Lluís Pastor

La política com tota producció humana es guia per estils i per tendències. Allò que arriba a molta gent està subjecte als corrents d’opinió i la suma de les veus que n’opinen acaba construint un mite sobre un fet. El canvi que a la política del nostre temps ha provocat Obama ha estat molt fort, de set o més punts en l’escala emocional de Richter. I això acaba provocant unes conseqüències que tenen a veure més amb el mite que amb el fet.

Tots els estrategs polítics estan a la recerca d’un nou Obama. L’epicentre Obama té moltes rèpliques arreu del món. Alguns proven amb els eslògans emocionals tipus “podem”, sempre adaptats a la realitat de cada causa, el que provoca una degradació imparable de l’efecte. Altres busquen que els hi escriguin discursos inspiradors. Però amb el text mai és suficient. El text busca una veu que el pronunciï, i la veu s’ha de creure les paraules que esculpeix a l’aire: dignitat, treball, pàtria, esperança...

Cloneu, cloneu l’Obama! Diuen els savis a l’ombra. Copieu el copiable: la seva veu a contracorrent, el seu color de pell, el seu idealisme, la seva joventut.

A Estats Units ja se sent la remor del candidat que l’ha de destronar l’any 2012. Com si fos la pel•lícula “Obama 2, torna el miracle” el Partit Republicà ja ha escollit protagonista. Es tracta de “Bobby” Jindal. Deixo els mèrits de Jindal per al final de paràgraf i començo per les circumstàncies més evidents. Jindal té 37 anys i no és blanc, és indi. Eureeeeeeeka! Ja juguem en igualtat de condicions, pensen els cervells del partit mentre es freguen les mans a poc a poc. Evidentment, Jindal té un historial polític de pes. Ara és governador de l’Estat de Louisiana –el més jove en la història de l’Estat- i abans havia estat escollit membre de la Cambra de Representants.

Llegeixo que a Itàlia també han clonat a Obama. Allà la protagonista d’“Obama 3, contra l’Imperi del Mal” és una noia de 38 anys però que als vídeos de Youtube sembla tenir-ne 20. Es diu Debora Serracchiani i no és ni negra, ni índia, però és una noia jove (en les nostres estructures dominades per homes, ser una dona encara és un element anti-establishment).

Debora parla com la nostra companya de feina, sí, sí, la que acaba d’arribar. No sembla tenir res d’especial ni sembla haver acumulat massa mèrits. Però en la nostra societat de modes, tendències i fluxos, la Serracchiani es deixa portar per la onada que va originar fa més de quatre anys la intervenció d’Obama en la convenció demòcrata.