Política

Què decidiran de diferent en la 9º Assemblea d’Iniciativa que celebraran aquesta setmana?

Aquesta assemblea és un crit d’alerta davant d’una crisi econòmica extraordinària i davant de la necessitat de donar-hi respostes des de l’esquerra. Això només ho podem portar des d’Iniciativa, a Madrid i al Govern.

A què es refereix quan parla de donar respostes des de l’esquerra?

A expressar sobretot un accent, com les polítiques anticícliques, socials i industrials que tenen la plasmació en coses tan concretes com l’expedient de regulació de Nissan.

I concretament?

Crec que el discurs de fons és ubicar i aconseguir un espai nítidament d’esquerres, que és al que anem a l’assemblea. A això i a projectar clarament la necessitat que calen polítiques d’esquerres davant dels reptes que tenim.

Això al tripartit s’ha de notar d’alguna manera especial?

Per descomptat, perquè si el govern d’Entesa fins al moment ha fet pactes nacionals, ara més que mai el que cal que faci són polítiques d’esquerres. Això s’ha de reivindicar, s’ha de fer emergir i cal que aparegui amb força a l’assemblea.

I això ho pilotarà bàsicament la mateixa direcció que ha portat ICV fins ara?

En aquesta assemblea ens tocarà triar el conjunt de la direcció que ens permeti liderar el projecte de gir cap a l’esquerra que ara ens cal a tots com a societat.

Vostè apunta a relleu de Saura...

No, ara no és el moment de decidir això. Perquè ara cal muntar un equip molt transversal, molt intergeneracional, amb incorporacions de gent de generacions que encara no són a la direcció. Ara cal aconseguir una direcció molt compartida i que ens pugui situar en la bona direcció perquè d’aquí a quatre anys encarem en bones condicions el relleu.

Li pesen les expectatives de delfinatge que ja es dipositen sobre vostè?

No, perquè hi ha molta banqueta, molta gent, molt de relleu... I espero jugar un paper, no ho nego, però aquest no té per què ser el del lideratge. Hi ha molts papers i confio continuar essent a l’equip de direcció, i de moment això és tot.

Temen que el context de crisi afecti especialment els partits d’esquerres?

Depèn de com ho fem sí. Però podem actuar, i confio que així sigui, d’una forma diferent a com ho faria un govern de dretes. Si ho fem així, no només no ens passarà factura, sinó que a més emfatitzarem les necessitats de les polítiques d’esquerres. És més, la crisi que estem patint és fruit d’un model basat en el totxo i d’una desregulació absoluta a nivell global.

Un context, en tot cas, que ve de molt lluny...

Durant molts anys el que va primar van ser les polítiques ultraliberals, i el que avui es reclama és el que diu per exemple el premi Nobel d’Economia Paul Krugman: polítiques anticícliques, polítiques de despesa expansiva i on hi hagi una major regulació. Aquest context és una oportunitat per a l’esquerra, i ara el que cal és que el govern d’Entesa no falli.

No més pactes nacionals, doncs?

Hi ha temes que sí, de forma transversal. Però el que no pot ser és que això no passi amb tot i a tots els nivells, perquè si no acaba sent la renúncia a què hi hagi polítiques pròpies per part del govern, perquè així li donem la clau a algú que no hi és, que és CiU. I això no és raonable.

A vostès sovint els acusen de fer seguidisme dels socialistes, però vostè actua diferent a Madrid que els seus companys de partit al Parlament?

A Madrid no som govern, som oposició i podem tenim més marge de maniobra, per descomptat. Però jo combato molt les etiquetes. Se’ns acusa de seguidisme del PSOE, però qui planta cara amb un model diferent en matèria educativa, i ja veurem si en matèria d’infraestructures, és ICV. I qui acata un determinat model de la llei d’Educació és Esquerra. Per tant, jo no accepto certes etiquetes posades de forma predeterminada.

Ha notat un canvi en Zapatero, respecte de la passada a aquest legislatura?

Per descomptat. Ha fet un gir claríssim cap al centre. De fet, les mesures financeres que està impulsant són impròpies d’un govern d’esquerres. No es pot donar diners a les entitats financeres amb actius que no se sap on van a parar i sense exigir res a canvi.

Això li fa pensar que potser Zapatero podria optar per pactar amb CiU més que no pas amb vostès?

No, el PSOE el que intenta és deslliurar-se de qualsevol partit català, també de CiU. Ara! El cert és que el PSOE està fent és un gir cap al centralisme i cap al centre, alhora que està renunciant a polítiques com les mediambientals.

Tant està canviant el PSOE?

Les polítiques econòmiques les estan fent de bracet del PP. I les polítiques socials passen pels xecs, no pels drets. Exemple: es gasten 1.200 milions en la Llei de Dependència, enfront dels 5.400 que gasten en xecs de 400 euros que van tant al senyor Emilio Botín com al seu jardiner.

El senyor Botín, del Banc Santander, va ser qui va dir que la crisi passaria ràpid com la grip d’un nen...

Lamentablement, el senyor Botín, malgrat que sembla el principal conseller del senyor Zapatero pel que fa a política econòmica, no l’està encertant i se li està exigint molt poc tot i que segueix presumint de tenir beneficis astronòmics.

Canviarà la relació entre vostès i EUiA en el curt termini, un cop passats els respectius congressos?

Ara hem d’anar a resoldre els problemes locals, i a partir d’aquí ja es veurà. Per exemple, hem de solventar casos com el de Cornellà, on Iniciativa va decidir quedar-se a l’oposició perquè els socialistes hi tenen majoria absoluta, i en canvi EUiA és al govern. I això no és raonable.

I accentuaran algun dia el perfil sobiranista d’Iniciativa?

L’accentuarem aquest cap de setmana, perquè la nostra novena Assemblea plantejarà el dret a decidir. La nostra opció a partir de ja és per un horitzó nacional clar. I això entenent el federalisme com un pacte entre nosaltres mateixos. Som federalistes perquè entenem que aquesta és l’opció majoritària a Catalunya, des d’un poble de la Plana de Vic fins un barri del Besòs. La nostra proposta nacional la fem referenciant-nos en Catalunya, no en l’Estat.