Àstrid Bierge

Afortunadament, als rosegaaltars ja els fa vergonya considerar els homosexuals com uns malalts donats al vici i ja ningú no gosa proposar "combatre-la" amb teràpies psiquiàtriques ni amb descàrregues elèctriques. Això ja no es porta i ara els atacs són més subtils però alhora més hipòcrites. Tenen dret a ser homosexuals però no tenen pas dret a tot. Ni a casar-se ni molt menys a adoptar fills. Pel que fa al primer aspecte, l'únic aval que proposen és el diccionari, que defineix el matrimoni com la unió entre un home i una dona. Ja veus tu quina és la seva carta més alta, una nimietat que pot ser desmuntada amb un petit canvi de no-res. Quan un no té un fons moral que justifiqui les seves idees, passa que et treu els apunts del cole. Com cita sovint un jove filòsof amic, Nietzsche deia que les paraules romanen i que els homes creuen que succeeix el mateix amb els conceptes designats. D'aquí a quatre dies estic convençuda que els diccionaris eliminaran aquest detall per adaptar-se al Codi Civil igual que van fer-ho quan el matrimoni va deixar de ser una exclusiva de l'Església. Llavors, tota la colla de "jo els respecto però per Déu que no es casin" haurà de callar la boqueta. Hi ha aquesta mania espantosa de voler-se ficar a la vida dels altres per dir-los què poden i què no poden fer. El que els passa, en realitat, és que encara estan alterats pel matrimoni civil. Voldrien anular-lo com va fer Franco i voldrien, de retruc, prohibir el divorci. Com que no poden perquè faria pixar de riure, tota la ràbia la descarreguen contra els homosexuals.

El tema de l'adopció ja és més delicat perquè hi entra la vida dels nens. Apel·len al dret dels infants a tenir un pare i una mare. És veritat que els rols d'una dona i un home són complementaris i que els homosexuals no poden cobrir-los ambdós, i podria estar d'acord amb prohibir-los l'adopció si no hi haguessin nens als orfenats i si totes les parelles heterosexuals donessin un entorn ideal als seus fills. Però resulta que això no és així, resulta que hi ha nens morint-se de gana i resulta que hi ha pares biològics que són un desastre. Si el problema són els drets dels nens, per què ningú no surt a reclamar que es faci un examen psicològic a totes les parelles que decideixen engendrar un fill? Si prohibim l'adopció per part dels homosexuals amb l'argument que l'entorn no és l'ideal, també hauríem de treure els nens de les llars on tot el dia hi ha crits i mal ambient, hauríem de prohibir que la gent amb pocs diners tingués fills, el divorci, les mares solteres, les lesbianes que decideixen quedar-se embarassades,  i tota la resta de marcs en què els nens no creixen en una utopia de flower power. Vés restant i te'n queden quatre. En el fons, els drets dels nens no interessen a ningú, i aquí el que molesta és que canviï el model tradicional de la família. Molesta el progrés, l'adaptació de les lleis a les noves realitats que es van solidificant a la societat. Potser els homosexuals haurien de començar a desmantellar els arguments tendenciosos que atempten contra la seva sexualitat en comptes de dedicar-se a fer olimpíades, gaixamples, love parades i totes aquestes coses que, al cap i a la fi, només són excuses per conèixer gent amb qui poder fotre un clauet.