Societat en Xarxa
Oportunitats per al sector TIC català
"Tenim uns centres de formació professional i universitaris prou sòlids, que formen engrassats adequadament, però que són incapaços d’atreure els joves, especialment noies, interessats per la informàtica o les telecomunicacions"
Malgrat que Catalunya suspèn per poc en tecnologia segons els propis directius del país (4,7 sobre 10), també és cert que hi ha grans oportunitats per al sector, si empreses i Govern fan els deures.
La primera oportunitat té a veure amb els recursos humans i la formació. Tenim uns centres de formació professional i universitaris prou sòlids, que formen engrassats adequadament, però que són incapaços d’atreure els joves, especialment noies, interessats per la informàtica o les telecomunicacions. La Generalitat hi té molt a dir, junt amb els centres educatius i els col•legis professionals que no han de posar traves, per estimular vocacions cap a sectors industrials i de serveis que demanden 15.000 nous professionals i només se’n titulen 6.000 cada any. Són dades actuals, basades en estudis del 2008 i quan ja la crisi financera havia esclatat. Si no se’n troben, caldrà buscar-los a l’estranger.
Una altra oportunitat té a veure amb la dimensió financera. Malgrat la crisi galopant, el capital risc percep les empreses que aporten valor afegit i aposten pel desenvolupament tecnològic més que altres sectors on havien invertit tradicionalment, com la construcció o el turisme. Sembla, també, que els emprenedors que s’han tirat a la piscina tecnològica, se n’han sortit bé, en molts casos, creixent internacionalment, creant llocs de treball i posicionant-se adequadament.
La tercera oportunitat lliga amb l’anterior. Cal aprofitar el coneixement existent a les universitats i als centres de recerca públics i privats, per invertir en I+D+i. Una part dels investigadors universitaris haurien de mirar d’enfocar els seus avenços científics cap a la innovació empresarial, és a dir, la capacitat de transformar la recerca en productes i/o serveis viables econòmicament, amb la seva demanda potencial i la seva complexitat de producció o prestació.
Finalment, caldria afavorir que les empreses del sector cresquessin de mida, s’integressin, es fusionessin o treballessin contínuament en xarxa. En alguns casos, la dimensió sí que importa. També seria clau consolidar l’existència de multinacionals del sector amb seu a Catalunya, per la seva atracció i per afavorir que, realment, Catalunya pugui ser un clúster tecnològic.
Tenim les oportunitats, ara ens les hem de guanyar.