Cultura

Com creu que afectarà la crisi en aquest Sant Jordi?
La crisi en el món del llibre no afectarà, ja que és un món molt estable. El lector és lector i segueix llegint tant en una època com en una altra. L’única cosa que ha canviat una mica amb la crisi és que la gent compra més llibres de butxaca. El nombre de vendes ha pujat una mica, ja que la gent cada vegada llegeix més però, en el nostre país, aquest augment encara no és suficient.

A què es deu aquest lleuger augment? Els llibres tampoc són productes econòmics.
El llibre, respecte la resta de productes d’oci, si es té en compte l’estona que l'hi dediques, considero que no és un article car. I, sobretot, proporcionalment amb el que aporta al lector no és, en absolut, car.

Quina és la previsió de vendes per aquest Sant Jordi?
L’any passat es van vendre llibres per valor d'uns 20 milions d’euros i pensem que aquest any es vendrà el mateix. El 2008 va ser un any extraordinari i crec que anirem més o menys pel mateix camí. Però, el que pot deslluir aquest Sant Jordi no és tan la crisi com el temps que faci.

Com és que enguany no es veuen tants llibres mediàtics. És que no agraden prou? L’any passat, series, com Ventdelplà o bé, programes com  No em ratllis va llençar al mercat el seu llibre, on hi ha curiositats que no es veuen per antena.
Els llibres mediàtics es venen sempre perquè pel dia de Sant Jordi es refien molt de la publicitat que se n’ha fet. Per tant, dels llibres d’autors mediàtics se’n parla molt més. Però, aquest any no en surten tants perquè molts programes són els mateixos i ja ens han dit el que ens volien dir. Encara que aquest any no n’hi hagi tants no vol dir res perquè potser, l’any següent en tornaran a sortir. A mi més igual que la gent llegeixi llibres mediàtics o un altre tipus de llibre. El que cal fer és començar a adquirir l’hàbit per a la lectura. De vegades, la gent s’excusa de què no té temps per llegir però, una hora a canvi de la tele sempre és té i és més profitós.

Creu que Sant Jordi serveix per catapultar els escriptors més modestos o bé per donar més ressò als escriptors més coneguts.
Les vendes de Sant Jordi es basen molt en el boca-orella. La gent va a comprar llibres que durant els últims mesos altres persones els han dit que aquesta obra o aquella estaven bé. Els llibreters informem dels llibres més venuts perquè se’ns demana que ho fem, però si haguéssim de nombrar tots els que venem seria impossible fer una llista perquè es ven molt de tot.

Sant Jordi és el dia de l’any que més llibres es venen. Creu que la gent en compra perquè és tradició?
 El dia de Sant Jordi es ven entre el 7 i el 8% de les vendes anuals. Per tant, és un dia absolutament important. És possible que algú compri llibres per tradició però, quan es vol regalar un llibre a una persona que no llegeix gaire el llibreter fa moltes preguntes per intentar endevinar què li pot agradar més a la persona en qüestió.

Aquest any a la Rambla, per primera vegada, es vendran e-books. Quan començaran a ser una competència?
A totes les èpoques hi ha hagut canvis. Es venen e-books i ara també sortiran els primers llibres en català per poder carregar-los. Hi ha uns tipus de llibres que es vendran molt amb els e-books perquè són temes de consulta, com per exemple, un llibre d’anatomia o una enciclopèdia. Però, em costa més d’imaginar que hi puguin haver novel•les, perquè és un llibre que vols llegir amb tranquil•litat. Si el paper ha de desaparèixer em sembla que nosaltres no ho veurem.

La majoria de best-sellers són estrangers. Aquest any tot apunta que els dos volums de la trilogia Milenium seran un èxit. Tendim a reconèixer best-sellers quan estan escrits per autors estrangers?
Encara ens hem d’acostumar a veure que tenim autors catalans tan bons com autors estrangers. Aquest any, a diferència d’altres, no hi ha cap llibre que sobresurti. En aquest Sant Jordi hi haurà molts autors catalans i també es vendran molts llibres d’autors d’aquí. Aquest 2009, però, penso que serà un any d'autors catalans. Encara que els llibres d’Steg Larson també es vendran força.

Com veu l’estat de salut de la literatura catalana? A Catalunya el 71,9 % dels lectores ho fan en català. És una bona dada?
No. Ni és una bona xifra ni tampoc hi ha un nivell de lectura suficient. Venim d’un país en el qual durant molts anys, hi va haver dictadura i això influencia molt. El nivell de lectura va baixar molt i remuntar-ho ens està costant. Però cada vegada, es llegeix més, per exemple, els joves i els infants, cada cop agafen més llibres. Per Sant Jordi parlem molt de narrativa per a adults però, també podríem parlar de llibres juvenils i infantils perquè són els que més es compren aquest dia. Al capdavall crec que el nivell de lectura, en general, i l’estimació pels nostres autors catalans anirà pujant.

Creu que les recomanacions de llibres que fan les escoles ajuden a fomentar el gust per a la lectura?
Com a llibretera aquests últims anys he vist que s’ha fet un gran salt en aquest aspecte. S’han deixat de recomanar aquells llibres que ja es recomanaven fa 20 o 30 anys i que els professors potser veien que eren una mica pesats pels alumnes. Ara, els professors llegeixen molts llibres sobre literatura, la qual cosa els ajuda a saber què han de fer amb la literatura a l’escola i a l’hora, es preparen molt més per saber quins llibres cal recomanar als joves.

Els joves d’avui no tenen massa distraccions per centrar l'atenció a llegir un llibre?
Sí, però, tot hi cap. Abans potser no hi havia videoconsoles ni Internet però, teníem altres coses i qui ha volgut ha guardat un espai pel llibre i qui no ha volgut no ho ha fet. El que sí que puc dir és que hi ha una gran diferència entre una persona lectora i una que no ho sigui. La lectura és una manera de culturitzar un país i el nostre li convé llegir molt més.

Això vol dir que Catalunya no és un país prou culte...
Pel fet dels 40 anys de dictadura ens convé augmentar el nivell de lectura. Tant de bo tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra, de França o Suècia però, a nosaltres encara ens queda un trosset per arribar-hi i ho hem de reconèixer.

A nivell institucional el suport que s’ha donat a la literatura catalana ha estat el correcte?
Amb aquestes frases que ara se’ns diuen: “Llegir ens fa més rics”, culturalment, és clar. Crec que tenen tota la raó però, el problema és que es fan moltes coses però, no s’acaben de fer bé del tot. M’agradaria que quan es fes algun tema pensant en la literatura s’iniciés i s’arribés fins al final.

Què en pensa de Frankfurt i d’altres fires que s’han fet a l’estranger? Creu que han servit d’alguna cosa o bé, han estat una simple campanya puntual per fer visible el català.
Frankfurt va tenir molt efecte en els seu moment i encara té ressò perquè hi ha autors catalans que no s’havien traduït mai i ara s’estan traduint. I d’altra banda, Alemanya i altres països d’Europa van descobrir que a Espanya es feia un altre tipus de literatura que no era la castellana i això no es perd en quatre dies. Ara, el que s’hauria de fer és continuar treballant però, no sé si això s’està fent.