Opinió

Habitualment el papa Benet XVI és notícia pel lloc que visita en els seus viatges i pel que diu en els seus discursos. És a dir, de Benet XVI interessen les seves cames i la seva boca. En cap dels dos aspectes sembla superar el seu antecessor, Joan Pau II. I a tothom acaba deixant insatisfet les seves visites i tothom li troba pegues als seus discursos –del darrer cas fa només dos dies en la celebració del memorial Yad Vashem a Israel. Per contra, el papa Joan Pau II mostrava la seva fusta de líder en els seus viatges i solia crear nous ponts de comunicació en els seus discursos.

Les metàfores dels papes moderns són les seves cames i la seva boca. Mai no hauríem pensat que el braç del Papa digués més coses que els seus viatges i que els seus discursos.

I resulta que el braç del Papa es va convertir ahir en la metàfora perfecta de la jerarquia de la nostra Església catòlica. El braç del Papa va merèixer una fotografia. El cas és que el Papa fixava en una de les escletxes del Mur de les Lamentacions un paper blanc plegat, tal com és tradició entre els feligresos que s’apleguen sovint davant del mur. En aquests papers els creients deixen missatges amb peticions al seu déu. El Papa va afegir-se a la tradició i va deixar el seu paperet clavat entre les pedres del mur. Diuen els periodistes que la seva petició era de pau. Pot ser.

Però el que em va resultar més interessant de la fotografia no va ser l’acció que mostrava que feia el Papa, sinó el braç. No el gest, sinó la cosa. Perquè la fotografia només enquadrava el braç del Papa. Era un primer pla del seu braç davant d’unes pedres velles. Era un braç blanc que tenia com a fons una paret de pedra on la primavera havia fet créixer una munió de floretes de paper amb desitjos secrets.

Si no hagués sabut que era el Papa, si el titular i el peu de foto no m’haguessin situat aquell braç, potser no hauria encertat qui deixava el paperet en el mur. La imatge reproduïa un braç, des del colze fins a la mà. El braç estava cobert per la màniga d’un vestit blanc. A l’extrem apareixia l’acabament de la màniga d’una camisa blanca, amb volta. Per tancar-la s’usava un botó de puny amb una pedra rogenca envoltada d’una corona daurada. Potser era un botó de puny d’or amb un robí al centre. Després apareixia la mà amb un anell al dit anular. L’anell molt probablement és el símbol de la dignitat del Papa. L’anell també era daurat. M’imagino que també d’or.

El braç de la fotografia podria ser el braç d’un executiu fatxenda vestit a la moda de primavera, amb colors clars. Dic que podria ser el braç d’un executiu fatxenda no per faltar, sinó perquè per la fotografia sembla que el personatge mou pasta i li agrada que la gent ho sàpiga. El braç del papa és el símbol contrari del missatge de Jesús.