Toni Aira

Les Cup (Candidatura d’Unitat Popular) van decidir ahir que ni sí ni no, sinó tot el contrari. La millor decisió, a dia d’avui, malgrat que això pugui sonar estrany. Però és així. S’hi ha imposat el seny i, en conseqüència, ni s’ha pres la decisió d’un ‘no’ que podia hipotecar opcions de futur, ni tampoc no s’ha optat per un precipitat ‘sí’ que podria haver desgastat abans d’hora la possible candidatura d’una formació d’essència independentista i municipalista que es caracteritza en bona part per una correlació de forces molt diversa.

Les dinàmiques més vocacionalment municipalistes, sobretot des de Vilafranca, han servit de factor moderador d’opcions que més abrandadament volien que s’optés ja directament pel ‘sí’ a la candidatura al Parlament. Grups a l’estil Maulets o Endavant! optaven per aquesta via que de moment ha quedat només aparcada, però això no és un fracàs per a ells ni per al conjunt de les Cup perquè ahir van saber transmetre una imatge en clau nacional. Han donat el pas i això és un primer graó que els era necessari de pujar però que no els havia d’abocar automàticament a mirar de confegir una candidatura unitària al Parlament. De moment opten intel•ligentment pel wait and see. La política catalana ha de posar encara molts arguments damunt la taula durant aquest 2009 que es preveu intens. I davant d’això les Cup no es taquen a res. Algun calabrès potser voldria veure en la decisió d’ahir un ‘no’ encobert a la possible presència de les Cup en els propers comicis catalans, i per tant, com una porta tancada a l’opció que el seu partit tingui més fuites de les previstes en les properes eleccions nacionals. No és així. La porta segueix entreoberta. Ningú no l’ha trencat contra la paret de tan fortament que alguns volien obrir-la, però això és precisament el secret de l’encert de la decisió que ahir van prendre els membres de les Cup.