Lluís Pastor

Avui és el dia de la gent, i no només el dia dels llibres. Dic que és el dia de la gent perquè el perfum de Sant Jordi té més a veure amb entregar-se als altres, a les persones que t’estimes, que no pas amb els llibres. Bé, tampoc vull exagerar. Sant Jordi és la festa dels editors i dels autors dels llibres, que venen i coneixen a una petita part dels seus lectors. Però Sant Jordi és també, i sobretot, la festa en què resulta més important l’altre –la parella, l’amic- que un mateix. I aquest fet de mirar més per l’altre que per un el mostrem i en fem gala regalant llibres i roses.

Veig amb goig que ningú no demana ja que el dia de Sant Jordi es regalin només un tipus de llibres, els de l’alta cultura. Va haver-hi uns anys en el que els llibres escrits per coneguts dels mitjans de comunicació i venuts en massa el dia de Sant Jordi eren criticats. I els seus autors tinguts per uns intrusos.

Aquesta és una llufa que penja o ha penjat sobre certa part de la indústria del llibre. Els llibres dels mediàtics i els llibres fets per a entretenir a molts durant molt de temps, els anomenats bestsellers, han estat condemnats com un tipus de producte de segona. Les persones que se’n en foten parlen d’alta cultura i de baixa cultura. I crec que aquestes etiquetes són pròpies dels passat i dels racons mentals que alguns tenen plens de prejudicis.

La cultura, i els llibres en formen part –i també el cinema, la televisió o els videojocs-, l’hem inventada les persones per a ser més feliços. La cultura ens fa feliços o no serveix per a res. Hi ha una sèrie de manifestacions culturals que ens fan més feliços perquè ens fan més conscients del món en el que vivim. I hi ha d’altres manifestacions culturals que ens fan més feliços perquè ens fan ser menys conscients del món que ens ha tocat viure. Els dos tipus de cultura em semblen igual de respectables si, efectivament, ens fan més feliços.

Per tant, enlloc de parlar d’alta cultura i de baixa cultura, enlloc de lloar la cultura de les minories i desacreditar la cultura de les masses, prefereixo parlar d’una certa cultura que ens fa feliços fent-nos més conscients i d’una altra que ens omple fent-nos menys conscients del món en el que vivim. Realitat i fantasia son els dos pols en els que es mou aquesta definició de cultura. Sense principis de primera i de segona.

Per Sant Jordi mirem de fer més feliç a la persona a qui li regalem el llibre. Visca els llibres de la consciència. Visca els llibres de la fantasia.