Opinió

Ridao ha retret a Reagrupament que s'ompli la boca amb la paraula independència: “no per parlar cada dia d'independència es fa avançar el país”. Jo li preguntaria a Ridao què han fet ell i el seu partit en els últims anys per fer avançar el país. Perquè governar amb el PSC i per extensió regalar Catalunya al PSOE no crec que sigui una bona manera de fer-ho. També retreu a Reagrupament que no sàpiga distingir "la Catalunya real de la Catalunya virtual". Quina gràcia, això ho diu un que creia que era possible catalanitzar el PSC! És precisament Esquerra, la que no fa res per la independència més enllà d'omplir-se la boca amb proclames, i també és Esquerra la que fa volar coloms fent-nos creure que la Catalunya real ha de poder canviar els espanyols. És veritat que a Carretero li queda encara molt per demostrar, quasi tot perquè està començant el seu projecte polític, però de moment ja sabem que va abandonar la poltrona perquè no combregava amb la política del seu partit, que va crear un moviment intern per intentar canviar-lo i que es va escindir quan va veure que amb aquesta Esquerra no hi havia res a fer. Ara, a més, ja ha deixat claríssim que l'objectiu de Reagrupament és que el tripartit no es reediti perquè desnacionalitza el país.

També ha dit, però, que no pensa entrar al Govern si no té majoria absoluta, i això ja no em sembla tan bé. Suposant que els escons que aconsegueixi siguin decisius, i tenint en compte que en aquest cas els utilitzarà per evitar un nou tripartit, l'única opció que tindrà és votar a favor de la investidura d'Artur Mas. No entenc, doncs, perquè renuncia a governar amb Convergència. Els puristes que diuen que nacionalment parlant és el mateix pactar amb el PSC que pactar amb CiU, directament són imbècils. CiU és un partit molt divers i per això es mou en el terreny de l'ambigüitat, però també és veritat que Mas representa un canvi respecte de Pujol i que el fet d'estar a l'oposició ha portat el partit a acostar-se a l'independentisme, fins al punt que molts dels seus polítics el defensen sense complexos. Tot i així, si tornen al Govern gràcies al suport de Carretero, no estaria de més que Reagrupament exigís un pacte amb ells. Primer perquè la seva feina faria servei, i segon perquè garantiria que Convergència no tornés a practicar la política del peix al cove. Ha quedat demostrat que intentar catalanitzar el PSC és impossible, i que per tant, el fet que Esquerra aguanti el tripartit és una traïció al país; ara bé, intentar estirar Convergència cap a una línia clarament independentista, no és ni una empresa ingènua ni una traïció: és imprescindible.