López Tena creu que amb la Llei de consultes Catalunya podrà fer referèndums independentistes
La norma permetrà preguntar per la voluntat de tenir un estat propi a partir de demanar una reforma de la Constitució o l’Estatut, explica el jurista
El president del
Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha assegurat que la Llei de consultes populars per via de referèndum permetria preguntar per la independència demanant una reforma de la Constitució o de l'Estatut.
A parer seu, la pregunta podria ser “vol vostè que es reformin les lleis necessàries o la Constitució a efectes que sigui un estat independent, democràtic i social integrat a la UE?”. Ara bé, el notari ha recordat que la consulta requeriria de autorització de l'Estat.
Diferents representants dels municipis i experts han comparegut al Parlament en l’inici de la tramitació de la nova norma i López Tena ha explicat que la consulta celebrada diumenge a Arenys de Munt per part d'una entitat privada sobre la independència “es podria fer” a tot el país fent ús de la Llei de consultes populars, sempre i quan “es plantegi com una reforma de la Constitució espanyola o de l'Estatut”.
El president del CES ha recordat que així ho va recollir el Tribunal Constitucional en una sentència del setembre del 2008.
“Podrien ser vinculants”
El jurista ha estat crític amb la llei perquè és una “proposta restrictiva i limitadora” amb el número de signatures que demana i perquè els referèndums són “no vinculants, quan es podrien declarar vinculants”. A més, ha lamentat que les consultes no puguin coincidir amb eleccions.
També ha assegurat que “enlloc” hi ha limitacions de “matèria” a consultar ni “existeix cap filtre polític” allà on es poden fer referèndums per via de la iniciativa ciutadana. “Aquest projecte opta per la restricció i el bloqueig tal com va sortir del Consell Executiu, no era així tal com va sortir del
Departament de Governació”, ha comentat després als periodistes.
La Comissió d'Afers Institucionals també ha escoltat les compareixences del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, Xavier Arbós, i el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joaquim Brugué.