Lluís Pastor

Un líder es construeix. Molts cop els nostres líders locals es construeixen a còpia d’intuïció: es tracta d’empresaris i de polítics que són conscients del pes que té el personatge que representen. En aquesta casos, trobem persones que vigilen com són tots els perfils que destil•len. Però del que no hi ha cap dubte és que un líder global té una construcció comunicativa tan complicada com les construccions de les antigues catedrals.

Però comencem pel principi. Hi ha molts líders polítics que entenen la seva funció social lligada exclusivament al càrrec que tenen. En aquesta casos costa d’entendre quin personatge hi ha al darrera del polític que es mostra sempre seriós, que sempre parla amb paraules llargues i eufemístiques, i que només es treu la corbata per anar als actes del partit durant el cap de setmana.

Una bona mostra d’aquest tipus de polític que mira de fugir d’una construcció global del personatge és el president espanyol Rodríguez Zapatero o, a casa nostra, el president Montilla. Es tracta de polítics dels qui no podríem fer un perfil basat només amb el que veiem d’ells, perquè d’ells només es mostra la cara de la feina. En els seus equips de comunicació no ha transcendit la voluntat de crear un personatge que els ciutadans puguin entendre més enllà dels tòpics de les campanyes electorals.

A l’altre costat dels Pirineus, Nicolas Sarkozy representa un cas contrari. El president francès no s’està de donar pistes als seus compatriotes d’alguna cosa més que del seu rol polític. A Sarkozy li agrada mostrar-se com un “guanyador” social. Sarkozy és una persona a qui li agraden els luxes i que no s’està de deixar-se fer fotos amb la seva dona en els racons més exclusius del planeta. Cadascuna d’aquestes imatges proporciona una clau als francesos sobre el tipus de persona que porta el país. Probablement Sarkozy i el seu equip consideren que aquesta imatge suma. El mateix li passa a Berlusconi però envoltat de més calés i de menys distinció, però els italians que el voten el voten també per l’enveja que genera.

Als EUA des de fa temps saben que han d’humanitzar la imatge del seu president. El president d’Estats Units té, des de després de la Segona Guerra Mundial, un ascendent i un pes en tot el món que fan necessari aquest bany de factor humà. Fa uns dies hem tingut una prova més del que proposo. Barack Obama es va fotografiar per primer cop amb el seu nou gosset, un gos d’aigües portuguès. Fa dècades que el president d’Estats Units adquireix un gos quan entra a viure a la Casa Blanca. El gos el fa més humà i la gent, sense saber res de política i de les raons que l’empenyen a prendre les decisions que pren, pot entendre’l millor.