Política

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP), representades per 290 persones, han pres en l’Assemblea que avui ha celebrat a Mataró una decisió salomònica sobre la seva possible presentació a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió era evident i ningú ha volgut tensar la corda. Sobre la taula hi havia un ventall de quatre propostes, una de les quals s’ha retirat abans de la votació.

L’opció més votada amb 161 vots, presentada per les CUP de Manresa, Lleisa i Sant Celoni, aposta per continuar la feina en l'àmbit municipal, però no descarta en un futur, i després d'un procés de debat intern que caldrà iniciar a partir d'ara, ampliar la seva presència institucional a nivell nacional. Per tant, segons ha explicat un dels membres del seu secretariat nacional, Josep Anton Vilalta, les CUP aposten, així, per esdevenir "el referent polític unitari de l'esquerra independentista a nivell nacional", superant la fase "purament municipal".

Contràriament, la primera ponència en ser descartada ha estat la presentada per les CUP de Badalona, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Sabadell, que considerava “prioritària” la presència institucional de la CUP a nivell nacional i que apostava, per tant, per presentar candidatura a les pròximes eleccions autonòmiques.

En tot cas es tracta d'un procés “obert”, segons Vilalta, que dependrà de la capacitat que tinguin les CUP de fer 'aliances' i d'elaborar un programa electoral. Unes aliances enteses dins l'àmbit de les organitzacions de l'esquerra independentista i els moviments socials, segons Vilalta.