Resultats
Divendres, 10 de Febrer de 2012
Garzón.- "Ens han tocat, però no enfonsat", carta de la filla del jutge "als qui avui brindaran amb xampany"
El Govern sosté que la xarxa de Rodalies és "segura, però pateix estrès"
Agro.- Orange renova la seva plataforma de comunicacions en Mercabarna
Successos.- Quatre incendis de vegetació a Catalunya mobilitzen més de 50 dotacions de Bombers
L'onada de fred s'intensificarà aquest cap de setmana
L'Hospital Sant Pau paralitza l'ERO de suspensió de gairebé la meitat de la plantilla
El Banc d'Espanya obre expedient disciplinari a la cúpula de la CAM
Successos.- Renfe retirarà aquest dijous a la nit el tren accidentat a Mataró
La UB publica tres llibres sobre el conflicte armat a Colòmbia
Grip.- L'epidèmia s'expandeix un 30% a Catalunya i castiga nens
La Caixa obre el termini de presentació de projectes per al programa d'ajudes socials
Campanile adverteix que la vaga de TMB "posa en risc" la continuïtat del MWC
Agro.- Agricultura organitza jornades tècniques per al sector agrari català
Agro.- El sector de flor i planta estima pèrdues inicials de 9,5 milions
Barcelona acull el Dia Internacional de l'Asperger que afecta a 3 de cada mil nens
Sense treva
La Catalunya prozac
"Que no ens enganyin, la Catalunya prozac només ajuda a qüestionar els avenços en la construcció nacional de Catalunya. La Catalunya prozac és enemiga de la Catalunya lliure"
La Catalunya prozac ja cansa.
La Catalunya prozac és aquella que no vol veure el got ni mig ple. La Catalunya del ‘no ens en sortirem’. La Catalunya del plany permanent. La Catalunya que encarna el soci del Barça que xiula quan no es guanya per golejada.
La Catalunya prozac és aquella incapaç de reconèixer l’avenç històric que suposa el simple fet que el Govern aprovi una llei de consultes populars. Que no vol veure que els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. Que es nega a admetre el precedent que suposa que la ciutadania, els ajuntaments i les institucions nacionals catalanes puguin consultar als seus ciutadans. A la Catalunya prozac sembla que li sàpiga greu que la llei de consultes legitimi i normalitzi el dret dels catalans a expressar-se de manera directa sobre el seu futur.
La Catalunya prozac ha titllat de cortina de fum i ha entonat l’ara no toca sobre la llei del cinema més valenta que ha promogut mai un Govern del país. La Catalunya prozac és aquella que se’n riu d’una campanya en què per primera vegada la Generalitat li demana al ciutadà que no faci allò que se’ns havia inculcat de canviar al castellà ‘per educació’.
La Catalunya prozac és la que durant els darrers anys no s’ha cansat de nomenar del papu de la ‘desnacionalització’ de TV3 però callava fa una dècada. Per la Catalunya prozac Caçadors de Paraules, el Bocamoll i noves temporades de l’Afers Exteriors són desnacionalització. I, per suposat, per la Catalunya prozac, l’Albert Om a la franja de Julia Otero des de 2004 deu haver estat desnacionalització.
La Catalunya prozac vol viure instal•lada en el cabreig permanent. En negar-se a canviar, en no voler passar de viure instal•lats en la reacció a prendre la iniciativa. En abonar-se al rajar per rajar sense proposar alternativa.
El més lamentable de tot plegat és que hi ha una majoria dels integrants de la Catalunya prozac que s’autoproclamen sobiranistes. El més trist és que a la Catalunya prozac li pesa més l’estómac que el cap.
Ni la Catalunya txupiguai optimista que ens venia com a eslògan electoral la presidenta del club de fans de José Luis Rodríguez Zapatero, ni la Catalunya prozac i derrotista. Em quedo amb l’escepticisme constructiu de Joan Fuster i amb la Catalunya ambiciosa que és l’única que sí que sap on va: a sumar i treballar per a l’Estat Català.
Que no ens enganyin, la Catalunya prozac només ajuda a qüestionar els avenços en la construcció nacional de Catalunya. La Catalunya prozac és enemiga de la Catalunya lliure.
La Catalunya prozac és aquella que no vol veure el got ni mig ple. La Catalunya del ‘no ens en sortirem’. La Catalunya del plany permanent. La Catalunya que encarna el soci del Barça que xiula quan no es guanya per golejada.
