Economia

De la proposta de Llei d’Equipaments Comercials que els hi ha presentat el govern amb què divergeixen?
Amb la nova llei la Generalitat traspassa les concessions dels establiments comercials de menys de 2.500 m2 als municipis. És a dir, el govern municipal, segons els principis de la Generalitat, atorgaran els permisos comercials. A nosaltres això ens preocupa.

Per què creuen que els ajuntaments no són els ens idonis per concedir permisos comercials?
No diem que els ajuntaments facin irregularitats, però els consistoris podrien prendre decisions segons les pressions més properes. En els municipis petits la pressió dels operadors comercials pot ser molt forta.

Però ajuntaments i Generalitat hauran d’estar coordinats?
La Generalitat teòricament ha de comprovar que el procés s’ha fet correctament i això podria derivar en processos de confrontació.

Per tant, què proposen?
Considerem que la Generalitat hauria d’atorgar la llicència de qualsevol establiment comercial que s’autoritzi en un municipi i que el seu impacte comercial sigui supramunicipal.

Què pot passar si la llicència la dóna l’Ajuntament com proposa el govern?
Els Ajuntaments podrien donar permisos per equipaments comercials en zones que no estan preparades. El consistori podria autoritzar un establiment comercial i després haver de demanar ajuda a la Generalitat perquè els accessos es col•lapsen, no hi ha transport públic, etc. Al final, amb els pressupostos de tots hauríem de pagar els serveis d’establiments supramunicipals. En canvi si la llicència l’atorga la Generalitat, teòricament, es controlen aquestes coses. No neguem l’aparició de nous centres comercials, sinó qui ha d’adjudicar el permís.

De fet, ara, amb llicències de la Generalitat, ja hi ha problemes.
Sí. Catalunya és un país seriós, però hem vist moltes coses! Per exemple: els accessos de Montigalà o la Maquinista es col•lapsen contínuament, l’Alcampo de Sant Quirze es va situar sobre un terreny amb restes arqueològiques i al final d’una pista d’aterratge de l’aeroport de Sabadell...

Amb la seva postura han ofès les administracions.
Bé. Ens pregunten... Creieu que els ajuntaments no podem administrar? Creieu que la Generalitat no els podem controlar?

Hi ha un segon punt de discrepància. El llindar d’habitants de les ciutats on es poden obrir grans centres comercials, és a dir, espais superiors a 2.500m2.
Nosaltres creiem que els grans establiments comercials només s’haurien de poder col•locar en poblacions de més de 100.000 habitants, però la Generalitat baixa a 70.000 habitants i dóna permís a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest punt obra unes expectatives que ens preocupen.

Aquesta llei genera discrepàncies dins el tripartit.
Esquerra intenta fer un joc, però té pressió de la banda socialista. Tots els ajuntaments volen el màxim per ells i en aquests moments la majoria d’ajuntaments estan en mans dels socialistes.

La Federació de Municipis ha pressionat Esquerra?
Evidentment, està per allà.

Estan en contra dels eixos bàsics de la llei, però no en el seu esperit. En el fons aquesta llei d’equipaments és positiva pel comerç mitjà?
A nosaltres ens interessa que el creixement industrial es produeixi en trama urbana consolidada, és a dir, a prop on està la gent i no a la perifèria i malbaratant el territori. No és sostenible mobilitzar la gent per la compra quotidiana o haver d’agafar el cotxe per anar a comprar. No és impossible que un gran centre comercial es col•loqui al mig de les grans ciutats, però si tenim en compte els espais existents en una trama urbana, aquest és l’espai del comerç mitjà.

Què aporta el comerç mitjà?
Nosaltres creiem que el format d’hipermercat gran ha arribat a un sostre per limitació d’espai, en canvi, el mitjà pot estar més prop d’on viu la gent i permet a la resta de comerços competir en igualtat de condicions.

Incentivar els comerços mitjans també vol dir apostar més per marques d’aquí?
Els models de fora són generalment més grans, però també s’adapten i es col•loquen en els altres formats. Totes les grans marques tenen diferents models de supermercats. Per exemple, Alcampo o Carrefour tenen un model hipermercat de 10.000m2, el supermercat de 2.500m2 i el supermercat petit de 800m2.

L’obertura de nous establiments també animarà la competència de preus?
Sí. El fet que hi hagi un marc estable ajuda a la competència.

La Llei d’Equipaments s’ha d’aprovar abans de finals d’any, segons la nova normativa europea. La Generalitat s’ha adormit?
Hi havia un pla A i un pla B. El pla A era fer un projecte de llei nou i això requereix un procés. Podríem haver començat el mes de maig però aleshores ens faltava la llei de Madrid, també en tràmit parlamentari. Aquesta a les autonomies actua com a llei marc. El pla B hauria estat anul•lar els articles incompatibles de la llei antiga i els adaptar els altres més endavant. Però es va decidir portar a terme el pla A i això necessita un procés, sobretot amb l’actual situació de la política catalana.

En el fons, els més malparats d’aquesta llei seran les petites botigues de barri.
Nosaltres creiem que estem complint una funció social i comercial molt important sense caure en el paternalisme. El comerç català està en un nivell acceptable i bo. La gent es mou i és competitiva, però no podem assumir les avantatges de les grans companyies. Per tant, hem de canviar de model, però si s’opta per un model de concentració comercial i perden els consumidors i l’economia local. Cent botiguers generen més diners a proveïdors i petits i mitjans industrials que un hipermercat. No defensem el petit botiguer, sinó un model social en el qual tothom pugui conviure.

Més enllà d’aquesta llei. Després de sis mesos l’índex de consum ha tornat a baixar. Quin és el diagnòstic del sector en aquests moments?
El consum es mou per expectatives, però també per percepcions. Un 80% dels ciutadans està molts preocupats per la crisi, però no els afecta. Però si no es ven, no es produeix i augmenta l’atur. Per tant, la crisi ens ha afectat, estem tancant botigues i estem acomiadant gent, però menys als petits botiguers, perquè tenim més capacitat de resistència i adaptació, que els grans. El consum ha de ser racional, però hem de consumir.

La pujada d’impostos també afectarà el consum.
Jo aconsello comprar ara perquè després serà més car. No creiem que pujar els impostos sigui la solució més adequada i per això hem proposat al govern una política d’incentius fiscals a les famílies quan inverteixin en productes de llarga durada perquè evitarà l’economia submergida i reactivarà el consum.

Com ha afectat el Pla E al comerç?
El Pla E té avantatges però també inconvenients. Ja fa temps que als ajuntaments els demanem el seguiment de les obres. Una obra pot tenir situacions imprevistes però hi ha d’haver major transparència, comunicació, una comissió de seguiment... El PlaE ens ha portat una gran quantitat de d’obres que s’han fet amb pressa i sense gaire consideració pels afectats. Hi ha botigues que han hagut de tancar. Demanem a l’Ajuntament pressió, bones pràctiques i certa compensació, com polítiques de promoció comercial a posteriori.

El tema dels horaris comercials està tancat?
Sí. Tenim uns horaris que van molt lligats a la capacitat dels ciutadans, amplis i flexibles. No són suficientment flexibles perquè tothom faci el que vulgui, ja que la gent ha de ser conscient de quan pot trobar un producte, però amb els horaris actuals podem cobrir segments turístics, zones de segona residències, llocs d’oferta dominical... Els consumidors no se senten perjudicats.