Agustí Bordas

La Catalunya sota administració espanyola continua marcint-se i corcant-se de forma accelerada; Luis Gómez González, comissari de la Policia “Nacional” (sic) a Barcelona ha estat detingut sota l’acusació d’haver rebut suborns per part dels dos macrobordells més grans de Catalunya. Gómez González era el cap de les comissaries locals del Principat i antic cap de la secció d’estrangeria d’aquest cos policíac. Amb aquesta detenció, ja són sis els policies espanyols processats per l’escàndol de la prostitució d’immigrants il•legals al Baix Llobregat.

Aquesta notícia s’afegeix a la detenció, ara fa un mes, del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Alfonso López Rubio, acusat d’encapçalar una màfia de tràfic d’estupefaents (que incloïa deu membres addicionals de la “Benemèrita” i una colla de delinqüents d’origen divers).

Si fóssim un veritable país democràtic, aquests incidents haurien comportat la dimissió de l’autoritat política responsable de la coordinació d’aquests cossos a Catalunya; concretament, hauria d’haver dimitit Joan Rangel, el delegat del govern central a Catalunya i segon virrei –després del President Montilla– de Rodríguez Zapatero a Barcelona.

Rangel, un destacat membre de l’aparell socialista a Catalunya i estret col•laborador de Juan Ferran –l’ultraespanyolista inventor de l’expressió “crosta nacionalista”– hauria d’haver donat explicacions públiques, a més, sobre les repetides avaries a Rodalies RENFE, l’immens retard acumulat en les obres de la nova terminal sud de l’aeroport del Prat i el seus accessos viaris, el pèssim servei ofert per “Correos” (sic) i, a poder ser, una expressió de contrició davant els estudis que senyalen Barcelona com la capital europea del consum de cocaïna i drogues de disseny.

Si bé és cert que l’actual govern tripartit és vergonyós, no hauríem d’oblidar que els serveis oferts per l’Estat a Catalunya són molt pitjors. Tot allò que depèn directament de l’Estat central fa llàstima: un servei de correus ineficaç i lent on, a més, s’ignora la llengua catalana (fins i tot en el seu nom corporatiu), una RENFE que obliga els passatgers a manifestar-se de forma humiliant tot demanant millores en aquest servei públic i unes forces de seguretat espanyoles que, si no fos per la pressió exercida per la Drug Enforcement Administration (DEA) americana i la gendarmeria francesa, tendirien a confondre’s amb el teixit criminal present a la nostra nació.

Així doncs, per dignitat política, dimiteixi senyor Rangel. Fins i tot vostè ha de reconèixer la creixent putrefacció de l’actual règim socialista.