La Catalunya prozac és aquella incapaç de reconèixer l’avenç històric que suposa el simple fet que el Govern aprovi una llei de consultes populars. Que no vol veure que els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. Que es nega a admetre el precedent que suposa que la ciutadania, els ajuntaments i les institucions nacionals catalanes puguin consultar als seus ciutadans. A la Catalunya prozac sembla que li sàpiga greu que la llei de consultes legitimi i normalitzi el dret dels catalans a expressar-se de manera directa sobre el seu futur.
La Catalunya prozac ha titllat de cortina de fum i ha entonat l’ara no toca sobre la llei del cinema més valenta que ha promogut mai un Govern del país. La Catalunya prozac és aquella que se’n riu d’una campanya en què per primera vegada la Generalitat li demana al ciutadà que no faci allò que se’ns havia inculcat de canviar al castellà ‘per educació’.
La Catalunya prozac és la que durant els darrers anys no s’ha cansat de nomenar del papu de la ‘desnacionalització’ de TV3 però callava fa una dècada. Per la Catalunya prozac Caçadors de Paraules, el Bocamoll i noves temporades de l’Afers Exteriors són desnacionalització. I, per suposat, per la Catalunya prozac, l’Albert Om a la franja de Julia Otero des de 2004 deu haver estat desnacionalització.
La Catalunya prozac vol viure instal•lada en el cabreig permanent. En negar-se a canviar, en no voler passar de viure instal•lats en la reacció a prendre la iniciativa. En abonar-se al rajar per rajar sense proposar alternativa.
El més lamentable de tot plegat és que hi ha una majoria dels integrants de la Catalunya prozac que s’autoproclamen sobiranistes. El més trist és que a la Catalunya prozac li pesa més l’estómac que el cap.
Ni la Catalunya txupiguai optimista que ens venia com a eslògan electoral la presidenta del club de fans de José Luis Rodríguez Zapatero, ni la Catalunya prozac i derrotista. Em quedo amb l’escepticisme constructiu de Joan Fuster i amb la Catalunya ambiciosa que és l’única que sí que sap on va: a sumar i treballar per a l’Estat Català.
Que no ens enganyin, la Catalunya prozac només ajuda a qüestionar els avenços en la construcció nacional de Catalunya. La Catalunya prozac és enemiga de la Catalunya lliure.
27
Jordi:Quina és més Catalunya Prozac, la que denunci...
Comentaris (27 en total)
Quina és més Catalunya Prozac, la que denuncia que no anem enlloc o la que defensa uns avenços del tot inexistents? Deu n´hi do de la ceguesa que pot provocar el seguiment fanàtic a un partit ( i ho dic tant per seguidors de CiU com d´ERC). Treieu-vos la bena dels ulls: no anem enlloc i cap polític que tenim val res.
Miquel, els has tocat ben tocat el crostó. Bé xicot. Ja n'estem farts de mig pel que no s'enrecorden de amb qui va pactar CiU quan va poder pactar amb Esquerra. I ,és encara. Aquests que van de donar patents dels bons independentistes tinc ganes de veure'ls la careta que se'ls quedarà quan CiU torne a pactar amb el PP. A Madrid i a Barcelona. Al Temps, la cara al temps, els ulls al teeeeemps.... Beatos, més que beatos
Miquel, la diferència entre un fatxa català i un de castellà és inapreciable. Jo dels prozacs en dic conservacionistes, són individus que no tenen descendència per por a cagar-la.
Xapó.
Esteu acabats !!!!!!
Finis catalonia- psoecialistabotifleramulicultipijopogretxupiguai
Molt aviat Front Nacional Català
Veient els comentaris queda clar que l'has encertat de ple perque hi ha molts d'aquests que escriuen histèrics que s'han sentit aludits amb això de la Catalunya prozac. Per què serà?
Feu el que heu de fer i la Catalunya Prozac es transformara en la Catalunya Viagra instantaniament, pero per aixo cal que ERC es transformi de la ERC-bromur en la ERC-testosterona.
Catalunya no es divideix en aquesta Prozac i la dels polítics eixelebrats, cadiraires i psociates d'erc. Catalunya és més que això. I hi ha una Catalunya que sap què fer amb el got mig ple. Aquesta no és la la Catalunya d'erc al poder. Erc al poder ha estat absolutament decebedora i traïdora. Cal un front nacionalista catalanista pragmàtic. Cal recuperar part de les insititucions catalanes de les mans del psoE. Part perquè, evidentment, una altra part ja és seva, ja ho era, socialment. El que no calia era que ERc els ho donés tot. Cal saber fer aquí el vostre psoE i el pp han fet al País Basc: front comú. Personalment, votaré PNB, CiU, UM...a les Europees. I no em cal prozac. Em calen bons polítics catalanistes.
