Agustí Colomines

La murga aquesta del finançament no acabarà bé. Fa dies que es veu a venir, oi? A més, qui en sortirà escaldat serà el catalanisme o nacionalisme, perquè la cantarella que tota la culpa del mal finançament és dels nacionalistes ja la comença a cantussejar fins i tot ERC. Dilluns passat, per exemple, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, va carregar contra Artur Mas perquè va ser ell “qui va posar damunt la taula la cafetera” del cafè per a tothom, alhora que també lamentava la “demagògia brutal” d’alguns dirigents de CiU sobre la negociació del nou model. I és que en la negociació del nou model de finançament es barregen moltes coses. En primer lloc, la continuïtat de la coalició governant a Catalunya.

Vostès ja saben que sóc dels que confia ben poc en què les coses canviïn per la via de refer els ponts entre ERC i CiU. No hi confio, entre altres raons, perquè Esquerra va fer una aposta estratègica que, mentre manin els que manen, no trencarà. Potser no se senten còmodes amb certs companys de viatge, especialment amb els espanyolistes més recalcitrants que militen al PSC, però no hi fa res, perquè, per als Ridao, Puigcercós, Bargalló, Carod i companyia, la “dreta” —els convergents, vull dir— és molt pitjor. A l’Ajuntament de Barcelona aquesta manera d’entendre les coses ja fa tens que dura. I el resultat és que ERC ni tan sols és la salsa picant del barcelonisme crític. Ha esdevingut un mer apèndix, fins i tot quan se suposa que és a l’oposició, dels socialistes que permet la supervivència de Jordi Portabella.

Així doncs, ja es poden començar a preparar per escoltar l’enèsim argument pervers dirigit contra els nacionalistes. Des de fa cinc anys tot el que passa en un sentit negatiu a Catalunya és culpa de CiU. L’educació no rutlla, la culpa és del nacionalisme. La cultura catalana trontolla, la culpa és del nacionalisme. Pugen els peatges, la culpa és del nacionalisme. Els 25 diputats del PSC són abans un esquadró del PSOE que representants dels interessos dels catalans, la culpa és del nacionalisme. Zapatero és burla del president Montilla i del conseller Castells, la culpa és, evidentment, del líder de CiU, Artur Mas, que, com diu Ridao, en un intent de protegir la debilitat negociadora de Montilla, va pactar l’actual Estatut “que no garanteix el 100% de la bilateralitat”.

Aquest és, doncs, l’argument pervers que, per altra part, els convergents no saben com contrarestar. I el problema és que des de les files de CDC encara hi ha qui somia —i mira que és somiar!— amb que arribarà el dia en què el pacte amb ERC serà possible. Aquesta no és la qüestió, perquè l’important és assegurar una base social —i electoral— prou forta per tombar el govern tripartit. El viacrucis que ha hagut travessar aquest nostre país des del 2003 fins ara ja ha passat per gairebé totes les estacions abans d’arribar al Calvari i a la crucifixió final que serà la sentència del Tribunal Constitucional. I quan això passi, el més fàcil serà donar la culpa de tot plegat als nacionalistes que van pactar l’Estatut, perquè aquesta és la interpretació menys política i més ingènua i sentimental, però també la més perversa per mantenir l’statu quo actual. I els que ho repetiran a cor què vols seran, esclar, els socialistes (tot i que ells són part del pacte, perquè són el PSOE, com diu Zapatero), però els que ho repetiran encara més seran els escolanets republicans.

No es deixin entabanar, perquè cada dia que passa l’hegemonia dels socialistes és més evident a tot arreu i tothom pot constatar la regionalització de la vida política catalana, que, sorprenentment, es produeix amb la complicitat aberrant d’aquells que es fan passar per ser els campions del sobiranisme.