Política

Vostès, en el darrer cartell alerten sobre l’abstenció. Per què els catalans hauríem d’anar a votar el proper 7 de juny?
Els catalans a Europa s’hi juguen moltes qüestions que tenen a veure amb la seva vida diària, com la salut, l’educació, l’atur, el medi ambient, les relacions internacionals... per exemple, en aquest punts hi ha el tema de la immigració, que amb el Tractat de Lisboa, també dependrà del Parlament Europeu.

Precisament aquesta legislatura, amb polèmiques com la llei europea del foc, molts ciutadans s’han preguntat la funció dels diputats catalans a Europa... Això els ha fet mal.
Sí, però algú ha fet aquest mal. La normativa del foc ha estat, i perdoni el joc de paraules, un foc d’encenalls. En aquest tema, a nivell polític, ha mancat molta responsabilitat. És una irresponsabilitat anunciar que hi ha una directiva del Parlament Europeu que acabarà amb les nostres festes populars del foc abans de llegir-se la normativa o preguntar als eurodiputats que han treballat sobre el tema.

Quin era l’interès, doncs?
Segurament es volia obtenir un titular. Fa tres anys que aquesta normativa es va aprovar en el Parlament Europeu i ERC, qui va treure el tema, la va votar.

I, la Llei del foc no exemplifica certa descoordinació entre els parlamentaris d’aquí i els parlamentaris europeus?
No, demostra manca de responsabilitat. Jo, abans de llençar una notícia com aquesta, si em dedico a la política, m’estudio el tema. Però, ara, així, a més d’enfadar-nos amb el congrés de Madrid o podem fer amb el Parlament Europeu. Només perquè no es van llegir la directiva, tots hem perdut temps i energies.

Vostès, en el seu manifest, prometen treballar perquè “les nostres institucions nacionals d’autogovern assoleixin el lloc que els hi pertoca a Europa”. Com ho pensen fer?
Les regions tenen un paper importantíssim a Europa, i no només a través del Comitè de les Regions, també agrupades com a Eurogions. A través d’aquesta figura les regions tenen capacitat jurídica i poden demanar fons directament a la Comissió Europea. Aquest és un pas important, perquè fins ara les Euroregions havien dirigir-se a la Comissió a través dels seus estats membres. A més, en el Tractat de Lisboa, el pes dels parlaments nacionals i regionals és més important. Aquests tindran la informació de les directives abans que es comencin a parlar al Parlament Europeu, és a dir, podran incidir des de l’inici dels debats.

El president Pujol apuntava fa uns dies que el moviment regional europeu pateix les conseqüències del desànim general que viu l’europeisme.
No és un problema de desànim, les regions tenen un paper important en la construcció de la Unió Europea i cada dia en tindran més, però ara dóna la coincidència que la majoria de dretes que hi ha al Parlament Europeu és menys europeista i més estatalista. Estan menys disposats a cedir poder a les regions i a la Comissió Europea.

Vostès, després d’acusar ERC i CiU de fer una campanya en clau catalana, l’han centrat en un enfrontament entre dreta i esquerra. De la seva se’n podria fer una lectura en clau espanyola...
No, la nostra campanya ha estat totalment en clau europea. En aquest moment en el Parlament Europeu hi ha 785 eurodiputats. D’aquests, 288 són del PP europeu i 218 del Partit Socialista i la resta d’altres grups. Els partits no majoritaris fan el seu paper i ajuden a tombar majories però, l’endemà del 7 de juny a Europa només poden passar dues coses: podem tenir una Europa que pivota cap a la dreta, com ara, o una Europa que tomba cap a l’esquerra. Depèn de com sigui el Parlament s’aprovaran unes polítiques o unes altres. Nosaltres no ens inventem res, aquesta és la realitat. Però aquestes eleccions no són unes primàries com diuen altres. La bipolarització és a nivell europeu.

Però en seu cartell surt l’Aleix Vidal-Quadras...
Ell és el vicepresident del Parlament Europeu i el candidat del PP de Catalunya i la campanya la fem aquí. No hem buscat el senyor del PP que fa la cara de més dolent, perquè n’hi ha d’altres. Jo no em confronto amb el senyor Mayor Oreja, sinó amb l’Aleix Vidal-Quadras.