El Montilla si que es PROZAC I FRANQUISME PUR I DUR; NOI, erc es la Falange ecspanyola del PITJOR PSOE-PP, que son els Serbis undios; Noiet, erc es ecspanya cutre i ens ha instal.lat un serbi per extermininar-nos; PSC CICUTA
jajaja, quins cullons! i pensar que creiem que ERc impulsaria la llibertat del pais. Si vols parlar de Catalunyes, la que tu dius defensar es la Cataluna placebo. Esperant que els colonitzadors siguin majoria absoluta per acabar amb el mot i tot i convertir tot el pais en la region del noroeste.
Saps noi, riu, plora o calla, pero malrat els catalans com tu, Catalunya sera independent.
sorry!!!
Heu fet president al Montilla. TRAIDORS! Mas president!
Muy bien, Miguelito. Pasa por Nicaragua a por el sobre
Quant he arribat al punt que defensa la inmensa estafa de la llei de consultes, no he pogut continuar llegint .Dels impostors d'ERC només poden sortir impostures.
construcció nacional diu?? serà construcció nacional d'Espanya. Ja us ho trobareu, txixarel.os.
La Catalunya Prozac és la que estan fent els teus amics d'ERC amb la "pluja fina". Si tinguessiu vergonya no cobrarieu per aquest escrit que no mereix el nom de "article", sinó de pamflet de propaganda política...
Totalment d'acord amb l'escrit del Sr. que signa com a Reagrupat.
Senyor Martin, escriu molt bé però per justificar el seu recolzament a la Catalunya dels quinquis del PSOE.
Després, a les eleccions, quan desperteu a causa de la patacada, no ploreu.
Senyor Martín, la "contundència" dels seus arguments és només comparable al clatellot electoral que afortunadament totes les enquestes pronostiquen per als col·laboracionistes pétainians d'ERC. Ara resulta que ens aproparem a la independència a cop de "llei del cinema". Miri, bon home, sí, cortina de fum. La Catalunya del S XXI s'ha de pixar damunt de la llei del cinema, i ha d'aspirar a la versió original amb subtítols, i així la Catalunya del S XXI potser acabaria tenint un nivell d'anglès que l'homologués a qualsevol altre estat seriós de la Unió Europea, senyor meu. Que d'entre tots els consellers de la Generalitat, no n'hi ha NI UN (inclosos els de la seva capelleta d'Esquerra) que tingui un nivell acceptable de la cosa. Se'ns en refot l'Albert Om (es veu que aquest homenet ens ha de portar de la mà a la independència també? Serà ell qui proclami l'estat català des del balcó de la Generalitat, potser?) i se'ns en refot la Júlia Otero, i tout en passant se'ns en refot també els "afers exteriors" perquè, escolti bon home, comptat i debatut només es tracta de quatre programets de televisió, ni més ni menys. Sí, senyor Martín, som molts, som moltíssims els qui passem de totes les cortines de fum que la gentola d'Esquerra ens munta per tal d'intentar que oblidem que cada dia de l'any Vostès donen suport als Ferrans, Corbachos, Montillas, Chacons, DeMadres i Zaragozas del món. Som molts els qui coneixem la història i recordem al mariscal Pétain col·laborant amb l'ocupació nazi i proclamant que "a francès, a mi ningú no em guanya". Som molts els qui tenim un criteri definit per saber el què és important i el què, efectivament, és l'enèsima cortineta de fum que la incapacitat d'en Carod, de son germà, de l'Huguet (Déu meu!! paraules majors!), d'en Puigcercós, d'en Ridao i companyia ... alcen al cel. En certa manera, Martín, els seus articles són graciosos. Fan gràcia. Revelen cada Dissabte que Vostè és d'aquells que es pregunten "Com pot ser que tot un poble no arribi a copsar la grandesa del que Esquerra fa per Catalunya? Com pot ser que tot el poble s'equivoqui? Com pot ser que diguin que no ens votaran? Arrrgh!! Tenim un poble d'indocumentats i de traïdors incapaços de reconèixer tots els grans sacrificis que Esquerra fa per ells". Miri, no. Quan tots els cotxes vénen de cara, el qui es mou en direcció contrària és Vostè. Quan tots els independentistes amb cara i ulls (no els dels informes a 12.000 euros ni l'Apel·les Carod) reneguen de la cosa en que han convertit Vostès a Esquerra, els del Prozac son Vostès, no pas nosaltres. Els qui tenen molt seriosos problemes per distingir la realitat de la mentida i l'al·lucinació són Vostès, no nosaltres. Els col·laboracionistes a canvi d'un plat a taula, de reposapeus a l'Audi i de milers d'euros al compte corrent són Vostès, no nosaltres. Nosaltres volem la versió original de Catalunya. Vostès la volen traduir al castellà perque així la pugui entendre el president que vostès han votat. Apa, Martín, ves passant cap a la Feria de Abril, que hi falta gent.
