Abans de la votació, ningú s'atrevia a preveure un resultat. Finalment, els eurodiputats han votat en massa contra els seus governs i contra la directiva, assolint, diverses esmenes, majories superiors als 500 vots; la decisiva, es va aprovar per 421 vots a favor, 273 en contra i 11 abstencions. Això significa que, a més de socialistes i verds, han donat suport bastants altres eurodiputats, inclosos molts del Partit Popular Europeu, que a priori donava suport al text; per exemple, els "populars" de l'Europa mediterrània: Portugal, Espanya, França (UMP), Itàlia i Grècia, han votat en bloc a favor de les esmenes contra la Directiva de l’Horror, també un terç dels del Grup Liberal, CDC inclosa. El pensament socialcristià no ha sucumbit davant el neoliberalisme.

El Parlament Europeu ha rebutjat ampliar la jornada setmanal de treball a 65 hores, tal com proposaven la majoria dels ministres de treball de la Unió. Els eurodiputats han donat el seu suport a les vint-i-dues esmenes en contra presentades pel parlamentari socialista Alejandro Cercas, la qual cosa, de fet, paralitza l'anomenada Directiva de l'Horror i obliga els Governs dels 27 a tornar a negociar-la.

El que se'ns plantejava era tornar a un sistema de relacions laborals del segle XIX, quan el Dret del Treball era una il•lusió. Avui, el sindicat és l'única organització social amb capacitat legislativa: quan un acord, sigui d'empresa, regional o nacional entre sindicats i empresaris, se signa, adquireix rang de llei, i a partir d'aquí, i de les altres normes existents, es desenvolupa la jurisprudència i el Dret del Treball. La pretensió que la jornada pugui allargar-se fins a 65 hores, mitjançant un acord individual entre cada treballador i l'empresari, fa que desaparegui un dret col•lectiu i la capacitat contractual de les organitzacions patronals i sindicals: el retorn a la selva, a la relació individual en comptes de col•lectiva.

La desregularització de la jornada tindria com a primera conseqüència, la desregularització del salari. La resultant és clara: en les grans empreses i en l'administració, on el sindicalisme és fort, podria parar-se l'envestida, però en la petita empresa, i gran part de la mitjana, el treballador no tindria més remei que acceptar allargar la jornada per millorar el seu salari a un preu inferior al de l'hora extra.

Ja tocava que els europeistes rebéssim una mica d'oxigen: estàvem a la vora de l'euroescepticisme.