Durant aquesta campanya, Raül Romeva ha assegurat en diverses ocasions que vostès en campanya fan distincions de dreta i esquerra però en el moment de votar en el Parlament sovint “els hi tremolen les cames”.
Amb les proporcions que hi ha actualment al parlament europeu qualsevol cosa que s’aprova ha de tenir el suport del PP. Tot el que hem aprovat de manera conjunta, el grup del senyor Romeva i el grup d’ERC, també ho han votat. No ens agrada el PP, perquè les polítiques són diferents, però els números són pesats i contundents. El que nosaltres hem votat amb el PP ha estat el mateix que han votat els Verds. Un partit pot votar en contra de tot, però així no s’avança.

Veu difícil en la propera legislatura aconseguir la unitat dels diferents parlamentaris catalans en temes clau per a Catalunya?
La unitat ha existit sempre en aquesta legislatura i anteriorment. Són el senyors Tremosa i Junqueras que parlen i no saben de què va. La unitat ha existit sempre en temes específics de Catalunya perquè allà som molt poquets.

Per què fins ara el govern espanyol no havia apostat pel Corredor del Mediterrani?
El senyor Tremosa té un problema: no es coneix prou els temes. De fet és normal perquè fins ara estava dedicat a una altra cosa i ha anat i ha tornat d’un partit a un altre. Però, bé, si mirem Espanya la construcció de la xarxa de comunicacions és radial, és a dir, tot ha de passar per Madrid. El senyor Tremosa, que sempre intenta carregar el mort al govern Zapatero, diu que el Pacte del Majestic és el millor que s’ha fet... Doncs sap qui és el gran valedor d’aquest sistema radial? El ministre Cascos. Aquest senyor va dir que totes les vies de comunicació havien de passar a menys de dues hores de Madrid. Per tant, no ens poden encolomar aquesta visió centralista d’Espanya.

Però fins ara el govern socialista havia mostrat poc interès...
Per Catalunya el Corredor del Meditrreani és interessant, però aquest entra a França. El problema d’aquest corredor són els francesos perquè per aquest mateix eix també els arribarà l’agricultura d’Espanya. Tot és més complex que les versions del senyor Tremosa. La UE té trenta projectes prioritaris a nivell europeu i s’està treballant perquè el Corredor del Mediterrani sigui un d’ells. I en això estem.

L’altre gran tema de la campanya és el català a Europa. Vostès tornaran a presentar una segona proposta a la mesa perquè a la cambra es pugui parlar català. És possible?
Si tenim majoria sí. La darrera vegada el PP i els liberals, el grup del senyor Tremosa, van votar en contra.

Per tant, ara per ara només es pot protegir?
No. Nosaltres creiem que s’ha de repensar l’ús de les llengües a Europa. En aquests moment el problema és que el sistema està basat en una llengua, un estat. Per exemple, Malta, amb 400.000 habitants, té el maltès com a llengua oficial i el català amb 11 milions no ho és. En canvi, si marquem criteris com el de la població, el català en pot sortir ben parat.

No és una contrarietat que vostès defensin el català a Europa i aquí no es pugui parlar català ni al Senat ni al Congrés?
Aquest argument és un invent de la dreta, que no vol el català ni a Europa ni a Catalunya. El Parlament europeu és una cambra plurilingüística, en canvi el Congrés no ho és i no conec cap cambra d’un país de la Unió Europa que tinguin més d’una llengua. En el senat, com a cambra de la representació territorial, sí que té sentit. Allà s’han fet avenços, malgrat hi ha retard.

Té por que la situació de solitud que en aquests moments viu el president Zapatero al Congrés afecti els resultats?
Tot afecta d’una manera o d’una altra. El ciutadà té clar que la crisi no se l’ha inventat el senyor Zapatero. Tothom sap que estem davant d’una crisi global, però sorgida dels estats units.

La gestió de la crisi també els pot passar factura a les urnes...
Davant d’una crisi global, la solucions també han de ser globals. Nosaltres creiem que la millor manera de sortir de la crisi és fer-ho d’una manera coordinada dins el Parlament Europeu i votar per la majoria que no ha provocat la crisi. Inclús la crisi del totxo no ve dels governs socialistes. La crisi més flagrant de la construcció es pateix a les illes Balears, a València... Qui governa en aquests llocs? És cert que el ciutadà ha de demanar solucions al govern actual, però el joc de l’oposició és irresponsable.

Vostè avui estaria més segura dels resultats si alguns temes de la carpeta catalana haguessin quedat resolts abans del 7 de juny?
Hi ha unes forces a Catalunya i a l’estat que es tanqui com es tanqui la carpeta del finançament ho trobaran malament, però em jugo qualsevol cosa que tancarem aquest tema de la millor manera possible perquè Catalunya necessita recursos.