El que més m'agrada d'aquest articulista es el deix de modèstia que empra. No te un aire alliçonador ni de posseir la veritat en exclusiva i que la vol contar al poble ignorant que no sap res del que va passar ni del que passa a Catalunya. La seva humilitat es digne d'encomi. Endavant Huguet!
Molt bó, Ester.I llegir la caverna de Plató, on tal vegada descobrirà que ERC és un expert en omhres xineses. CiU no ho feia gaire millor,i estic d´acord. I aquest és el drama.Mas vale loco conocido? No, més val qui no es porta a engany amb els plitics professionals (PSC i IC) en el pitor sentit del terme
Molt bó, Ester.I llegir la caverna de Plató, on tal vegada descobrirà que ERC és un expert en omhres xineses. CiU no ho feia gaire millor,i estic d´acord. I aquest és el drama.Mas vale loco conocido? No, més val qui no es porta a engany amb els plitics professionals (PSC i IC) en el pitor sentit del terme
La unica rao per la que el 2004 vau canviar la Otero per l'Om va ser perque la Otero va plegar per agafar una altra feina que l'hi van aconseguir els vostres amics i meus enemics del PSOE.
Què diu i quan es va aprovar aquesta fantàstica llei del cinema?
Vosaltres ens heu imposat la Catalunya miserable dels sociates, i mai us ho perdonarem, traïdors botiflers!
6 anys de lerrouxisme, i Catalunya al fons de pou de la miseria, la corrupció montillista i l'atur socialista; aixó per erc-pzoe, es l'independencia o la miseria ecspanyola del PSOE-PP? erc, partit de minyones, minyonos i criats ecspanyols com cal
La autoritat moral i intel·lectual de M.Martin impregna com un alè de vella saviesa el seu escrit. El to de mestre rondinaire que parla ex càtedra es producte de la imaginació perversa d'alguns lectors. No hi va orgull,ni narcisisme, ni satisfacció per ser un com es i haver-se trobat interessant, no, res d'això.
No cola, Gami, no cola.
La teva Catalunya optimista, la dels " avenços en la construcció nacional" deu ser la de l'espoli fiscal, la del Cuní, el Pellicer i el Joan Barril, la que es carrega el Bassas mega-líder d'audiència, la de la informació entusiasta de la selecció espanyola de futbol (de la qual és hooligan el president de la Generalitat, fins el punt que ho va proclamar a un article a la premsa), els tennistes espanyols (Verdasco? Feliciano López?) i els jugadors de bàsket espanyols de la NBA (no obliden mai els resultats de l'equip d'un tal Calderon), la de la bandera espanyola a Governació, la de les campanyes de la Diputació de Girona (ERC) sota la marca "Espanya", la que s'empassarà sense piular la sentència sobre el TC, la de la tercera hora de castellà, la que no aconsegueix que TV3 es vegi al País Valencià, la dels peatges que no s'acaben, i sí, la de les consultes populars amb permís de Madrid, que mira si són decisives per a l'alliberament nacional que ni el PP va impugnar al constitucional l'article de l'Estatut que les autoritza...
Està clar que els de la Catalunya prozac som quatre gats ressentits: per això les enquestes, unànimement, assenyalen que ERC (ui, perdó, Esquerra) tindrà una baixada espectacular, que no farà més que confirmar els patètics resultats del 2007 i del 2008. Res, un país d'addictes al prozac, que no entenen la complexitat dels raonaments dels grans dirigents tipus Vendrell.
I sí, els convergents no ho feien gaire més bé, però això és un trist consol per tots els que ens havíem cregut de bona fe que això d'ERC anava de debò...
A aquest jove li convé llegir Plató. Menys Prozac i més Plató.
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Més Miquel Martín
Més Opinió
- Marc Gafarot i Monjó Mimetismes
- Melcior Comes Gaudeixin dels gaudís
- Editorial Sentència unànime
- Jaume Clotet Baltasar Garzón: qui la fa la ...
- Toni Aira Mascarell no és líquid
- Editorial Amics de la Unesco
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
