Política

L’Esquerra de Joan Puigcercós manté la prioritat de concórrer a les eleccions europees amb els partits “catalanistes”, sobretot amb CiU, que de moment hi ha mostrat una receptivitat nul•la. Davant d’aquesta manca de retorn per part de la coalició nacionalista als cants de sirena d’ERC, els republicans no descarten ara treballar per una “gran coalició” de partits nacionalistes de l’Estat, i compatibilitzar així Galeuscat amb l’Europa dels Pobles, en què hi ha ERC i EA. Puigcercós va proposar ahir aquesta opció amb l’objectiu de “fusionar tot l’espectre nacionalista”, malgrat que va reiterar la seva crida a CiU per “defensar plegats el dret de Catalunya a ser una nació normal al si d'Europa”.

Curiosa proposta, la “coalició nacionalista”, sobretot de mà de qui ve, Joan Puigcercós i l’ERC actual. Fa justament dos anys, el 13 de novembre del 2006, el líder d’ERC, en una entrevista al diari ADN, a la pregunta “¿No se hace raro que un partido independentista haga president a un no nacionalista?”, contestava “Yo tampoco soy nacionalista”. Pere Aragonès, actual diputat al Parlament, escrivia un post aquell mateix dia, sintonitzant completament amb Puigcercós: “Jo tampoc sóc nacionalista, sóc independentista”. Què ha canviat ara a ERC, si és que ha canviat alguna cosa?