Societat

Les curses de braus són una forma de patiment innecessari?

Plataforma Prou: Evidentment. Tot patiment animal concebut per divertir a un públic determinat és innecessari. La reacció lògica quan un veu patir un animal és tractar d’evitar-lo i no posar-se a aplaudir des d’una grada. Seria inconcebible vendre entrades per anar a veure com se li claven banderetes a un gat, a un gos o a un ximpanzé. Aquest tipus d’accions ja estan prohibides en les lleis de protecció animal de totes les Comunitats Autònomes, malgrat tot, es fa una excepció amb els braus.

Paco March: Són un ritus amb la seva litúrgia i una cadena seqüencial perfectament reglamentada que cada moment té el seu perquè a la lidia que finalitza amb la mort de l’animal, o no, quan aquest és indultat. És un sacrifici que com a tal acaba en la immolació del toro. La necessitat o no de patiment ve provocada per la capacitat de voler entrar o no, en el joc mitològic esdevingut en l’espectacle reglamentat i legal.

Què hi ha d’art en matar un brau?

P.P: Per a nosaltres és difícil percebre art en el patiment de l’animal i la seva mort posterior. És com si anéssim a un escorxador i aplaudíssim com han matat les vedelles o a una gossera a veure com un veterinari ha aplicat l’eutanàsia a un gos. L’art és creació i no destrucció. També hi ha l’argument de què el torero ha inspirat nombrosos artistes però, això no vol dir que haguem de defensar-ho com part de l’art.

P.M: El toro és una espècie animal singular i les seves condicions de vida i mort ho han de respectar. En la lidia, el torero no és davant del toro com si fos quelcom que pot destruir i llençar, sinó davant d’un ésser viu dotat d’una personalitat singular, criat amb respecte i matat amb la consideració deguda a aquesta singularitat.

La tradició i la cultura serveixen per defensar aquesta pràctica?

P.P: Només serveixen per explicar-la però no per justificar-la, ja que matar un animal va en contra dels valors ètics fonamentals.

P.M: No es tracta de defensar, encara que davant de certes agressions de paraula i obra sí que de vegades ho hem de fer. Es tracta d’explicar. L’art del toreig neix al mateix temps que l’art modern i els toros són cultura en sí mateixos i han estat i són font d’inspiració estètica dels més grans creadors.

Una ciutat com Barcelona declarada antitaurina, va vendre en 50 minuts totes les entrades per anar a veure el diumenge 5 de juliol al torero José Tomás a la Monumental. Com s’entén?

P.P: Molts aficionats taurins es queixen de què aquest dia només es van posar a la venda una part de les localitats. També és cert que, tal i com ho van reflectir els mitjans, inclòs els taurins, el públic provenia de tot l’Estat i un gran nombre d’entrades es van adquirir a la revenda per intentar salvar la temporada. De totes maneres, aquest fet per a nosaltres no és important.

P.M: L’afició dels barcelonins pels toros s’ha transmès de forma generacional i José Tomás, el més grandiós torero d’aquests últims anys, i Barcelona mantenen un idili que ve d’abans de la seva retirada entre 2002 i 2007. Quan va decidir tancar-se, per primer cop en la seva carrera, en solitari per lidiar sis toros va triar la Monumental i ho va fer de forma benèfica i com a recolzament a la lluita contra els intolerants i toc d’atenció a la classe política. Això va fer que la resposta dels aficionat catalans i d’altres indrets no pogués ser una altra.

A Catalunya hi ha afició torera o es redueix a un espectacle pels estrangers que ho conceben com una festa folklòrica?

P.P: Al 2006 el grup Balaña, els amos de la Monumental de Barcelona, va anunciar el tancament de la plaça per les grans pèrdues econòmiques. Òbviament ocasionades per l’escassa venda d’entrades per veure les curses i quan no ve José Tomàs, no s’omple ni una quarta part de l’aforament. Però tant si la plaça està plena o buida i hagi un torero o tres, continua sent un espectacle cruel.

P.M: L’afició taurina a Catalunya ve de lluny. En el fet concret de la cursa, malgrat haver-hi una certa mala gestió empresarial i la manipulació, persecució, silenci dels mitjans de comunicació i prohibicions constants, a més de l’aparició d’una nova oferta cultural, han suposat que el fet taurí quedés més a l’ombra. Però, no hi ha cap altre espectacle, més enllà del futbol i determinats esdeveniments musicals que omplin recintes amb cinc, vuit, dotze o vint mil persones, com és el cas del dia 5 de juliol a la Monumental.

És cert que les curses de braus continuen relacionant-se més amb costums espanyoles que catalanes?

P.P: Pel patiment animal no hi ha banderes. El toro no parla català, castellà, ni té DNI ni passaport. No importa d’on provinguin les curses, el que és important és reflexionar sobre si s’han de seguir celebrant.

P.M: Això no és més que manipulació i desconeixement interessat de la Història.

S'haurien de prohibir?

P.P: La llei prohibeix el maltractament i la mort dels animals en espectacles però, amb els toros es fa una excepció i amb la ILP pretenem dotar de coherència la Llei. Les prohibicions formen part de la democràcia, ja que no és anar en contra d’un grup, sinó a favor dels que protegeixes. I és demagògic dir “prohibit prohibir”, perquè tota la societat es beneficia de las normes legals que garanteixen els nostres drets.

P.M: La Catalunya tolerant no pot caure en la persecució i exclusió d’una part, més o menys minoritària de la seva gent. El respecte a les minories és la base del sistema democràtic. El contrari és pur i dur feixisme, encara que el disfressin amb colors vius i proclames llibertaries. A Catalunya hi ha una minoria aficionada als toros, una altra de contraria i una immensa majoria indiferent. Aquests són prou arguments per defensar la continuïtat del fet taurí, un espectacle reglamentat i legal.