia ajuda que més gent se n’adoni de la situació en què es troba Catalunya. Però els catalans hem de tenir clar que mentre continuem rebent un tracta colonial per part d’Espanya Catalunya no se’n sortirà, la nostra capacitat de ser al món serà menor i tindrem problemes greus. Sempre he pensat que el suïcidi és lliure, per tant, si un país es vol suïcidar, endavant.