Política

Vostè titula Euskadi. Crònica d’una desesperança. Per què?
Hi ha hagut diverses oportunitats per acabar amb el conflicte a través d’un final dialogat, però no s’ha aconseguit en cap ocasió. El fracàs de l’últim intent ha deixat en la societat basca un pòsit de desesperança i d’impotència per la incapacitat de resoldre el conflicte.

Així, veu impossible una solució dialogada?
És difícil. En tot cas, qualsevol nou intent passa per una renúncia explícita i verificable de la violència d’ETA. Sense la voluntat d'abandonament de les armes, serà molt complicat iniciar un altre procés de diàleg.

Què va fallar en l’últim intent?
El Govern espanyol hagués pogut portar la negociació de forma diferent, amb gestos com l’apropament de presos. Tampoc va saber regular els temps i el poder judicial va ser, en determinats moments, una interferència pel procés. No obstant, el principal responsable de la ruptura és ETA.

Per què?
Les dues part havien pactat crear mesa política, formada pels partits bascos, i una taula tècnica, entre el Govern espanyol i ETA, per abordar el desarmament i la situació de presos. L’acord estava pràcticament tancat, però la banda terrorista va pujar les exigències. L’Executiu no va poder continuar les negociacions i els etarres van reemprendre la violència amb l’atemptat de Barajas.

Quina és la situació actual d’ETA?
Té poca capacitat operativa i l’esperança de vida dels comandos cada vegada és més curta. Es troba en una situació molt afeblida. Ha perdut suport social i, fins i tot, una part dels presos s’ha rebotat. La cooperació de França ha estat decisiva.

De fet, vostè en el llibre assegura que el final d’ETA està més a prop que mai.
Fins i tot parlo d’una situació similar al GRAPO, amb una mica més de suport. Repeteixo, des de la caiguda de la direcció a Bidart (1992) ha anat perdent capacitat operativa. Estem molt lluny del 1980, per exemple, que hi van haver 92 víctimes mortals. Això no vol dir que no tinguin possibilitat de matar, perquè, malauradament, assassinar és molt fàcil.

I en l’àmbit internacional, quina és la percepció?
El Sinn Féin i el Congrés Nacional Africà van assessorar la banda en l’últim procés. Desencisats per la ruptura, van trencar la relació amb ETA. Les dues organitzacions internacionals van veure que els etarres havien perdut l’últim tren. Tot i això, mantenen contactes amb Batasuna.

En l’obra, indica que Arnaldo Otegi és el principal perdedor.
Ha estat, juntament amb Josu Ternera i el socialista Jesús Eguiguren, el gran impulsor de l’últim procés de pau. El principal afectat per la ruptura és l’esquerra abertzale i el seu principal portaveu al llarg d’aquest període.

Per què?
Ha quedat il•legalitzada i, a més, està totalment dividida. Per exemple, Otegi va estar empresonat 15 mesos a Martutene i les mobilitzacions van ser mínimes. En canvi, la majoria de ciutadans van entendre que els socialistes van actuar correctament i Zapatero va revalidar el suport suficient per continuar governant l’Estat.

ETA ahir en un comunicat va titllar de “frau” les eleccions de demà. Ho comparteix?
Sóc contrari a la llei de partits. La il•legalització de Batasuna pot ser jurídicament legal, però políticament és un error. Contribueix a radicalitzar les posicions. Mai és bona mesura deixar sense veu a un col•lectiu relativament important, malgrat la pèrdua de suport. No obstant, no es pot parlar de frau perquè s’està aplicant la llei.

En tot cas, la prohibició dóna argument als que diuen que no poden defensar els seus ideals per via democràtica.
És evident. Per això, dic que és un error. El Govern espanyol va insistir en la possibilitat de la legalització a través de la llei de partits, en converses durant el 2006 i part del 2007. En tot cas, Aralar participa a les eleccions. És una escissió de Batasuna. Defensa la independència i la territorialitat d’Euskal Herria en uns termes similars, però rebutja la violència.

A quin partit beneficiarà la il•legalització en els comicis?
És una incògnita. Pot ser que no tothom segueixi la consigna del vot nul i opti pel vot útil. A priori, diria que aquesta opció afavoriria el PNB. Però la frustració de l’últim procés de pau, podria portar una part de Batasuna a triar Aralar. Tot i això, l’escenari és inèdit perquè és la primera vegada que l’esquerra abertzale no pot presentar-se a unes eleccions.

Quin pronòstic fa dels resultats de demà?
És molt obert. Les enquestes revelen que el tripartit (PNB-EA-EB) sembla que no tornarà a sumar, ni amb el suport d’Aralar. Per tant, el primer escenari és que Patxi López (PSE) fos escollit lehendakari amb els vots del PP. Els socialistes repetiren l’error de Nicolás Redondo Terreros, quan va establir una aliança al 2001 amb Jaime Mayor Oreja. El PSE ha patit una travessa pel desert.

I les altres alternatives?
L’altra possibilitat és la coalició entre PNB i PSE. Seria el millor per Euskadi perquè és una opció transversal, amb el suport suficient i, a més, recull la tradició política del país. No obstant, veig molt difícil que Ibarretxe estigui disposat a governar amb López.

Les eleccions basques poden tenir algun efecte a la política catalana?
Pocs. És cert que són les dues zones de l’Estat amb més pluralisme polític, però les diferències són notables. A Catalunya, la política no està condicionada per la violència. El PP no té un paper rellevant, com pot tenir a Euskadi. Així mateix, el catalanisme és un moviment molt més transversal. El concepte basquisme encara està per definir i el nacionalisme basc està molt més fragmentat.