Política

Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) celebren diumenge una assemblea extraordinària a Mataró per fixar el full de ruta estratègic dels pròxims anys. La principal incògnita és saber si l’organització independentista farà el salt a l’àmbit supramunicipal i es presentarà a les eleccions al Parlament.

“Hem de decidir quin paper volem que assumeixin les CUP”, detalla el regidor de l’organització a Mataró, Xavier Safont-Tria. El congrés “servirà per marcar les línies tàctiques”, detalla.

Uns 500 militants escolliran una de les quatre ponències estratègiques presentades per diferents assemblees locals. El document proposat per la CUP de Berga i la proposta comuna dels nuclis de Manresa, Lleida i Sant Celoni plantegen la possibilitat de fer llistes pels comicis nacionals.

Per contra, la ponència entregada per l’assemblea de Vilafranca del Penedès i el text conjunt de Vilanova i la Geltrú, Valls i Sallent apunten que les CUP han d’actuar exclusivament en l’àmbit local.

Malgrat la negativa, els últims dos documents indiquen que podrien presentar-se al Parlament des d’una plataforma paral•lela, amb el suport de l’organització.

El municipalisme, com a base

No obstant, l'aposta té més partidaris que detractors. “Tots coincidim que el municipalisme és la base de les CUP” perquè “és l’espai més proper al ciutadà”, explica Safont-Tria. Tot i això, molts militants són conscients que els problemes de les poblacions estan relacionats amb la política supramunicipal, argumenta l'edil.

Els més reticents a la iniciativa recorden la mala experiència a les eleccions europees del 2004. L'organització va aconseguir menys de 10.000 vots. Però les CUP va obtenir 27 regidors en les últimes municipals i l'important creixment ha fet sumar més adeptes a fer el salt al Parlament.

No obstant, el membre del secretariat nacional de la CUP Adam Majó assegura que no aconseguirien un bon resultat sense el suport de tota l’esquerra independentista. En tot cas, diumenge acabaran amb el dilema.