Editorial

El president del Parlament Europeu, l’alemany Hans-Gert Pöttering, defensa que els eurodiputats catalanoparlants no puguin expressar-se en la seva llengua a les sessions plenàries. Pöttering, fill d’una societat ben descentralitzada com l’Alemanya, es resisteix a reconèixer en plenitud la diversitat lingüística a Europa. Diu que amb la possibilitat que tenen els ciutadans d’adreçar-se per escrit en llengua catalana al Parlament Europeu ja n’hi ha prou. I demostra la inconsistència dels seus arguments: “Crec que el sistema que hem trobat és just. Si acceptem totes les llengües de totes les regions europees tindrem 33 llengües al Parlament”. Perquè Pötering recorda que el web de l’Eurocambra està disponible també en la llengua de Catalunya, però oblida que aquest idioma el parlen uns quants milions més de ciutadans europeus que per exemple aquells que s’expressen en holandès. I el president de la cambra de representació europea també oblida que 33 llengües només suposarien deu més respecte de les 23 que en l’actualitat la Unió Europea considera oficials. L’ús del català està permès als plenaris del Comitè de les Regions i a les reunions del Consell de la Unió Europea gràcies a un acord subscrit l’any 2005 entre el govern espanyol i les institucions europees. L’acord també preveu que els ciutadans es puguin adreçar per escrit en llengua catalana al Parlament Europeu i la resposta que rebin serà en català. Per tant, com veiem, la dificultat de convertir el català en llengua oficial radica en el fet que són els Estats membres els encarregats de decidir quines llengües són oficials i quines no. Caldria que el govern espanyol presentés formalment la petició i que la resta de socis li donessin suport. I aquí un nou incompliment de Zapatero i una nova discriminació d’Espanya amb Catalunya. Però a més, a través d’exemples com el de Pötering, a aquesta realitat abastament coneguda s’hi suma una incomprensió manifesta a Europa que preocupa. I ho fa perquè el vell continent sempre ha estat un referent per a Catalunya com a horitzó on dipositar esperances de superació d’un castrador context espanyol. Dilluns vinent, el president de l’Eurocambra visitarà Barcelona per parlar de les pròximes eleccions al Parlament Europeu previstes per al 7 de juny. Serà una bona ocasió perquè algú li recordi en primera persona què significa Europa per a Catalunya i per què amb això no s’hi pot jugar frívolament.