Lluís Pastor

El Barça agrada a gent de tot el món, com el Madrid, el Manchester United o el Milan. Aquests clubs de futbol agraden perquè tots ells han trobat elements que els distingeixen i, sobre aquestes variables, han construït la seva imatge de marca. Això és el que diferencia els clubs globals de la resta. Els clubs globals guanyen títols, com els altres, però, a diferència de la resta, comuniquen uns valors que els hi són propis, o que la gent creu que els hi són propis.

En el cas del Barça, els seus seguidors valoren que és un club que es deleix per jugar bé al futbol. Aquest és el gran element atractiu del Barça: fer del futbol màgia, fer d’un esport un art. També juga a favor d’aquesta idea que els seus jugadors siguin molt tècnics i nets i respectuosos al terreny de joc. El Barça projecta aquesta imatge i les persones que s’hi senten còmodes amb ella –i no cal que siguin de la ciutat de Barcelona o de Catalunya- s’hi apunten a seguir el Barça i a estimar-lo.

Els altres clubs globals també projecten els seus propis valors i la gent que s’hi sent identificada amb aquests valors els hi fa costat. En el cas de Madrid pot ser el poder que donen els títols guanyats i la supèrbia que comuniquen des del seu himne fins els seus jugadors i en el cas del Milan, el seu caràcter indestructible. Tots els clubs globals han generat una marca amb uns valors reconeixibles.

Aquesta marca dels clubs globals té conseqüències. La imatge de marca els hi determina les accions posteriors. Per exemple, quina publicitat poden portar a les samarretes i quina publicitat els hi està prohibida. I també els guia per saber quines són les aliances que han de posar en marxa, quins mercats els hi són més propers, quines accions han de dur a terme (els propers fitxatges, sense anar més lluny) i a quin tipus de públic poden anar a buscar.

S’està parlant molt aquesta darrers dies dels canvis en el govern de Zapatero. I resulta evident que els canvis reforcen el partit, l’“aparell” del PSOE, i tanquen files front a la crisi (mundial, europea i catalana). Aquests canvis no milloraran la relació del govern català amb el govern espanyol. La continuïtat dels anteriors ministres tampoc anava a ajudar-nos. Res no ens ajudarà. I res no ens ajudarà perquè no sabem ben bé a què juguem els catalans.

A diferència dels clubs de futbol globals, Catalunya no sap a què juga. Catalunya no s’ha plantejat quin tipus de marca vol ser, quines fites vol obtenir i com les portarà a terme. I això té una entitat superior que preguntar-nos cada matí si volem ser independents o no.