Melcior Comes

Cada cop que he quedat per dinar amb l’Enric Vila, ha arribat una mica tard. No gaire, tampoc: quinze minuts empipadors. Però a mi, que la gent faci tard em posa nerviós, m’encén, m’irrita, contribueix a accelerar-me el cor. Tanmateix, sempre que el senyor Vila s’ha acabat presentant, li he perdonat de seguida. M’ha bastat estrènyer-li la mà, mirar-li al fons dels ulls, temptejar-lo amb algunes preguntes.

El senyor Vila arriba encorbat, amb les orelles tapades de música; a la cara, unes ulleres de sol de proxeneta i el gest dispers, com si acabés de sortir d’un fumador d’opi o vingués de parlar amb un fantasma. La conversa amb el senyor Vila sempre és afable, dispersa, emocionant. Quan vam dinar junts per darrera vegada (va fer vint minuts tard…) ja em va dir que preparava un llibre sobre Josep Pla, però no em va deixar clar amb quin tipus d’obra batallava: ¿una biografia? ¿un assaig? ¿una novel•la—això mai? Vam parlar de Boswell, de Zweig, de Catalunya. D’escriure pels diaris, de llevar-se d’hora, del mar i de les dones. Llavors, el senyor Vila em va explicar de viva veu la història d’un oncle que va escriure algunes obres de poesia i prosa, les quals no va poder mai publicar sota el règim de Franco: ell mateix les enquadernava i les lligava, tot per a poder donar testimoni de l’afany castellà per consumar un ‘vertader genocidi’ contra la nostra llengua i cultura.

Fa uns anys va sortir un llibre que es deia Com canviar la teva vida amb Proust, d’aquell escriptor tan tendre com flonjo que es diu Alain de Botton. Ara, el senyor Vila —sota el segell editorial A Contra Vent, que patrocina en Quim Torra—, ha fet un llibre molt bo, dels que perduren i fan girar el cap. El senyor Vila no s’està per romanços, ataca directament, i interpel•la la nostra consciència com a poble. El seu treball també podria titular-se Com canviar la teva vida amb Josep Pla, però sense indolències ni manierismes.

Hi ha una tesi central en aquesta obra: Josep Pla resistia; les trenta mil pàgines de les seves Obres completes són bastides amb l’afany de donar fe d’un país assolat, escanyat per Castella, perseguit i malmenat després de la Guerra Civil. Pla s’havia creat una màscara, una mitja distància des de la qual defensar-se i poder dir la seva, amb ambigüitats estudiades, incapaç de rendir-se: un solitari —un partisà de la ploma, un rebel amb un feix de papers— que fa la guerra pel seu compte, tot abominant del nostre ingènit victimisme.

El senyor Vila ens el va descobrint alhora que s’investiga a si mateix, porta el lector de Pla a Vila i de Vila a Pla, del passat al present, sempre amb la intenció de dir les coses clares: de debatre altres retrats de Josep Pla, molts d’ells fets amb tota la mala intenció, o des d’una bona fe totalment improductiva. El llibre és un híbrid: participa del dietari, de l’assaig històric, del moralisme, de l’aplec d’articles, potser de la prosa poètica i segur de la denúncia més combativa —La Vanguardia i la idea de país que alimenta en surt especialment malparada. El senyor Vila investiga, debat, polemitza, fa retrats i es defineix; la seva dimensió va creixent a mesura que anem embolicant-nos amb la seva prosa. Quatre-centes pàgines que es llegeixen amb l’alè.

He gaudit molt amb la seva lectura. Hi ha hagut un moment en què m’he recordat de Victor Hugo; el francès feia espiritisme i parlava amb els seus mestres: amb Shakespeare o amb el Dant. I sempre que hi establia conversa els genis li donaven la raó: entre ell i Shakespeare sempre hi trobava una total avinença. Hom sempre troba el que busca.

Jo recomano a tothom que surti al carrer i compri aquest llibre. Cada dia que passa em convenço més que els llibres es jutgen per el nombre de vegades que usen la paraula ‘moral’—o que simplement hi fan referència d’una o altra manera. M’agradaria que aquest llibre es vengués molt —també pel coratge del senyor Torra—, i que fos molt llegit, que es polemitzés sobre el que afirma Vila, i que Pla fos molt més escoltat, les seves obres sempre vives, tothora reeditades: podríem empaperar la Rambla amb la seva prosa. És el nostre mestre: en totes les dimensions. El país que hauríem de ser es troba dissenyat a les línies de la seva Obra Completa.

Una cita i m’acomiado —esperant que el senyor Vila no faci tard al pròxim dinar, tot i que sempre el disculpo…—: “A Pla, el talent no l’hauria dut enlloc sense força moral. Pla se’n surt perquè tria un camí i s’hi compromet. Perquè lluita tothora contra el dubte i el desànim. Contra la misantropia, troba en l’escriptura una manera d’estimar els homes i el món i s’hi aferra’