Agustí Bordas

Barcelona és una ciutat amb dues fonts màgiques. Si bé els turistes només visiten la que es troba a Montjuïc, n’hi ha una altra molt més prodigiosa; em refereixo a la del carrer Nicaragua de Barcelona, més concretament a la delegació catalana dels socialistes espanyols, on hi ha un espectacular brollador de mentides. Depenent del dia, la projecció i la força de les fal•làcies socialistes poden arribar a confondre’s amb el guèiser de Ginebra. Aquesta surgència natural, d’una pestilència semblant a la Font de la Puda de Banyoles, taca irremeiablement a qui s’hi acosta.

Per evitar sortir enfangats trepitjant el cau socialista, poden visitar la pàgina d’Internet d’aquest antre. Veuran fotografies de jovent alçant el puny mentre avisen del perill que suposa “la dreta”: STOP DRETA adverteix un senyal de trànsit de color roig marxista. El pobre Karl, regirant-se a la tomba del cementiri londinenc de Highgate, es deu fer creus de la prostitució de les seves idees mentre guaita l’exèrcit de funcionaris i alts càrrecs socialistes amb aspiracions petitburgeses.

Així doncs, Iceta i Zaragoza, els paladins dels enganys socialistes, empren la xarxa per escampar les seves confusions interessades amb el típic somriure cínic dels trilers de les Rambles. En conseqüència, la clau per trobar sentit als missatges socialistes és, precisament, entendre el contrari del què prediquen.

Allà on els socialistes diuen que “Patxi López evitarà el frontisme a Euskadi”, han de llegir-hi “Patxi López, un home incapaç d’entendre l’euskera, fomentarà el frontisme espanyolista amb la dreta del PP”. On declaren que “els informes governamentals són assequibles”, en realitat hi diu “blindarem els innecessaris informes governamentals encarregats pel nostre govern corrupte”. Quan Montilla hi afirma “els mossos tenen i tindran tot el meu suport”, en realitat hi diu “no cessaré Saura per conveniència política i tant se me’n donen els mossos”.

Des de 2003, Catalunya pateix un govern lamentable que ha fet de la mentida la seva divisa; ara bé, què es podia esperar d’aquells qui es presentaren com a guanyadors després de perdre les eleccions? En tot cas, preparin-se pels nous butlletins electrònics dels socialistes i practiquin les recomanacions sobre comprensió lectora indicades en aquest article.

Per exemple, els proposo interpretar els següents titulars potencials de la web socialista: 1) “Solbes i Castells tanquen el millor acord de finançament de la història de Catalunya”; i 2)“La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut és plenament acceptable per a Catalunya.”