Opinió

Ja ho han aconseguit. Han fet fora Joan Carretero. Perquè ha de constar que ell no ha marxat, sinó que l'han fet fora. No a tothom, i molt especialment qui no necessita del sou de la política per viure, li paga la pena aguantar durant molt de temps l'assetjament a què es sotmet els qui gosen no dir amén a tot. Joan Carretero i la seva gent de Reagrupament.cat són aquest cas. Són persones que amb una trajectòria professional fora de la política només veuen sentit a aquesta activitat si és coherent amb un ideari i amb una praxi que hi encamini. La seva aposta per Esquerra supera en molt els límits d'allò que marca la lleialtat a unes sigles. Però bàsicament quan a algú li fan saber que no el volen en un lloc determinat i, més encara, li fan saber per activa i per passiva que hi fa nosa, la capacitat de resistència té un límit.

Ahir l'actual cúpula d'Esquerra va decidir sancionar Carretero amb la suspensió de militància pel seu article del passat 8 d'abril. N’hi ha que diuen que la represàlia més aviat va venir motivada perquè el de Puigcerdà va baixar la setmana passada a Barcelona per presentar un llibre i no per parlar amb un emprenyat Joan Ridao que li ho havia exigit. Però causes de l'enuig a banda, el cas és que ahir l'actual cúpula dirigida per Joan Puigcercós va decidir pujar un graó en la seva espiral de persecució al contraopinador, i així va ser com van fer vessar el got de la paciència de Carretero.

Una pena. Servidor escrivia ahir mateix que a Esquerra no li convenia trencar-se i que això al país tampoc no li faria cap servei. Alguns bons i pacients lectors van apuntar que Esquerra ja està trencada, i certament, de fons, a dia d'ahir, abans que Carretero es donés de baixa d'Esquerra, el partit ja estava trencat. I és cert perquè el problema de trencadissa a ERC va més enllà de si en les properes setmanes una part de la seva militància decideix seguir l'exemple de Carretero o de Jaume Renyer. Així ho certifica la persecució implacable de les veus discrepants, així ho demostren les enquestes que reflecteixen una fugida de vot considerable a l'estil del que ERC ja fa uns quants anys que protagonitza a cada consulta electoral. Perquè no suma, resta. No integra, sinó que expulsa. Com ho demostra la reacció d'ahir mateix de Ridao en saber que Carretero marxava. En comptes de mirar d'establir algun pont que retingui altres que pensen com el de Puigcerdà, al secretari general d'Esquerra només li va passar pel cap de dir que ara Esquerra "guanyarà en ordre i en seriositat". Segur? No serà ben bé al revés? Perquè això mateix ens van voler vendre en l'acte d'agermanament entre Carod i Puigcercós a l'Auditori fa només uns dies, i de llavors ençà l'espectacle ha estat de tot menys seriós i ordenat.

Ara a Esquerra només quedarà una veu oficial discrepant: la d'Uriel Bertran. Com miraran de callar-lo? Convidant-lo a enfilar la porta i punt, o abraçant ara la seva proposta de consulta interna sobre el finançament, quan fins fa dos dies maniobraven obertament en contra d'aquesta opció? D'això en diran ordre i seriositat, però no en aquesta galàxia.