Opinió

Un noi subsaharià ens va assegurar que des que feia el top manta en català venia més. I resulta que, a més a més, tots els seus companys d’ofici ara volen aprendre català a corre-cuita.

Aquest noi està estudiant el nivell B2 de català al Consorci per a la Normalització Lingüística i en el mateix temps participa del programa Voluntariat per la Llengua a través de la Plataforma per la Llengua. Afirma que aprendre català l’ha ajudat a obrir portes i sentir-se més integrat. Però també afirma que per a ell és d’una gran ajuda que els catalanoparlants se li adrecin en català, ja que així pot practicar el català a l’aula i també al carrer.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que tenir una mínima fluïdesa de català permet a la nova ciutadania la possibilitat de trencar amb l’etiqueta d’“immigrant” i, per tant, facilitar la seva inclusió social i la igualtat d’oportunitats.

Creiem que el català ha de ser la llengua comuna del país sobretot per tres motius: primer, per normalitat, perquè és la llengua pròpia del territori, la llengua del país on hem nascut o d’on hem decidit viure. Segon, perquè en lloc d’un problema –com de vegades es vol fer veure- és una eina d’inclusió social que ofereix oportunitats als qui l’adopten. I tercer, per a la cohesió social, perquè pot ser un veritable eix vertebrador de la diversitat lingüística i cultural.

En termes generals, des de la Plataforma per la Llengua hem valorat satisfactòriament l’elaboració del Pacte Nacional per a la Immigració per diverses raons; perquè inclou els drets lingüístics i pel fet que la llengua catalana hi apareix com un dels eixos bàsics de l’acollida i la cohesió social al nostre país.

Si des del col•lectiu de nouvinguts, les entitats, la població d’acollida i l’administració treballem amb aquest objectiu comú avançarem cap a una societat més integradora i més cohesionada on el català esdevingui una eina d’oportunitat i d’igualtat social.