Cultura

El llibre en català és notícia. Sant Cugat es converteix fins el pròxim diumenge 15 de març en punt de trobada d’autors, editors i lectors en el marc de la 27a Setmana del Llibre en català. Però les darreres dades del Baròmetre de la lectura i la compra de llibres, que elabora el Gremi d’Editors de Catalunya, ens mostren que, durant la resta de l’any, la nostra literatura no és, ni molt menys, protagonista. Segons aquest indicador fet públic el 2008, un 77,9% dels catalans llegeix majoritàriament llibres en castellà enfront un 20,4% que prefereix llegir en català.

Estat: bona salut

  Malgrat aquestes dades, els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català, en la qual es podran veure més del 20.000 títols, defensen que "la literatura catalana gaudeix de bona salut". “Tenim un gran nivell creatiu, amb uns magnífics autors i unes històries fantàstiques”, declara el president de la Setmana, Albert Pelach en declaracions al Elsingulardigital. En la mateixa línia, la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Imma Bellafont, assegura que “els nostres autors no tenen res a envejar als d’altres països” i afirma que per una llibreria “apostar pel català encara és rendible”. “Montse Banegas, Borja Bagunyà o Najat El Hachmi”, són alguns dels exemples que, segons el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, demostren el “bon moment” que passem.

Diagnòstic: manca ressó

Pocs crítics discuteixen sobre la qualitat de la literatura catalana, per tant, per què no es llegeix? En aquest sentit, el jove escriptor mallorquí Melcior Comes  lamenta la difícil relació que hi ha entre "els escriptors amb el seu entorn més pròxim”. “La repercussió de les nostres obres és escassa o nul•la”, apunta l’autor d' El llibre dels plaers immensos o La batalla de Walter Stamm. Per la seva banda, Lluís-Anton Baulenas, premi Sant Jordi 2008 per l'obra El nas de Mussolini, assegura que “l’únic que necessitem és que tractin la nostra literatura igual que les altres, ja que ara no competim amb les mateixes condicions”.

Fins i tot el president de la Setmana del Llibre dóna la raó a Comes i Baulenas. El llibre en català necessita molt més “impuls de divulgació i difusió”, apunta Pèlach, mentre Riera considera que necessitem “esdeveniments durant tot l'any, que apropin el llibre i la cultura a la societat”.

En aquest context, sembla inevitable preguntar-se quin paper hi juguen les administracions i Imma Bellafont no dubte en demanar, en nom dels llibreters catalans, el seu suport. “Cal que la conselleria de cultura s’impliquin en potenciar els nostres autors”, apunta.

Una qüestió de baixa autoestima

Si fem cas dels diferents protagonistes de sector, l’autoestima és un dels principals obstacles de la nostra literatura. “Els catalans tenim la mala costum de menysprear les nostres pròpies coses”, apunta Bellafont. Tan clar com Bellafont es mostra Lluís- Antón Baulenas, qui considera que “estem obsessionats amb tot allò que ve de fora i massa sovint tendim al provincianisme”. Comes tampoc no es mossega la llengua, “la Setmana del Llibre en català ja té en sí alguna cosa d’anomalia”, explica. “Imagina’t que vas a Madrid i veus un cartell que diu: ‘Fira del llibre en castellà’. T’estranyaria, oi? Doncs aquí encara estem en aquestes. Ens posem la cotilla de principi, estigmatitzant-nos”.

Escriure en català, un handicap?

Tal com apunta Baulenas, la principal desavantatge d’un autor català és que “escrivim amb una llengua d’una nació sense Estat”. “El català només és la llengua materna de la meitat de la població”, recorda el premi Sant Jordi 2008 a Elsingulardigital. I, a més, segons Bellafont, les “editorials de les espanyes tampoc aposten per la literatura catalana”.

El nostre llibre, doncs, sembla atravessar un bon moment creatiu. El nombre d’autors i títols ha crescut darrerament i les traduccions en llengües estrangeres han anat a més. Però hi ha un buit entre allò que es produeix i la seva difusió. Segons Comes, l’autor català s’enfronta a un problema de “mandra”, “de tenir l’esperit acomodat”. “Es parla el català mig mesclat amb el castellà”, comenta. “Veig per les llibreries senyores i senyors catalanoparlants de tota la vida que s’emporten la novel·la sueca de moda en la traducció castellana”, lamenta Comes. I, malgrat tot, mira el futur amb esperança: “Quan la gent s’adoni que el català no és una superstició menor, es tregui la bena dels ulls i comenci a parlar-lo bé, les coses començaran a canviar”.