Cercle Tecnològic

Quan escric aquestes línies acabo d’arribar a casa de veure un concert. Cinquanta persones en un bar del Raval. El concert era del grup d’un bon amic. Un amic anglès que he conegut aquí, que va arribar fa un any i mig a visitar el país i es va quedar donant classes de la seva llengua. El concert ha estat fantàstic. El meu amic, Matt, té un grup a Anglaterra, però aquí ha format un altre que es diu Three Colors Red. Fan una música innovadora. Creen el seu so innovador fent servir les tres veus com a mímica dels instruments, i afegint textura i harmonia a les cançons acústiques amb una gran riquesa de ritmes, i afegeixen una posada en escena energètica i en moviment. Si algú no veu clar que això és innovador, només els ha d’escoltar per sortir de dubtes.

Tres joves: un noi anglès, una noia catalana i una noia francesa, fent el que saben fer, cantar. I innovar. Sense tecnologia. Amb una eina convencional (la guitarra espanyola), la seva tècnica (les seves veus), una posada en escena diferent, imaginació i passió.

Mentre veia el concert no podia deixar de pensar en les llargues converses que he tingut amb Matt. Matt és el meu professor d’anglès. Les classes són de conversa, i parlem de tot. De la vida, de la mort, d’economia, de política, de la crisi, de com serà el món a partir d’ara, de com serà la gent a partir d’ara. Hem desenvolupat teories de cafè, en una de elles deduíem que nosaltres, la gent, tornarem a les velles fórmules. A passejar pel parc amb la parella, a tenir interessants converses amb els amics, a convidar-los a casa a sopar i parlar, parlar, parlar, a conèixer-nos millor, i a conèixer millor a la gent que ens envolta. El temps que dedicàvem a consumir el dedicarem ara a ser més humans.

Matt és un innovador en tota regla. A més de cantar, també sap cuinar. És cuiner de professió. I ha desenvolupat una idea de negoci: The Singing Chef. Les companyies el contracten per dinamitzar actes d’empresa: cuina i canta. I li va molt bé. Combina el que ja sap fer, i el presenta d’una manera diferent.

De com ens en sortirem de la crisi, he après molt més de les converses amb en Matt que llegint les notícies que diàriament ens arriben per tots els mitjans de comunicació. He après, per damunt de tot, la importància de l’actitud davant la vida. Matt sempre somriu, i sempre està en calma.

Després de molts aplaudiments i de suplicar un bis, en Matt ens var delectar amb un últim tema. El va presentar com a una cançó que parla de “l’esperança”. Va ser molt emocionant. Quan va acabar em vaig apropar a ell per felicitar-lo i agrair-li l’inoblidable vespre de diumenge que ens havia fet gaudir als que estàvem allà. I em va dir que mentre cantava aquella cançó, recordava les llargues converses que havíem mantingut.

En Matt és tota una inspiració pels que estem en el negoci de les tecnologies. Hem de tenir esperança per tirar endavant les iniciatives necessàries en una època tan difícil com aquesta. Hem de tenir imaginació. Hem de combinar els nostres coneixements per generar noves idees de negoci. I tenim el coneixement per fer-ho. Ens falta la calma i el somriure. Gràcies Matt.


Daniel Marí i Miguel
Responsable d’Empreses del Cercle Tecnològic de Catalunya