Opinió

Ara fa uns dies, la comissària de Societat de la Informació de la Unió Europea (UE), Viviane Reding, va fer pública una dada molt preocupant per als consumidors de telefonia mòbil del nostre país. Aquesta s’emmarcava en un informe relatiu a l’estat de la telefonia mòbil i Internet a nivell europeu. La dada deia –i diu- que els catalans i les catalanes tenim el privilegi de pagar el servei de telefonia mòbil més car de tot el continent europeu. Una característica que compartim amb la resta de ciutadans de l’Estat. Els números bàsics de la qüestió són que la tarifa mitjana de mòbil que paguem dobla la mitjana que es paga en els països de la UE.

La xifra ha saltat a la palestra, però, les operadores que donen servei als ciutadans de l’estat espanyol ni s’immuten, es fan l’orni. Sembla ésser que no els hi importi. Fan pagar les tarifes més elevades i, quan des d’Europa els deixen en evidència, els hi toquen el crostó, miren a una altra banda, tot esperant que passi la tempesta i la normalitat torni a regnar. Tot i això, aquest no és l’únic punt negre. A més a més del preu, hi ha un altre problema: les mancances tècniques. A Catalunya, hi ha encara moltes limitacions de cobertura fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Només cal anar a comarques per tal d’experimentar-ho en primera persona. Aquest fet però, s’agreuja a l’estiu, a les zones de costa on l’arribada de turistes fa incrementar la seva població, de manera clara i notòria, i la seva xarxa de telefonia mòbil no pot absorbir la demanda que aquest augment d’habitants suposa. Això passa estiu rere estiu. I el que és pitjor, no s’hi inverteixi per resoldre-ho.

Aquest és el pa que s’hi dóna pel que fa a la telefonia mòbil, però continuant amb serveis de telecomunicacions, hi ha les, cada cop més emprades i sol•licitades, connexions de banda ampla, les ADSL. També en aquest cas, passa exactament el mateix que amb la telefonia mòbil: només són més cares a Romania, Àustria i la República Txeca. Però si el preu volgués dir millor servei, la cosa, potser, no seria tan dramàtica. El que succeeix, però, és que no tenim el millor servei del continent. La velocitat de connexió, d’accés a la banda ampla és una de les més baixes. Per tant, la conclusió és clara: paguem molt per un servei pobre.
El progrés està associat, innegablement, amb les noves tecnologies. És d’una claredat meridiana, que fa feredat. Per tant, aquests serveis haurien d’ésser molt més assequibles, a nivell econòmic, i més potents tècnicament. I mentre això succeeix i no s’hi posa remei, els nostres representants s’ho miren i no fan res per pal•liar-ho. Cal que des d’Europa ens avisin i ens alertin de la situació que patim. Quina passivitat. Davant d’aquest fet, des del Cercle Tecnològic de Catalunya ens preguntem: d’això se’n diu defensar els interessos de la ciutadania quan les operadores cometen abusos d’aquesta mena sobre els seus usuaris, amb total impunitat? I instem els agents implicats a emprendre les mesures necessàries per arranjar la situació per tal d’oferir un bon servei a un preu raonable.